Escriure i viure a l’ombra del Montgó

Maria Ibars ha estat l’autora protagonista de la festivitat del 9 d’Octubre a Benissa. I no debades perquè Ibars és l’escriptora de l’any 2024 segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’alumnat de l’Institut d’Educació Secundària Josep Iborra ha conegut la vida i l’obra de Maria Ibars gràcies a l’exposició itinerant Un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó, que es podia visitar a les Cases del Batlle. A més, es va fer la lectura pública en valencià d’una de les seues obres, L’últim serf, a càrrec de l’alumnat de sisè de Primària dels col·legis Pare Melchor i Manuel Bru, del mateix institut i de persones lectores voluntàries.

            Tota la informació dels panells que conformaven l’exposició sobre Maria Ibars te la emportaves a casa en format de llibret, de franc. Els comissaris de la mostra organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua són M. Àngels Francés, Àngels Gregori, Verònica Cantó i Tudi Torró. A més, un escriptor de la comarca, Carles Mulet, i la titular de l’Arxiu Municipal de Dénia, Rosa Seser, hi actuen com a comissaris externs.

            El llibre s’obri amb una fotografia de la casa familiar de Maria Ibars a Dénia de l’any 1909 feta pel fotògraf José Marsal. Anna Maria Ibars i Ibars –amb b alta quan el cognom s’escriu amb v baixa- va nàixer el 29 de febrer de 1892 a València, on aleshores estava la família Ibars al servici de l’exportador hortofructícola Juan Arguimbau de Dénia. Els Ibars prompte tornen a Dénia i allí es cria la filla, que estudiarà Magisteri a la capital del Túria. L’any 1917 ja és mestra a la localitat de la Font de la Figuera.

            Maria Ibars es trasllada l’any 1934, amb els fills, a treballar a València, es retroba amb Carles Salvador, antic company d’estius, i s’integra en el moviment cultural de la ciutat. Acabada la Guerra Civil, en la seua estimada Dénia, Ibars basteix Penyamar, l’habitatge on es couria bona part de la seua obra. A València, al recer de Lo Rat Penat, l’autora continua la tasca literària i cultural, publica Poemes de Penyamar (1949) i participa en la IV Taula de Poesia (1951) amb Ram a l’amiga. Després escriuria obres en narrativa com ara Vides planes (1962), L’últim serf (1965) i el conjunt de Contalles (1961-1966).

            A més de la seua faceta com a escriptora, l’exposició recull també l’aportació de Maria Ibars com a mestra valencianista que crea escola. A la Font de la Figuera va crear una biblioteca a la mateixa escola i va organitzar una escola dominical per a joves treballadors. A València va obtenir el títol de Professora Lliure de Valencià i s’implica de valent en la renovació pedagògica. Durant el llarg franquisme, Maria Ibars continuarà el seu compromís per la llengua i per l’escola.

            En un altre panell es parla de Maria Ibars com una dona forta i solitària plena d’energia i un tarannà ferm. A més, la religiositat és el tret més evident de la seua personalitat i així el veiem reflectit arreu de la seua obra. No se li coneix cap adscripció partidista, tot i que en la seua obra podem entreveure un posicionament social acostat a les classes populars.

            Maria Ibars literaturitza la geografia i la societat de Dénia i la Marina Alta de primeries del segle XX. El Montgó, la muntanya d’arrels mítiques que actua com a nuc neuràlgic, i la mar, trencant-se contra la costa retallada de Les Rotes o ajaçant-se sobre l’arena de Les Marines, configuren l’univers literari ibarsià. La mostra també fa menció de la societat en canvi, de la dicotomia camp-ciutat i del context hostil de l’època envers la creativitat femenina. De fet, Ibars va signar els seus primers temptejos literaris com a Adrián Saby.

            L’estudiosa Anne Charlon i Maria Lacueva situen l’aparició de la novel·la femenina moderna a la Comunitat Valenciana amb les aportacions de Beatriu Civera i Maria Ibars.