L’entevista / Raquel Ordúñez: “Si hi ha alguna cosa en la mama, com més prompte es descobrisca millor”

“Quan cal complementar amb una ecografia la gent, per norma general, s’ho agafa malament”

Tècnica en radiodiagnòstic, Raquel Ordúñez Sanjuan ha trobat en la Unitat de Prevenció del Càncer de Mama el seu lloc en el món. Va arribar a Dénia l'any 2000 de la mà del doctor Luis García Marrero i va treballar fins a 2011 en la Clínica San Carlos. Des de finals de 2010 i durant un temps, va compaginar aquest treball amb la UPCM del Centre de Salut Pública. Allí es va quedar en 2011 i en 2019 va obtenir la plaça en propietat. Porta gairebé 15 anys dedicant-se a fer mamografies, unes 8.000 a l'any.

PREGUNTA: Continua havent moltes dones reticents a acudir a la cita?

RESPOSTA: Últimament menys, tal vegada perquè es veu com una cosa normal. Abans fins i tot ens cridaven i ens deien que no els enviàrem la carta perquè no volien participar. Ara, el percentatge de participació és de més del 70%. Haver actualitzat les dades del SIP amb la pandèmia ens ha afavorit, perquè s'han actualitzat els domicilis. Així i tot, en aquesta comarca tenim molts problemes. Hi ha moltes zones que no reben correu o on la gent ha d'anar a recollir les cartes a un altre lloc. Estem una miqueta obsolets perquè continuem funcionant per carta. Ara bé, el que fem no és una citació sinó una invitació, s'acudeix per voluntat pròpia.

P: La falta de voluntat és per por del dolor o al fet que els diguen alguna cosa que no volen escoltar?

R: Les dues coses. Moltes dones no venen perquè temen que els diguen que hi ha alguna cosa, i això és un error. La por l'única cosa que fa és paralitzar-te. Si hi ha alguna cosa, com més prompte es descobrisca millor. Quant a la prova, al principi la gent tenia pànic. L'ambient en el qual treballem ha contribuït al fet que això haja millorat. També com expliquem el que fem i, sobretot, el boca a boca. La prova dura entre 2 i 4 minuts. Pot haver una lleugera molèstia i depèn de la mama de cada persona, de la seva consistència i de com està formada. Però res que no es puga suportar.

P: Quina és la importància d'un diagnòstic precoç?

R: El càncer de mama és el més freqüent en les dones i per norma general evoluciona a poc a poc. La finalitat de la prevenció és poder trobar un canvi en les mames abans que siga palpable, en les seves fases inicials. Tindrà un millor pronòstic, minimitzant les seqüeles.

P: Ens autoexplorem tot el que deuríem?

R: L'autoexploració és superimportant. Encara hi ha dones que diuen que tenen por. Jo insistisc que el més important és conèixer la teva pròpia mama. No has d'anar a buscar res. Si la coneixes, en el moment en què hi haja un canvi, ja siga de la pell o de qualsevol altre tipus, t'adonaràs. Però en general, la gent se’n recorda d'autoexplorar-se quan rep la carta o quan té un familiar diagnosticat. Hem de ser conscients de la importància d'ocupar-nos de nosaltres mateixes i agafar l'hàbit d'explorar-nos, no hem de tenir por.

P: Quan hem de preocupar-nos?

R: Quan hi haja una diferència. Si la dona té la regla, es pot confondre una alteració de la mama amb un canvi hormonal; haurà d'esperar que acabe la menstruació i explorar-se en aquest moment. Si es nota alguna diferència no cal alarmar-se, s'ha de consultar amb un especialista o acudir al metge de capçalera, que la derivarà al cirurgià. Serà ell qui determine quina prova s'ha de fer. Nosaltres en teoria veiem a dones asimptomàtiques, encara que a vegades venen dones a preguntar-nos si veuen alguna cosa estranya.

P: Per la seva màquina han passat moltes mames…

R: Milers!

P: Hi ha càncers que detecta a simple vista?

R: Sí. Si detecte una anomalia pregunte primer si hi ha hagut una cirurgia prèvia, que pot provocar una retracció en la pell; si note alteració a la palpació o visible li pregunto a la dona si ha notat alguna cosa. Jo ho comunique al meu superior, al radiòleg, que valorarà la imatge i el que jo li compte per a determinar si se li ha de fer alguna prova més.

P: Comunicar que cal fer més proves no ha de ser fàcil.

R: No, en absolut. Jo intente tranquil·litzar a la persona dins de les meues possibilitats. Complementar l'estudi de la mamografia amb l'ecografia és fonamental i no ens ha de preocupar. Ens permet estudiar millor la mama i determinar que el que estem veient està dins de la normalitat o que hi ha un canvi i, en aquest cas, cal continuar estudiant-la. Tota la informació que jo li puga aportar al radiòleg és important, perquè ell veurà imatges. Si es necessita una ecografia es farà a l'hospital.

P: Hi ha hagut situacions especialment doloroses?

R: Gent coneguda, gent molt nerviosa… Quan cal complementar amb una ecografia la gent, per norma general, sol agafar-s’ho malament. Jo intente explicar i tranquil·litzar, encara que en alguns casos costa.

P: Ha estat encertat ampliar l'edat per a les revisions?

R: Les dones s'incorporen al programa als 45 anys, que no vol dir que vagen a ser citades just aquest any. La població de la comarca és molt elevada. Les convidem per pobles i fins que no acaba un no comença l'altre. La invitació es repeteix cada dos anys. Abans se citava fins als 69 anys i ara s'ha ampliat a 74, encara que s'està fent de manera progressiva. Les dones amb càncer d'aquesta edat no eren tantes. Però la gent viu més anys i detectar a temps pot ser sinònim d'allargar la vida.

P: Hi ha saturació en la seva unitat?

R: Sí. Hi ha retards en les cites. Insistisc que la població que tenim és molt gran i la volta completa a la comarca cal fer-la en dos anys; això mai ocorre. Els recursos són mínims per a una unitat que veu a tota la Marina Alta. De tant en tant tenim reforços per a posar-nos al dia. Un altre factor a tenir en compte en parlar de retards són les avaries de la maquinària. Així i tot, veiem al voltant de 40 dones tots els dies i algun dia, més.

P: En el cas del càncer de mama no es pot parlar de causes exactes, però sí de factors de risc.

R: És un càncer hormonal. Els canvis hormonals ens afecten molt, com ocorre en la menopausa. Cal saber gestionar-los. També influeixen la mala alimentació, la falta d'activitat física. El factor hereditari és mínim.

P: Moltes persones ignoren que el càncer de mama és també cosa d'homes.

R: Cert. I encara que és molt poc freqüent, els homes han d'observar-se i conèixer les seves mames. La ginecomàstia és l'augment de glàndula mamària. Davant qualsevol canvi, un embalum o inflamació en la mama, pell escatosa o enrogida, irritació o enfonsaments en la pell, tant dones com homes han de comunicar-ho al seu metge.

P: Cada vegada hi ha més accions solidàries i associacions de suport a les malaltes de càncer de mama.

R: Això és molt positiu. I també que es fomente l'esport, a aquesta edat es necessita estar actiu. Es recomana a les dones diagnosticades que estiguin en moviment, que no tinguin sobrepés. Si estàs activa estàs més positiva, i la malaltia, com hem dit, està relacionada amb les hormones, pot haver-hi un decaïment. Les activitats a l'aire lliure t'omplin i t'ajuden a combatre la depressió.

P: El 19 d'octubre és el Dia Mundial del Càncer de Mama i aquest mes s'omple de llaços rosa. ¿Rosa per a conscienciar?

R: Bé, dona visibilitat a la malaltia de cara al públic en general. Però per a mi, tots els dies són rosa, puc aportar el meu gra de sorra a combatre aquesta malaltia. I estic molt orgullosa d'això.

MOLT PERSONAL

P: Sonríe, eres maravillosa.

R: Això va ser l'any 2018. Va ser una manera de poder arribar a dones que no estan en el nostre programa. La doctora Begoña Patiño i jo teníem ganes de sortir una mica del nostre àmbit de treball i fer alguna cosa més, fer veure a les dones que cal explorar-se, que no passa res, no cal tenir por. Va ser un projecte molt bonic. Crec que arribàrem a molta gent, a gent que tenia dubtes, gent que podia parlar sense tabús. Això és molt important. A vegades la gent té vergonya de preguntar coses que li passen. Posar-ho en comú amb altres dones que passen pel mateix ajuda a totes.

P: Per què eixes imatges en la sala on es fan les mamografies?

R: Les dones venen i veuen açò com un hospital. Jo sempre dic que no soc metge i intente que es relaxen, que passen per la prova de la millor manera possible. La prova pot ser incòmoda i si no et relaxes pot ser dolorosa. L'ambient on es realitza la prova és molt important, i per això els pósters de paisatges relaxants.

P: Quant hi ha d'empatia i de psicologia en el seu treball?

R: Quan t'agrada el que fas i veus que ajudar als altres dona fruit, t’ompli. I això es transmet. M'agrada molt la meva professió i ajudar als altres. Aquest és un treball assistencial, si em posessin darrere d'un ordinador em matarien.

P: A les treballadores de la seva unitat els diuen “les xiques de la mama” i a vostè algú li va treure l'apel·latiu afectuós de “Tereseta”.

R: Sí (riu). M'involucre mol. Les dones venen espantades perquè poden rebre una mala notícia. Necessiten una bona atenció i saber que no estaran soles. Empatitze amb elles.

P: De Manuel a Dénia.

R: Vaig vindre per treball, no havia estat mai. Aquí vaig trobar al meu marit i he format una família. Em considere de Dénia. M'agrada anar al meu poble de tant en tant, clar, però ja he passat més temps aquí que allí. Es viu molt bé a Dénia.

P: També va aprendre a remar.

R: Jo anava a la platja i em quedava a la voreta. Avui dia faig una activitat en la mar, alguna cosa que mai hagués imaginat. Quan perds la por i gaudeixes de la mar des de dins dius, el que m'he perdut durant tots aquests anys!

P: Capeja tan bé els temporals amb la piragua com amb el mamògraf?

R: Quan estàs treballant de cara al públic t'enfrontes a situacions complicades. Però, en general, si empatitzes amb les dones, les escoltes i els expliques tot el necessari, arriba la calma. L'important és treballar en equip, i tinc el plaer de comptar amb uns companys que remem en el mateix sentit.

P: Organitzen bones festes.

R: Som l'equip de festejos del centre! Amenitzem els sopars de Nadal, les jubilacions… Divertir-se també és necessari per a tenir un bon ambient de treball.

P: Pascual Martí ha sigut el cap visible del Centre de Salut Pública durant molts anys.

R: Hem pogut parlar sempre amb ell de tu a tu, qualsevol problema, qualsevol situació difícil t'ha escoltat i t'ha ajudat sempre que ha pogut.

P: Què li diu el nom de Dulce Chordá?

R: Va ser la meua primera radiòloga. Em va involucrar tant en la unitat de mama que va aconseguir que encara m'agradés més el meu treball. Quan vèiem les imatges, m'ensenyava què era el que ella necessitava vore. Em va fer vore la importància del meu treball. Jo soc la que ha d'obtenir les imatges que donen la major quantitat d'informació a l'hora de diagnosticar. És molt important la relació tècnic-radiòleg. Ella em va ajudar moltíssim.