El commovedor i reivindicatiu discurs en els 20 anys de la Passió Pels Bous de Pedreguer que ha enfervorit els ànims de l’afició

L’Associació Cultural Passió Pels Bous de Pedreguer ha celebrat enguany el seu vinté aniversari, i ho va fer amb l’habitual dinar de germanor de socis i col·laboradors en el dia dedicat als bous de les Festes de Pedreguer. Una jornada que va concloure amb la solta de quatre bous cerrills davant una Plaça Major plena com en les grans ocasions.
    Però l’encontre dels socis i aficionats taurins va deixar també un parell de discursos, un d’ells el del president actual, Antonio Escortell, per a agrair el suport de tots a la festa, i un altre, molt més commovedor i reivindicatiu per part de Pedro Noguera, gran aficionat taurí i membre fundador i impulsor de la associació. 
    Noguera es va expressar en els següents termes -els deixem el contingut sencer-, amb un discurs amb el qual va enfervorir els ànims de l’afició, i que tot aquell apassionat als bous al carrer hauria de llegir:  
    “Fa vint anys un grup de joves, que ens unia l’afició als bous, teníem inquietuds per fer alguna cosa nova i diferent al nostre poble. Per tot arreu de la província de Castelló i València existien penyes i associacions culturals taurines, i estàvem convençuts que a Pedreguer seria possible.
    Aquells joves, Crespo, els bessons Serra, Joanber, Juanan, Jaume el Cova, Paco Pedrós, i jo mateix, desprès de moltes reunions al Bar Cova vam fer uns estatus i vam legalitzar l’Associació que hui ens uneix a tots els que estem en aquesta plaça. L’aportació original que teníem clar que volíem a Pedreguer eren els bous cerrils encaixonats, però no volíem que es quedara en això només, volíem donar-li una perspectiva de foment de l’afició en tots els seus aspectes.
    Important dir que vam ser els pioners a la comarca. Desprès, altres pobles es van interessar i es van expandir les associacions taurines per tot arreu: Ondara, Gata, Xàbia, Teulada, Orba, El Verger, Benidoleig, … Unes es van arrelar, altres han desaparegut. Pioners també a la província d’Alacant, doncs vam ser el primer poble on es va celebrar la modalitat de bou cerril.
    Per aquells anys inicials vam fer excursions a Sogorb, la Vall d’Uixó, espectacles taurins de retalls a la plaça de bous d’Ondara i de Monòver, gales taurines, fins a l’organització de tots els actes taurins de les festes de 2004 al no haver comissió de festes, cosa que es va repetir, ja en la nova directiva, l’any 2010. Aspectes que han anant evolucionant, però el que s’ha mantés al llarg d’aquestos 20 anys ha sigut el bou cerril. Festa que, si no eres cec, sabràs que és la que porta més gent a la Plaça, molta més que qualsevol acte de la setmana de festes.
    Hem d’estar orgullosos d’aquest fet. Ser any rere any l’espectacle que més concentració de persones porta a la plaça, ens té que donar ànim i força per dos motius: estem fent be les coses i la gent vol bou.
    Les associacions estan conformades per persones, socis, i són estos els que omplin de sentit i contingut les activitats, i els objectius de qualsevol associació. La nostra, la que hui es troba reunida en dinar de germanor, la que fa 20 anys, va nàixer de la il·lusió de 8 persones, a dia de hui té un capital humà de 108 socis. Entre ells, socis que porten al nom de Pedreguer per tot arreu del món, com José Luis Gayà, socis arrelats al bou de lídia, com Alberto Ballester, que fa 40 anys apuntava alt com a "novillero", al soci José Tomàs, que ho va intentar, tenia maneres i estil, i ha sigut l’eterna promesa, i al soci Lluís Pizarro, que és l’esperança i el futur. Alberto, José, Lluís, vos transmetem la nostra estima i gratitud en forma d’aplaudiment.
    També crec que és necessari un record a la ramaderia del nostre soci Crespo, que s’ha deixat la pell pels seus animals. Ara guanyarà en qualitat de vida, encara que en un temps tindrà una mescla de sentiments contrastats. L’experiència de ramader es queda marcada a foc. D’això se un poc. Ànims i endavant.  
    Com no, reconéixer la llavor i l’esforç dels equips directius que ens van substituir als socis fundadors, encapçalats per José María Sesé Carrasco, que van estar poc temps, i desprès i fins hui a l’equip liderat per al president Antonio Escortell, que han portat el pes de la responsabilitat la major part de la història de la nostra associació cultural.
    A pesar de totes les forces contràries a que expressem la nostra passió, les nostres tradicions i la nostra cultura, fer-los saber que mai podran acabar amb ella.
    No han pogut ni papes, ni l’església, ni reis. No podran perquè les tradicions i la cultura popular formen part del ser poble.
    L’altre dia em va aplegar una conversa: una persona comentava en un grup, tu que trobes? Als de passió pel bou diuen que són una associació cultural, cultural de què?
    Pues la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix la cultura com: "conjunto de modos de vida y costumbres". No ho dic jo, ho diu la real Acadèmia: "conjunto de modos de vida y costumbres".
    I per si hi ha dubtes, el poeta Federico Garcia Lorca va dir: “creo que la fiesta de los toros és la más culta que hay hoy en todo el mundo”. 

STOP CENSURA

    Fa uns dies ha sorgit per les xarxes socials un moviment d’allò que ells anomenen del món de la cultura. Denuncien les situacions per la que estan passant les arts escèniques i la música.
    Evidentment deixen al marge el món dels bous. Denuncien la censura que estan patint però no la censura que ells han provocat al món dels bous.
    I nosaltres, gent del bou, sabem de primera mà allò que és censura. Ja durant el règim franquista els feia vergonya donar una imatge de retràs i “paleta” i obligaven a dissimular el nom. A Pedreguer eren "festejos murteriles", i a altres pobles “suelta de elementos”. La televisió pública espanyola -que paguem tots- ja fa anys que va fer desaparéixer la retransmissió de corregudes de la seua graella, a l’igual que els últims anys va fer Canal 9, i ara continuen amagant a A Punt els bous al carrer. 
    Fan programes per tots els pobles, ixen danses, música, menjars típics, però mai, mai, res que tinga que veure en les festes de bous. 
    Què ens han de dir a nosaltres de censura quan el Gran Prix ha canviat els jónecs per ninots. Què ens han de dir a nosaltres de censura, quan a Pedreguer i altres pobles ens han censurat els bous embolats? Què ens han de dir de censura si fa 3 dies en una pàgina web presumptament afavorida per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies feien desaparéixer els bous de la programació de les festes de Pedreguer?
    No a la censura a la música, al teatre, als llibres, però també NO a la censura als BOUS! No a la censura en CAP EXPRESSIÓ CULTURAL.

EN CLAU POSITIVA

    Però vull matisar les meues paraules en senyals positives: mentres que més del 90% dels dibuixos que apareixen en el llibre de festes fets per xiquets i xiquetes tinguen el bou com a centre; mentres segueixen apuntant-se jóvens a la nostra associació; mentres tinguem a Lluís Pizarro al que recolzar; mentre els xiquets “es maten a bacs” jugant a bous en els carretons; i mentres omplim la plaça de gom a gom com passarà aquesta vesprada,… Mentre totes aquestes coses passen, facen el que facen per fer-la desaparéixer, la festa del bou estarà viva en les properes generacions a Pedreguer.
    Som cultura, som tradicions, som sentiments, i som poble.
    Visca el bou, visca l’associació cultural Passió Pels Bous i visca la llibertat.