Alerta amb les algues que venen de fora

L'impacte ecològic i socioeconòmic de la Rugulopteryx okamurae, amb major presència a Andalusia però detectada ja en aigües del sud d'Alacant i de Barcelona, no té precedents

Les aigües de llast dels vaixells mercants estan directament relacionades amb la seva arribada

“Només podrem controlar-la si la detectem a l'inici de la invasió” (César Bordehore)

L'arribada d'una alga d'origen asiàtic a les costes d'Andalusia, la presència de la qual és cada vegada major, està originant greus problemes a nivell d'ecosistema i econòmics per la seva afecció sobre altres espècies marines i sobre el sector pesquer, però també en relació a la gestió de les platges. El seu nom és Rugulopteryx okamurae i en llocs com Barbate o Tarifa està causant estralls des de fa uns anys. S'ha detectat ja en aigües del sud d'Alacant i a Barcelona i, si bé encara no ha arribat al litoral de la Marina Alta, cal estar alerta. L'única manera d'evitar que colonitze les nostres costes és prevenir futures invasions. La seva capacitat de creixement “és immensa”, adverteix el coordinador del laboratori marí UA-Dénia, el doctor en Biologia César Bordehore, de l'Institut Multidisciplinar per a l’Estudi del Medi Ramón Margalef de la Universitat d'Alacant. El seu impacte ambiental en els fons marins espanyols no té precedents, s'assegura des del Ministeri per a la Transició Ecològica.

La Rugulopteryx okamurae es va detectar en 2015 en aigües de Ceuta i està causant problemes principalment a Canàries, Cadis i algunes zones de Màlaga. Està inclosa en el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores i s'ha posat en marxa una estratègia a nivell nacional per a lluitar contra ella.

Des del laboratori marí UA-Dénia es controla la presència d'espècies marines invasores en el litoral de la comarca. No totes, explica César Bordehore, són nocives o poden produir afeccions negatives. Només ho són al voltant d'un 2 o 3%, entre elles la que hui ens ocupa. El seu creixement és tan accelerat que, en tres anys, un metre quadrat de Rugulopteryx pot donar peu a 3.000 m² de la mateixa alga. “Per això”, insisteix el científic que dirigeix el centre de recerca, “en zones on no s'ha detectat el més important és fer-ho com més aviat millor, només podrem controlar-la si la detectem a l'inici de la invasió”.

Aquesta alga asiàtica, originària de les costes del Japó, la Xina, Corea, Taiwan i Filipines, suposa una amenaça per a la biodiversitat dels fons marins que envaeix. Creix sobre zones rocoses però també sobre la Posidònia oceànica, la presència de la qual és més que destacable en aigües de la Marina Alta i de vital importància per a l'equilibri de l'ecosistema.

Els danys i les pèrdues causats per aquesta alga als pescadors de tresmall i arrossegament andalusos, per exemple, són importantíssims. A més d'haver-se convertit en una amenaça per a algunes de les espècies que capturen de manera habitual, les algues que han envaït les seves aigües s'enrotllen en les xarxes i les fan inservibles, amb l'alt cost econòmic que comporta la seva reposició. Han de netejar a més el material i aparells de pesca infectats.

De la seva presència a les platges deriva un tercer problema. A diferència de la Posidònia, la Rugulopteryx es degrada i podreix ràpidament, obligant els ajuntaments a fer una important inversió en la seva retirada per a evitar en la mesura del possible les males olors.

En l'ús que es pot donar a aquestes algues retirades de les platges i que s'amunteguen en els abocadors se centra el projecte de recerca en el qual, amb una durada de tres anys, ha participat el laboratori marí UA-Dénia. Els resultats es presenten en la Universitat d'Alacant esta setmana, en el marc d'unes jornades en les quals es tractaran diversos aspectes relacionats amb l'alga Rugulopteryx okamurae i altres espècies de caràcter invasor.

El treball dels investigadors del laboratori, amb seu a Dénia, s'ha canalitzat en la possibilitat de donar usos farmacèutics i nutricionals a aquesta gran quantitat d'algues o biomassa que surt a la superfície i s'acumula en aquells llocs que ha envaït.

Reglament obsolet

L'arribada de la Rugulopteryx està directament relacionada amb les aigües de llast dels vaixells mercants, les empleades per a donar estabilitat a les embarcacions. Les aigües es carreguen en origen i s'aboquen en el port de destinació, la qual cosa facilita el trasllat de les algues i altres organismes d'unes mars a uns altres. César Bordehore considera que la normativa internacional per a minimitzar aquest risc i controlar les espècies invasores està una miqueta obsoleta. Entre altres coses, hauria d'incorporar les últimes novetats en tècniques de detecció, com l'anàlisi genètica.

Des del laboratori marí UA-Dénia, en col·laboració amb Ports de l'Estat, s'utilitza la tècnica de l'anàlisi genètica per al control d'espècies invasores, realitzant mostrejos i analitzant aigua i sediments. L'actuació s'ha dut a terme en el Port de Sagunt.

L'alarma per la possible arribada de l'alga asiàtica ha saltat també a les Balears, on Bordehore ha impartit diversos tallers formatius sobre l'espècie invasora.

Al Mediterrani s'han detectat unes 600 espècies al·lòctones. Moltes han arribat a través del Canal de Suez, que actua com a pont connectant el Mar Roig i el Mediterrani. Encara que és sota el percentatge d'elles que no s'adapten i tenen un impacte important sobre l'equilibri del sistema i les economies locals, no cal baixar la guàrdia.

Algunes, com la Rugulopteryx okamurae, poden acabar amb altres espècies. Mentre que unes altres, com una microalga tropical anomenada Gambierdiscus, poden afectar seriosament la salut de les persones.

Igual que el canvi climàtic afavoreix la presència del mosquit del dengue, espècies tropicals com les Gambierdiscus arriben al Mediterrani a la recerca d'aigües càlides. Aquestes algues produeixen una toxina (ciguatoxina) que en concentracions elevades desencadenen la ciguatera, una intoxicació alimentària amb conseqüències importants en els humans. La ingesta de ciguatoxina es produeix a través del consum de peixos de grandària gran que s'hagen alimentat d'aquesta alga. La seva concentració és major en ells que en peixos menuts i, per tant, la seva ingesta pot arribar a ser perillosa.

En les costes de Dénia i Xàbia s'han detectat xicotetes quantitats d'aquesta alga. La seva presència no és preocupant, assegura el biòleg. Però no per això cal deixar d'estar alerta.