L'energia solar, una alternativa que entra a poc a poc però cada vegada amb més força

El preu de la llum ha batut rècords en els últims mesos, la qual cosa ha fet de 2021 l'any més car de la història. Octubre arrancava ahir divendres amb un preu mitjà de 216 euros el megavat hora, el més alt d'una sèrie històrica que semblava haver aconseguit el topall el dimecres (190 euros per MWh). Des de fa mesos ens despertem amb notícies que parlen de pujades i rècords de preus continuats. Els consumidors, alertats no per les xifres astronòmiques sinó per la repercussió que puga tindre en les seues butxaques, es plantegen com fer baixar el rebut de la llum, bé siga a través de l'estalvi energètic o mitjançant fórmules que li permeten pagar l'electricitat més barata. Pocs, encara que cada vegada més, pensen en el sol, una font d'energia que tenim al nostre abast i de la qual a penes fem ús. 

“Si comparem amb altres països europeus, és irrisori”, diu Robert Frau, ambientòleg especialitzat en energies renovables. “Som dels països que més hores de sol té a l'any i el nivell de producció no és en absolut equiparable a elles”, afig. 

Per desconeixement, tal vegada per falta de confiança, per por de no rendibilitzar la inversió. Els motius poden ser varis i, entre ells, indica Frau, el fantasma de l'impost al sol, aquella taxa que havien de pagar els usuaris de l'autoconsum per estar connectats a la xarxa elèctrica. Que quede clar que l'impost va ser derogat i res grava hui dia la producció d'energia solar per a l'autoconsum.

Davant l'augment del preu de la llum, produir l'energia que consumim pot eixir-nos a compte. Almenys, ajudar-nos a baixar el rebut. Cal tindre clares diverses coses abans de decantar-nos per les renovables. Hi ha dues maneres d'autoconsum: el directe -mentre estàs generant, aprofites aqueixa energia, la sobrant pararà a la xarxa i al final, l'energia bolcada (els teus excedents) se't compensa en la factura- i l'autoconsum amb sistema d'acumulació (és a dir, amb bateries que acumulen l'energia que produeixes perquè pugues fer ús d'ella en un altre moment). Aquest últim sistema encareix bastant el preu per l'elevat cost dels acumuladors, si bé el Govern ha anunciat un paquet d'ajudes per a aquest mateix mes (1.320 milions d'euros a repartir entre les comunitats autònomes) per a impulsar l'autoconsum i l'emmagatzematge d'energia renovable. En el cas de l'autoconsum directe, els preus de la instal·lació han baixat molt en els últims anys, s'han incrementat les ajudes de l'IVACE a empreses i particular i a més hi ha bonificacions en l'IBI, explica Robert Frau.

Conforme està el pati, els consumidors ens plantegem un altre dilema: contractar preu un fix o variable. Robert Frau, que fa treballs d'assessoria energètica, recomana habitualment el variable. Si bé és cert que hi ha una lluita entre comercialitzadores per a fer les millors ofertes i només les grans poden oferir preus més baixos, normalment venen acompanyades d'una lletra xicoteta que els dona opció a pujar el preu fix si es compleixen unes condicions determinades. “Ull amb la lletra xicoteta!”, adverteix, “perquè pot haver-hi ofertes bones que no siguen tan avantatjoses com semblen”. Ens enfrontem també a la nova discriminació horària entre hores punta, pla o vall, “encara que la seua repercussió és major en les indústries i empreses que en els consums particulars”, afig. Per a estalviar ens recomana revisar la tarifa i buscar una bona oferta i assessorar-se i informar-se bé abans de fer qualsevol canvi “perquè pot ser que no siga tan bonic com te'l pinten”. 

LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA

L'encariment del preu de la llum deriva entre altres coses de l'escalada en la pujada del gas -la matèria primera que utilitzen les centrals de cicle combinat- i també del pagament per emissions de CO₂ a Europa. Si a això li sumem les conseqüències ambientals de la producció d'energia amb els mètodes tradicionals i l'avanç en el canvi climàtic amb passes de gegant, ens veiem abocats a buscar alternatives. I ací és on juguen un paper important les renovables.