Jesús Pobre fa justícia

“Hui a Jesús Pobre es fa justícia, es fa justícia amb Juan Fornés però també amb els represaliats pel franquisme a Jesús Pobre, perquè aquest carrer porta el seu nom però està dedicat a totes les víctimes”. Amb estes paraules, l’alcalde de l’EATIM, Josep Fornés, resumia el significat de l’acte amb què s’encetava el primer Cicle de Memòria Democràtica de Jesús Pobre. Era el descobriment de la placa que, des de dimarts 8 d’octubre, dona nom al carrer que recorda l’ex alcalde que va tindre Jesús Pobre durant la II República, un home que va patir la repressió franquista, va estar ingressat a un camp de concentració, en un reformatori i condemnat a 30 anys de presó per ‘auxilio a la rebelión’. En ell s’exemplifica l’oblit i el silenci a què es van vore sotmeses moltes més persones, algunes d’elles de Jesús Pobre, “que van lluitar per un món millor, per la democràcia i contra el feixisme”, afegia l’alcalde.

        Familiars de Juan Fornés Pons, entre els quals es trobaven la seua neta Antonia i el seu net Pepe Juan Noguera, van assistir a un acte senzill però ple de sentiment i reconeixement cap a les persones que van ser víctimes de la venjança i el càstig per les seues idees polítiques. Vuitanta-cinc anys després d’acabada la Guerra Civil, deia Josep Fornés, el nom de Juan Fornés Pons torna a la llum a Jesús Pobre. I ho fa precisament en un moment en què “la mal anomenada llei de la concòrdia equipara  les víctimes del franquisme amb les víctimes provocades per la violència política durant la II República per despersonalitzar-les i, a més, no anomena el franquisme pel seu nom: dictadura”.

        L’alcalde va recordar que milers de víctimes del franquisme continuen soterrades en llocs desconeguts “sense que ningú es faça càrrec d’elles ni ajude a donar-los el lloc que mereixen”. Va parlar també d’aquelles persones que van ser vexades pels franquistes i no han sigut compensades i va qualificar de “buides de contingut i pressupost” les lleis creades per honrar la memòria dels represaliats, sense una actuació global que puga recuperar la seua memòria en tots els llocs de l’Estat espanyol.

*“Juan Fornés Pons va ser un jornaler de Jesús Pobre conscient de la seva realitat material i conscient de la classe a la que pertanyia. Va emigrar per raons de treball i precarietat (ningú emigra per gust) a Buenos Aires, Nova York i França a la dècada dels anys 20 del segle passat. Durant la Guerra civil va ser alcalde de Jesús Pobre i dirigent de la CNT local.

        Després de la guerra va intentar protegir els veïns del poble que havien cremat l’església en els actes revolucionaris de juliol del 1936. Així consta en els expedients de la Causa General del franquisme on diu que aquestes persones foren delatades. Això ho va pagar sent ingressat al camp de concentració de Dénia el 17 de juny de 1939 i després enviat al reformatori d’Alacant el 7 de gener de 1941. Se li va aplicar la Llei de Responsabilitat Política, una llei creada per a perseguir a tots aquells que havien participat de la política i castigar-los. Aquesta llei s’estenia amb caràcter retroactiu fins 1931 en temps de la Segona República, mostrant així el seu ànim de venjança i de càstig d’unes determinades idees polítiques. Va ser condemnat a 30 anys de presó per “auxilio a la rebelión” davant d’un tribunal militar. Es va passar 6 anys de la seva vida a la segona agrupació de colònies penitenciaries militaritzades de Montijo a Extremadura. Allí va fer treball forçat per diferents empreses que utilitzaven la mà d’obra esclava de la qual disposava el franquisme amb els presos republicans. Tot això per redimir la seva condemna a 30 anys de presó. Després d’eixos sis anys va poder eixir de la presó gràcies a una carta escrita per dirigents del franquisme de Jesús Pobre i a l’indult que va proposar el govern per celebrar el dècim aniversari d’exaltació del franquisme”.

(Text estret de la semblança de l’ex alcalde republicà que es va llegir durant l’acte)