L’Ajuntament de Ràfol d’Almúnia homenatja la trajectòria com a comare de Consuelo Seguí

Dedica a título pòstum la "placeta de les palmeres" a la seua memòria 

La tasca portada a cap per la comare Consuelo Seguí Rovira de 1933 a 1960 per a ajudar a parir a les dones de la Rectoria ha estat reconeguda per l’Ajuntament del Ràfol d’Almúnia al atorgar-li el seu nou l’espai conegut fins ara com la placeta “de les palmeres”.

       El nomenament ha comptat amb la trentena de descendents d’aquesta argentina de naixement, desapareguda fa trenta anys, ha comportat la inscripció que resa “una dona deu ser dos coses: qui vullga i allò que vullga” en oberta al·lusió a la professió i a la vocació que la va fer coneguda pel eixe renom.

       Segons ha explicat l’alcaldessa, Estefania Rovira, “aquest homenatge no és una cosa que haja sorgit ara, sinó que ja ho tenia en ment en el moment de presentar-me com a candidata a l’alcaldia, pel que suposa el millor exemple de la lluita de les dones a un entorn rural com era la Rectoria de la primera mitat de segle XX, per a trobar la seua veritable vocació, a banda del vessant assistencial en una cosa tan fonamental per a la demografia”.

       En això, ha rememorat que la protagonista es va iniciar de joveneta en eixa pràctica d’atendre els parts amb el metge don Tomàs que, aleshores residia en Sanet i Els Negrals, fins que va estar preparada per a encarar el pertinent examen en la matèria a València de cara a obtenir el títol oficial de “Practicante autorizado para la asistencia a partos normales” lliurat des del “Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes” –hui pot semblar sembla una contradicció però aleshores era el que tenia assumida eixes funcions- el qual li permetria desempenyorar una tasca incansable en uns temps on el lloc de parir era la pròpies casa familiar. Aquesta circumstància, segons apunta Rovira, multiplica el valor de la trajectòria de l’homenatjada a títol pòstum de cara a donar seguretat i procurar les millors condicions sanitàries a les que afrontaven la maternitat en aquells temps. De fet, segons incideix, una vegada retirada el seu caràcter proper i solidari encara la motivava a assistir a les parteres en tram final, cosa que va fer pràcticament fins la seua desaparició en 1994.

       Pel que fa al lloc elegit, l’alcaldessa l’ha justificat en que “volíem que fora un lloc emblemàtic, i vam optar per eixa punta del carrer Segària que suposa un dels punts més importants de la vida social dels rafolencs i rafolenques, a més de que el nomenament suposava la mínima alteració en el nomenclàtor de carrers que en alguns casos comporta una gestió burocràtica que a vegades es complica”.