El xicotet comerç de proximitat de Pedreguer perd essència: tanca el Basar del Fabián

Quan un negoci com el del Basar del Fabián de Pedreguer tanca les portes és com que el model de comerç xicotet, familiar i de proximitat d’un poble perd uns grams d’essència. Amb ell se’n va un concepte de venda que ha perdurat durant vora un segle -en concret este negoci data dels anys 30-, perquè no ha estat capaç de superat l’últim relleu generacional, el que hauria de donar continuïtat a la tasca del matrimoni que formen els seus gerents Josefa Moll i José Vicent Garcia, el Fabián. 
    I és que els ha aplegat l’hora de la jubilació. “I ara què fem?”, és la pregunta que es fan els últims clients que han visitat la tenda, al carrer Cavallers, en els dies previs al tancament, previst per a aquest mateix dilluns 30 de setembre.
    S’emporta també una part de la història del poble. En els anys 30 el negoci era regentat per la família Costa, i es trobava a la Plaça Major. En els cinquanta va passar a mans de Miguel Simó, que poc desprès, sobre els seixanta, el va traslladar al Carrer Cavallers, número 23. Des d’allí, Fabián el va passar al mateix carrer, però al número 9, a l’immoble de la seua propietat. 
    En els seus orígens, el basar era molt més que un punt de venda d’articles de bricolatge o manteniments: es venia fins i tot colònia, sucre, llentilles i altres aliments més comuns. També s’oferien productes de papereria i llibres escolars.
    El negoci va tenir la seua època daurada en els seixanta i setanta, quan es coneixia com Basar del Miguel. Des d’allí s’abastia a tota la indústria que va créixer al voltant de la marroquineria i el bolso i que va generar molta riquesa al poble. 
    José Vicente García va aprendre l’ofici quan només tenia 17 anys, al basar del Miguel. Un negoci molt especial, que requereix uns coneixements i una eklhabilitat per mantenir-se viable que només t’ho pot donar l’experiència. 
    El Fabián pensa que hui el negoci encara podria funcionar, però admet que la pressió de les grans superfícies és molt forta. El fet diferencial del tracte amb la gent d’aquest model, molt pròxim i personal, és molt valorat pel client. “Per ací ha passat tot el poble, i s’han portat molt bé amb nosaltres, i crec que nosaltres amb ells també”, assenyala Josefa.
    El tancament del negoci s’endú per davant una dita molt reconeguda al poble, i que en parla del prestigi que ha assolit el local al llarg de dècades de treball: “Allò que no es troba a cap lloc, ho trobem al Fabián”.