José Ivars Cardona competeix en el mundial de perruqueria a París

Decebut sí però no derrotat. Una reacció natural si vas a un mundial per a ser el millor en la teva especialitat i et quedes sense medalla. Però no pujar a l'alt del podi no depèn només de tu sinó de la valoració subjectiva d'un jurat i d'un sistema de puntuació molt atapeït en el qual tot es decideix “per un pèl”, mai més ben dit. El consol, o recompensa, segons es mire, és tornar a casa satisfet amb tu mateix per un treball ben fet i amb l'aplaudiment i l'admiració de companys i rivals directes.

            Així es resumeix la crònica de la participació de José Ivars Cardona, natural de Benissa, en el Campionat Mundial de Perruqueria celebrat a París els dies 12, 13 i 14 d'octubre, que va reunir representants de 50 països. La selecció espanyola masculina, dirigida per Paco Chafer, estava integrada per Javier Torrente, Mario Riveiro (que substituïa a Juan Carlos Bosch) i José Ivars, els tres primers classificats del campionat nacional de 2024. Els espanyols estaven entre els favorits, ja que en el mundial de 2022 van quedar tercers per equips. Van passar els dos primers talls i van arribar a la fase final decisiva. Italians i japonesos van copar les tres primeres places. Els de La Roja van acabar en setena posició per darrere d'equips revelació com el Pakistan i Puerto Rico.

            Ivars assegura que “crec que vam merèixer més punts per part del jurat perquè els nostres acabats eren espectaculars”. Les diferències són mínimes perquè tots els participants són grans professionals. “Estem en mans del jurat que valora més unes coses que unes altres i no saps què pot passar”, comenta el de Benissa. Tot es decideix per petits detalls com les metxes, el serrell i els acabats de lluentor, perquè els talls i l'estructura són més o menys semblants. Malgrat no tocar medalla, Ivars fa una valoració positiva de la seva presència -per segona vegada- en el Mundial, ja que “tècnicament estem satisfets i crec que va haver-hi condicionaments externs a l'hora de fer les valoracions”.

            En la categoria de tall i pentinat clàssic es realitzen dues proves, una amb pinta i tisora i una altra a màquina, amb 35 i 30 minuts de temps màxim, respectivament. No puntua la rapidesa sinó la tècnica i l'acabat. “Entrenem moltes hores durant tot l'any, cadascun té els seus trucs i ens sobren fins a 10 minuts”, diu Ivars. “Crec que vaig fer uns acabats i unes coordinacions boniques però el jurat no el va tenir en compte”, afegeix.

            José Ivars no és un perruquer convencional sinó que sent una veritable passió pel seu ofici. És un referent internacional i, de fet, és un dels fixos en la selecció espanyola des de fa anys. I no pararà fins a aconseguir la seva meta encara que li coste molts euros de la seva butxaca. Ara es planteja un nou repte i és practicar una altra modalitat, el pentinat creatiu o artístic, sense abandonar el tall clàssic. “No has de fer sempre el mateix perquè agafes mals hàbits i et converteixes en un perruquer normal i corrent”, subratlla. “Si fas coses diferents”, contínua, “la teva tècnica evoluciona sense adonar-te i per això és important practicar amb els ninots”. Tot amb vista a millorar com a professional i donar una major oferta d'estils als clients del seu saló perquè ell treballa tant amb homes com amb dones.

            El futur més pròxim no és de color rosa sinó tot el contrari. En data d'avui, Ivars no ha rebut cap mena d'informació sobre el Campionat Nacional que hauria de celebrar-se al gener de 2025. “Ens van dir que la federació no té ni un dur i ells s'encarreguen de pagar les inscripcions a nivell internacional, estar federat a nivell mundial, etc. A veure si podem continuar competint però la cosa no pinta res bé”, subratlla. Una opció seria fitxar per una altra selecció, com l'Argentina, però “no m'ho plantege, per a res. Però sí que és cert que el seu entrenador és molt bo, Héctor Errecart, perquè ho ha guanyat tot”, comenta.

            José Ivars, Benissa com se'l coneix en el món de la perruqueria, té un nom ja fet i les medalles i títols no són el que més pesa. De fet, segons comenta, té companys de professió que acudeixen a ell i van a la seva perruqueria per a aprendre noves tècniques i formes per a fer una bona feina. Podria dedicar-se a fer cursos de formació però “no ho faré perquè, com diu la dita, perquè la vaca, done llet, ha d'estar l'amo”, conclou.