L'entrevista / Luis Silvestre Borrego: “La Marina Alta té un gran potencial en enoturisme”

Segur que la majoria de la gent que coneix a Luis Silvestre Borrego desconeix que és enginyer tècnic en disseny industrial, encara que des de fa uns anys és el propietari de l'establiment Melicatesen dedicat a la venda de productes de les comarques de la Marina. A Bocairent, la seua ciutat natal, va treballar en l'empresa familiar dedicada al tèxtil fins que en 2003 es va traslladar a Dénia. S'ha convertit en un expert en els recursos culturals de la Marina Alta. Actualment, també és el gerent de la Ruta dels Riuraus. I una altra dada que pocs saben: és autor d'un joc de taula denominat Trinligüis.

PREGUNTA: Acaba de tornar de Fitur, quin sentit té esta fira en el món actual dominat per internet?

RESPOSTA: Tot allò digital està molt bé, però que no es perda el contacte humà. De fet, és una bona oportunitat per a retrobar-te amb gent del món del turisme. Per exemple, en la Ruta dels Riuraus estem ficats en una associació que es diu Iter Vitis, que és un itinerari cultural europeu que potencia el paisatge de la vinya; quedem tots els anys en la fira ja que els membres són d'Andalusia, Rioja, País Basc i Galícia.

P: No queda la comarca com una agulla en un paller entre tanta oferta mundial?

R: Sí, però el que fan altres comunitats autònomes és com a molt mostrar les províncies i visualment no veuràs els pobles. Una vegada que t'acostes a la província, sí que pots accedir a la informació més local, però exteriorment el que fan els estands autonòmics és comunicar la marca global autonòmica, encara que hi ha ajuntaments que aposten pel seu estand propi.

P: Vostè és el pare del Passaport dels Cellers de la Marina Alta, que es va presentar fa poc i que està tenint bona acceptació.

R: Sí. De fet, l'altre dia em van cridar d'algunes Oficines de Turisme perquè portés més passaports. La gent està contenta, els cellerers també, i jo també.

P: Com s'ha plantejat este projecte?

R: És una publicació en la qual està recollida tota l'oferta d’enoturisme de la comarca, que existeix, però escampada. Està en quatre idiomes i cada celler té la seua oferta de visita i tast amb el seu preu. A mesura que vas visitant els cellers, et van encunyant el passaport. A final de l'any, a les quinze persones que més cellers hagen visitat els regalarem un pack de tres vins. Hi ha un concurs de fotos en Instagram i el premi és un menjar per a dues persones en el restaurant Mena. Ho poden recollir en les Oficines de Turisme de la comarca.

P: Té futur l’enoturismo de la Marina Alta?

R: Estic convençut que la Marina Alta té un gran potencial en enoturisme, perquè va a més. Cada vegada hi ha més cellers. Crec que és la combinació perfecta de la costa amb l'interior.

P: Alguns cellers de fora s'han establert a la comarca, com Pepe Mendoza.

R: I també Montesanco i un altre que obrirà a Benissa, que jo sàpiga de moment. Ara com ara hi ha 24 cellers productors de vi de característica molt diferent, la qual cosa ho fa més atractiu.

P: Quin tipus de gent està interessada en esta mena de turisme?

R: Hi ha estudis sobre el perfil de l’enoturista i solen ser persones d'entre 30 i 60 anys, que tenen inquietuds culturals per a conèixer la zona no sols a nivell de sol i platja sinó que volen fer un pas més i conèixer la cultura, la gastronomia, els productors, el vi…

P: Gaudir del paisatge.

R: Exacte. I és un turista molt interessant perquè, segons alguns estudis, es gasta una mitjana de 200 euros al dia, que supera la despesa habitual. Quan visiten una zona, pernocten almenys dos dies, la qual cosa implica que es quedaran en un hotel, casa rural o apartament turístic. I és un turisme que desestacionalitza, que és el que interessa. De fet, els pitjors mesos per a visitar cellers són els d'estiu, perquè fa molta calor i ve de gust més ser a la platja. Però, la resta de l'any, fins i tot quan els ceps estan hibernant, també són bonics de veure, i només hi ha una manera per a continuar gaudint d'aquest paisatge.

P: Això de la desestacionalització segueix essent un repte. Creu que s’ha avançat?

R: S'està treballant en això, però queda per fer. Turisme de congressos i incentius, turisme cultural i fins i tot l'agroturisme poden ajudar a això.

P: Durant uns anys vostè va organitzar unes activitats musicals en cellers. Continuaran?

R: Durant quatre anys vam fer els Capvespres de Vi i Música, que era música en directe en diferents cellers de la comarca. Enguany alguna cosa farem també. Vaig començar amb Pablo Camino, que era entés en música i jo en els cellers, un bon tàndem.

P: Com va la Ruta dels Riuraus?

R: Ahí estem, he tingut alguna reunió amb algun poble que es vol adherir. Estem promocionant l'última guia que publiquem de cicloturisme, que també és un altre turisme que desestacionalitza. Hi ha gent que es dedica a recórrer zones amb bicicleta. El cicloturisme és un ciclisme relaxat, pausat i d'observació. En Fitur he ensenyat la guia a agències de viatges que es dediquen al cicloturisme que els va resultar molt interessant perquè hi ha una temàtica comuna darrere. També a la Xarxa de Camins Naturals.

P: Les institucions públiques col·laboren en estos projectes?

R: Sí. En el Passaport han col·laborat la Ruta del Vi d'Alacant i Alere Dolia, de l’Auditori de Teulada Moraira. I la Ruta dels Riuraus és una associació d'ajuntaments.

P: Una ampolla de vi o un producte gastronòmic, com el que hi ha a la seua botiga, és una bona manera d'emportar-se un record de la comarca. Són com ‘souvenirs moderns’.

R: Jo els dic regals gastronòmics. Per a la gent que vol emportar-se alguna cosa d'aquí, la botiga és el lloc ideal. A vegades, quan me’n vaig fora, busque botigues com la meua i no és fàcil. On vages t’aconselle provar les coses de la zona. I el mateix ocorre quan venen a la meua. Tenen interès a provar els vins de la comarca. Jo els explique, els done a provar vins i vermuts, i al mateix temps a la sala de tastos els conte coses de la comarca, parlem de les panses, del paisatge, de la història de Dénia i dels cellers. La gent se’n va contenta.

P: Potser faltaria algun souvenir relacionat amb la cultura i la història. Per exemple, un ninotet que represente a Muyahid.

R: Si tinguera eixida, jo estic disposat a tot. Si algú s'anima a desenvolupar-ho, que compte amb mi.

P: El que sí que ha posat en marxa és el joc de taula Trinlingüis per a aprendre idiomes d'una manera divertida.

R: El nom li’l va posar el meu fill Luis. Vaig fer una maqueta i la vaig portar a casa per a testar-lo. Li ho vaig proposar a un fabricant i li va agradar. Ara, estic amb un projecte d'un joc, també amb cartes, per a descobrir les Denominacions d'Origen de vi que hi ha a Espanya. La meua filla Carlota em renya perquè només faig jocs per a aprendre. A la botiga estem descobrint noves denominacions, una vegada al mes fem un tast que es diu 3+1, amb tres vins de fora i un d'aquí. A Espanya tenim 70 denominacions d'origen i 150 varietats autòctones, per què quedar-nos amb les de sempre?

Molt personal

P: Per què se’n va anar a viure a Dénia?

R: Per amor. Vaig conèixer a Arancha, la meua dona, i vaig decidir vindre a Dénia, començar un nou camí.

P: I llavors va emparentar amb una família molt coneguda, els Merle.

R: I que jo ignorava que fos tan coneguda. Sempre he estiuejat a Dénia, però de Dénia només coneixia la urbanització, la piscina, la platja i poc més. És quan vinc a Dénia a viure quan m'enamora la comarca.

P: Quin atractiu li va veure a la Marina Alta?

R: Potser esta combinació de mar i muntanya, la seua activitat cultural, la vida al carrer, les festes, la gent, etc.

P: I com ho porta amb Nicolás Merle, el seu sogre?

R: Una persona sensacional amb la qual compartisc gustos afins quant a història i cultura. Ara estic llegint “L’últim serf”, de Maria Ibars, i parla dels Morand i li ho vaig comentar. Quan va escriure “El Mut de Morand” el vaig ajudar amb l'arbre genealògic que apareix en el llibre, o en l'organització de la trobada del 150 aniversari de la Casa Carbonell. A mi totes estes coses m'agraden.

P: Tenen un grup de bocairentins residents a Dénia. Quants són?

R: Hi ha varis: David Vanyo, que és el director de l'Hospital San Carlos; Juan Antonio Palao, que també treballa en sanitat, un altre senyor que està jubilat… som uns sis. Quan falten poques setmanes per a les festes de Moros i Cristians de Bocairent, sempre quedem un dia amb la nostra manta tradicional.

P: Ha estat capità de la seua filà, Terç de Suavos.

R: Vaig ser en 2020. Allí és diferent. Hi ha nou filaes i cadascuna té un capità. És com si fos el Primer Tro. Són molt diferents a les d'aquí. Bocairent és l'únic poble on totes les seves filaes són centenàries, de fet, la més jove té 120 anys.

P: Fins i tot li van dedicar un pasdoble, que es diu ‘Del Montcabrer al Montgó’.

R: És de Fernando Cantó Salines, que és amic de la quadrilla de Bocairent. És músic i professor de dolçaina, Em va dir que volia regalar-me una peça i em va preguntar si tenia alguna idea. Li vaig contestar que un pasdoble alegre, que no foren eixes marxes marcials i serioses. Una cosa alegre i divertida i va encertar. El títol és emblemàtic.

P: Difícil elecció, el Montcabrer o el Montgó?

R: Sí. De fet, allí es fa un acte de presentació de capitans i la noia que el va presentar el va explicar, que en festes faig el camí invers, del Montgó al Montcabrer. A mi les muntanyes m'agraden molt. Amb un amic d'aquí de Dénia, ell és lituà, Antanas, vam fer el repte de pujar als 31 cims de la comarca que tinc documentats. Els vam pujar tots. Va ser molt bonic perquè descobrírem llocs on d'una altra forma no haguérem anat.

P: Li han temptat alguna vegada per a entrar en política?

R: Mai. I no em ve de gust.