L’Ajuntament d’Ondara inicia el procés de minimització d’impacte ambiental dels habitatges construïts en sòl no urbanitzable

L’equip de govern d’Ondara ha confirmat l’elevació al proper ple de la corporació de les normes de Minimització dels impactes generats pels nuclis de vivendes en el sòl no urbanitzable del terme municipal. La proposta comporta l’inici de la tramitació per a la legalització de vivendes en sòl rústic, arran d'una modificació en la legislació urbanística autonòmica que preveu que les vivendes ubicades en sòl rústic almenys complisquen una sèrie de requisits mediambientals, com, per exemple, no abocar les aigües fecals de manera incontrolada per a minimitzar l'impacte sobre el territori.

Segons ha avançat el regidor d'Urbanisme, Francesc Giner, el procediment per a legalitzar vivendes en sòl no urbanitzable serà el de declaració de situació individualitzada; és a dir, cada propietari ho farà per a la seua parcel·la. Per a això, serà necessari que les vivendes s'ubiquen en sòl no urbanitzable comú o protegit; que estigueren completament acabades abans del 20 d'agost de 2014; i que s'ubiquen en parcel·les amb característiques rurals. Així mateix ha detallat que s’establirà un procediment per a justificar tant l'antiguitat com les condicions de la vivenda, així com la documentació a aportar per a finalment obtenir llicència de regularització, així com la corresponent llicència d'ocupació.

En això, l’equip de govern justifica la mesura en ares a que el terme municipal d'Ondara, igual que la major part dels municipis de la Comunitat Valenciana, presenta variada casuística quant a la implantació de vivendes en el sòl no urbanitzable, des de les realitzades a l'empara d'alguna de les anteriors legislacions urbanístiques amb parcel·les inferiors a la mínima actual, fins a les realitzades sense llicència o les transformacions de magatzems agrícoles en habitatges. Segons apunten, la vigent Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge (TRLOTUP) no és aliena a aquesta problemàtica i per això en els articles 228 i 229 preveu la possibilitat de minimització dels impactes territorials generats pels nuclis de vivendes en el sòl no urbanitzable. A banda la legislació en qüestió atorga també la també la possibilitat de legalitzar totes aquelles vivendes existents que, complint les determinacions de l'article 230 hagen procedit a la minimització del seu impacte territorial. Minimització que, segons apunten, podrà afectar a totes les vivendes del municipi que complisquen els requisits mitjançant l’oportuna declaració de situació individualitzada (DSI).