Els 4 cantons: "El Dia Internacional de les Muntanyes" i "l'altra cara" (VI)

Seguint en la història del repetidor de TV, projectat per a instal·lar-lo al cim del Montgó i la forta polèmica nascuda de la carretera en marxa pel 1978, anem a reproduir-vos una interessant entrevista que va realitzar Nela Bisquert, una jove molt preparada i integrant del Grup Ecologista Montgó, pioner en la defensa de la nostra muntanya. L'entrevista fou publicada en CANFALI MARINA ALTA el 21 de maig de 1978 i la va realitzar al professor Miquel Gil Corell, científic valencià que, com deia l'entrevistadora, "sempre, allà on s'ha fet una agressió a la Natura, analitza la qüestió del Montgó amb el major rigor científic i oposant-se a tot el que puga destruir el nostre entorn natural, ens parla del Montgó. Fins fa poc s'ha encarregat de la Càtedra d'Ecologia a la Facultat de Ciències de València". Continuem amb l'entrevista: "Quines conseqüències té la construcció de la carretera del Montgó?

- Fonamentalment, amb la construcció d'aquesta carretera es corre un perill real, és a dir, de degradació del terreny. Al quedar la terra desemparada de la seua vegetació protectora, i degut a que es tracta d'una superfície amb pendent l'erosió pluvial pot ésser important, donat que aquest procés erosiu és el predominant en climes àrids durant períodes prolongats i amb pluges violentes i torrencials, com és el cas del clima mediterrani -àrid subtropical típic del País Valencià, on es troba enclavat el Montgó-.

- Creu vosté que val la pena defensar la integritat ecològica del Montgó?

- Per suposat! Qualsevol canvi introduït en un ecosistema, com ho és clarament el Montgó, pot produir alteracions en les relacions biològiques i en el propi biotopo. El Montgó té un interès biogeogràfic excepcional per les seues condicions tècniques, i és, junt amb la Font Roja, la Serra d'Aitana, Serra Mariola i altres, un dels indrets botànics i faunístics més importants del País Valencià. Concretament tinc un estudi del Catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona, Sr. Oriol de Bolós, que demostra clarament l'autèntic valor del Montgó com reserva d'espècies botàniques endèmiques que hi ha que conservar a tota costa. Per exemple: Hippocrepis baleària sn. Valentina. Teicrium Flavum.

- Es remoreja que la construcció de la carretera pot amagar el propòsit de continuar la destrucció especulativa del Montgó, obrint pas a noves urbanitzacions. Quins perills podria representar la realització d'aquesta hipòtesi?

- Si aquesta amenaça es converteix en realitat ens trobaríem, una vegada més, amb l'especulació de promotors que utilitzen l'afany del ciutadà per entrar en contacte amb la naturalesa o amb alguna cosa que se li assemble, encara que siga un substitut manipulat i bastant deixat al màxim. La llum penetra intensament pels clarors artificials (de cases, camins...) I així els distints estrats naturals desapareixen i al final d'aquest procés destructiu, quan moren els arbres adults (vellesa, falta d'humanitat, ruptura de cicles biogeoquímics, desaparició dels agents fecundants de les seues flors i dispensadors de les seues llavors...), sols queden una sèrie de xalets, torres, etc., amb els seus ciutadans i corresponents jardinets, i fora dels seues límits una gran profusió de males herbes invasores. Açò es podria haver realitzat en qualsevol erial improductiu, sense necessitats de destruir inútilment un ecosistema ric. A més a més, caldria comptar també com factor negatiu la transferència d'una zona d'ús públic al domini privat on la primera activitat dels propietaris és acotar i prohibir el pas".

Aquesta és, literalment, l'entrevista realitzada per la militant ecologista Nela Bisquert, pel maig de 1978, al professor Gil Corell, destacat científic valencià defensor del Medi Ambient, el qual, alguns anys després, seria nomenat President de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó, afortunadament.

Continuant rescatant de la memòria alguns aspectes sobre la problemàtica de la carretera del repetidor de TV al Montgó, ens ve a mà un escrit redactat per l'amic Pedro Ayala i publicat al repetit CANFALI MARINA ALTA el 21 de maig de 1978, amb correcte valencià, que practicava l'actiu jove baesà per aquella època. El meu bon amic Ayala titulava la seua col.laboració com Montgó: objeccions. Així: "Fins avui, han aparegut en diferents periòdics i mitjans de comunicació, pintades, panflets, cartells, missatges de repulsa per l'agressió que s'està portant a cap en el nostre Montgó. Van sorgir peticions de dimissió i moltes més coses. És indiscutible que a Dénia, en la Marina Alta i en el País Valencià, hi ha una lluita constant per tot el que ens pertany. Sí amics, el que ens pertany. En contraposició, els representants de la Corporació Municipal fan la seua guerra pròpia. De quina forma? Fent demagògia dels seus missatges. Hi ha frases que entendreixen el cor. És lògic que darrere del Montgó deu d'haver algunes coses més. És lògic, si no per què l'Ajuntament no dona explicacions. S'han donat nombroses solucions per a evitar el problema, i què? Res de res. Apart, crec que demostrarien ser bons representants si donaren una bona solució als interessos del poble perquè set-cents firmants no han tingut altra opció que tragar-se el "bacallà". La prova està en què senyors que havien firmat, van tornar a firmar un altre document, després de comprendre tot el problema. Senyors de la Corporació, tant costa servir desinteressadament al poble? Reflexió i paciència".

Diumenge, 21 de maig d'aquell 1978, malgrat la pluja i el mal temps es reunien a la plaça del Convent unes 50 persones, la majoria joves, per a protestar per la carretera d'accés al Montgó. Muntaren una funcioneta amb crítica irònica sobre el tema, refugiant-se als soportals de l'Ajuntament. Intervingué el destacat sociòleg Josep Vicent Marqués i parlà sobre un manifest ecològic per al País Valencià, del que era autor. En acabar l'acte, els manifestants que portaven la senyera -"sense blau"- es dirigien a casa de l'alcalde Sastre llançant crits d'"alcalde dimissió", "Montgó verd", etc., i disolvent-se posteriorment. Continuarem.