La Marina Alta té 7.000 hectàrees de praderes de Posidònia oceànica 

La Fundació Oceanogràfic impulsa un projecte destinat a protegir aquest hàbitat marí que pateix una gran regressió 

Tres zones costaneres de la Marina Alta tenen prop de 7.000 hectàrees de prades de Posidònia oceànica, l'equivalent a deu camps de futbol. Amb la finalitat de preservar aquests fons marins de tant de valor ecològic, la Fundació Oceanográfic posarà en marxa el Projecte Posidònia’, que inclourà un rigorós estudi cartogràfic. 

Les prades de Posidònia estan situades en la zona de l'Almadrava (4.616 ha), l'àrea marina del parc natural del Montgó (816 ha) i l'espai marí d'Ifac (1.400 ha), totes elles considerades Llocs d'Interés Comunitari (LIC) dins de la Xarxa Natura 2000.

La Comunitat Valenciana compta amb la segona major extensió de prades de posidònia del mediterrani espanyol, només per darrere d'Illes Balears, corresponent a la comarca el 75% d'aquesta extensió. D'aquesta manera, el projecte aportarà una referència importantíssima per a monitorar l'evolució d'aquestes prades, reconegudes com a hàbitat prioritari per la UE, i servirà al seu torn com a eina de gestió i planificació d'espais i com a vehicle per a promoure pràctiques sostenibles. 

Els tècnics de la Fundació Oceanogràfic estan executant el cartografiat mitjançant un sónar d'agranat lateral i prospecció videogràfica. Es tracta d'una eina que proporciona imatges digitals d'alta precisió del fons marí per a identificar la ubicació exacta de les prades de Posidònia oceanica, distingir entre diferents tipologies de fons marins i poder així elaborar el cartografiat final.

El projecte es va presentar el dimarts en l'Oceanogràfic, on la presidenta de la fundació, Celia Calabuig, va afirmar que s'obri “una oportunitat per a continuar contribuint a la protecció d'un dels ecosistemes més importants i alhora més vulnerables del nostre planeta, les prades de posidònia. Una espècie, a més, de gran valor per a la biodiversitat de la nostra mar Mediterrània”. 

Per part seua, el project manager, Francisco Torner, va explicar que “gràcies a l'experiència i al coneixement adquirits entre 2017 i 2021 amb el ‘Projecte Xàbia’ de la Fundació Oceanogràfic-Ciutat de les Arts i les Ciències podem extrapolar aquest rigorós mètode científic a altres espais de la Marina Alta que també compten amb una extraordinària biodiversitat marina, amb l'objectiu de conservar un component fonamental del patrimoni natural del litoral de la Comunitat Valenciana i considerat un dels ecosistemes més influents en el benestar humà”.