La febre del senglar

Agricultors i veïns del camp se senten amenaçats per un animal que troba aliment fàcil prop de les zones urbanes

Destrossa collites, pot atacar a altres animals i és el causant d'un bon nombre d'accidents

Què fem amb el senglar? Considerat una espècie de caça major, el senglar baixa de la muntanya i s'acosta cada vegada més a les zones urbanes, en el perímetre de les quals troba aliment, i s'aprofita dels bancals abandonats per a obtindre refugi on camuflar-se i per a accedir de forma més fàcil a uns altres en cultiu. Les batudes no semblen posar fre al creixement exponencial de l'espècie, que cria durant tot l'any i de la qual ja hi ha un excés de població a Europa. El de la Marina Alta no és un cas únic, però no per això menys preocupant. 

La sobrepoblació de senglar a la comarca es dona pràcticament en tots els termes municipals, encara que és més significatiu en uns que en uns altres. En els últims anys, l'espècie ha anat colonitzant nous territoris sense témer a la presència humana i trobant en els camins rurals el lloc idoni per on desplaçar-se. Afavoreixen la seua expansió els camps abandonats, els escombriaires i les menjadores d'animals i gats, on obtenen aliment fàcil. No és que en el seu hàbitat no el troben; allí els requereix major esforç. 

En carreteres pròximes a la marjal de Pego, Els Marines de Dénia o les zones rurals de molts municipis, és fàcil detectar la seua presència durant tot l'any. Es desplacen en piulara i ataquen quan noten qualsevol amenaça, se senten acorralats o tenen por. Allí per on passen, destrossen cultius i són capaços d'acabar amb collites senceres, perquè s'ho mengen tot. També amb les instal·lacions del reg per degoteig, ja que a més de buscar l'aigua destrossen les gomes de les conduccions. 

Amb un pes d'entre 80 i 100 kg, són el causant d'un número cada vegada més preocupant d'accidents de trànsit, ja que no entenen de normes de circulació i travessen carreteres i camins amb total impunitat. L'impacte amb un vehicle, més que freqüent, pot tindre greus conseqüències i constitueixen un perill per a la seguretat viària. Un estudi dut a terme per la Federació de Caça d'Occitània va revelar que la mitjana de carreteres creuades en un any per un senglar és de 3.300, superior a 10 carreteres per nit. 

Si entropessem amb una piulara de senglars, és fàcil distingir a la mare (de major grandària) i a les cries. Les femelles crien quan aconsegueixen el primer any de vida i un pes d'uns 30 quilos, i solen tindre unes quatre cries. Ara bé, si estan ben alimentades -com ocorre quan troben menjar fàcil en les àrees perifèriques de pobles i ciutats i no han de recórrer grans distàncies per a buscar-la-, poden aconseguir abans aqueix pes i avançar-se l'edat reproductiva uns mesos, la qual cosa suposarà una major proliferació de l'espècie. El mascle acostuma a anar sol o amb un parell de ‘subalterns’ i no sol mostrar-se tan a la defensiva com la femella, que ha de protegir les cries.

Les batudes per a acabar amb la sobrepoblació de senglars semblen ser la mesura de control de l'espècie més eficaç, encara que no és l'única. Hi ha sistemes captura en viu, amb caixes o gàbies, que requereixen el sacrifici posterior de l'animal. Les gàbies s'han començat a utilitzar a manera de prova a Dénia, però el resultat de moment no ha sigut l'esperat.

El sistema més efectiu, la batuda, es realitza en moltes poblacions, si bé la mesura no és suficient per a estabilitzar la població de senglar. En el Montgó es van capturar l'any passat 58 exemplars i en una batuda recent realitzada enguany, 21. 

A la dificultat de controlar la sobrepoblació s'afig el problema de què fer amb la seua carn. El senglar pot transmetre malalties a les persones (triquinosis, hepatitis E) i també a les mascotes (tuberculosis, pesta porcina africana). D'aquí ve que la seua carn haja de ser analitzada pel veterinari per a determinar si és apta per al consum o no. S'hauran de prendre les mostres, esquarterar-ho, congelar-ho i penjar les seues vísceres i despulles (que no són pocs), ja que a diferència del que ocorre en altres comunitats autònomes ací no hi ha contenidors especials per a depositar-los. Les despulles solen enterrar-se però, què fem amb la carn si no reuneix les garanties sanitàries requerides? La carn del senglar no és negoci.

El senglar està perfectament adaptat als entorns urbans. La presència de l'àguila real, capaç d'acabar amb les seues cries, és pràcticament testimonial i el seu depredador natural, el llop, ha desaparegut. Els camps s'abandonen, creixen els escombriaires i la vegetació és cada vegada més abundant en solars periurbans i parcel·les. Totes les fitxes juguen a favor que la població de senglars continue creixent. L'administració haurà de prendre-s'ho de debò. 

Punts negres

Encara que a Espanya no hi ha un cens de senglars, l'increment de la població es calcula pels exemplars caçats. En el període 1999-2000 -segons dades de la Conselleria d'Agricultura- es van caçar 10.329 senglars en la Comunitat Valenciana i d'ells, 3.634 a la província d'Alacant. Vint anys més tard, entre 2019 i 2020 van ser, respectivament, 32.788 i 8.594. La major ràtio de captures per km² en els últims cinc anys es dona a les comarques de la Marina Alta, el Comtat i la Safor. Les xifres parlen per si soles, sobretot si tenim en compte que el nombre de llicències de caça ha anat a la baixa. 

Una altra dada a tindre en compte. L'informe del Servei de Caça i Pesca de la Direcció General de Medi natural i Avaluació Ambiental de la Conselleria d'Agricultura sobre les col·lisions de vehicles amb fauna cinegètica del període 2007-2020 revela un continu augment d'aquestes quant a número, gravetat i concentració en zones determinades. Entre elles, el nord de la Marina Alta i la comarca de la Safor, la zona límit entre les províncies de València i Alacant. L'informe, emés a l'agost de 2021, cita com a punts negres les carreteres CV-700 entre Pego i Els Poblets i la CV-715, eixint de Pego cap a Oliva, “zona amb important densitat poblacional i, per tant, molt de trànsit” que a més, afig, “s'insereixen a l'entorn d'espais naturals protegits com la Marjal de Pego Oliva”. 

Quasi la totalitat d'aquestes col·lisions es produeixen amb senglars. L'índex de siniestrabilidad és alt, de 0,411 col·lisions per km² a la nostra comarca, i això que en el càlcul només es tenen en compte aquelles que es comuniquen.