La compra del Convent de Jesús Pobre, cada vegada més lluny
El ple insta la Conselleria que culmine l'expedient per a adquirir l'edifici i el PP vota en contra assegurant que està tancat “per falta d'interés del Botànic”
La possible adquisició del Convent de Jesús Pobre per part de la Generalitat sembla haver quedat aparcada quasi definitivament. La proposta s'ha anat esfumant en els últims mesos, com ho prova el fet que els propietaris han posat l'immoble a la venda. L'assumpte ha tornat a aparéixer aquesta setmana.
PSPV i Compromís van portar al ple una moció instant la Direcció General de Patrimoni i la Conselleria d'Hisenda a culminar l'expedient obert en la passada legislatura. Tal com va explicar el regidor socialista i ex alcalde de l'Eatim Javier Scotto, les gestions estaven molt avançades però l'arribada de les eleccions va truncar el procés. Scotto va aclarir que es va fer una labor de mediació amb la propietat. Segons va especificar, els informes eren favorables però amb la convocatòria de la cita electoral, i amb un govern en funcions, no es va poder aprovar una modificació de crèdits per a incloure la partida pressupostària.
Ha canviat el govern de València i l'Ajuntament vol que els nous responsables de la Conselleria es pronuncien sobre si encara hi ha interés en què l'edifici, de gran valor cultural i patrimonial, passe a ser de propietat pública i no caiga en mans privades.
La moció es va aprovar en el ple del dijous. El PP va votar en contra, i no perquè no considere d'interés la compra del convent, sinó perquè entén que la moció no té sentit. Ho va explicar José Antonio Cristóbal en assegurar que l'expedient administratiu va quedar tancat a final de la passada legislatura i que, si es pretén continuar avant, caldria iniciar un altre. Va haver-hi un debat entre Cristóbal i Scotto, sense que s'arribara a un acord. El regidor socialista es va alegrar que després de tant de temps el PP haja mostrat interés en la compra del convent. Cristóbal va respondre dient que l'expedient es va iniciar en 2021 (quan va aparéixer en els pressupostos participatius de la Generalitat amb consignació pressupostària) i que en els dos anys posteriors no va haver-hi partida en els pressupostos. I Scotto va intentar fer-li comprendre que el fet d'aparéixer en els pressupostos participatius no tenia cap validesa perquè en aquells moments faltava la documentació necessària per a acreditar la propietat del convent.