La mostra de Festes de l'associació Els Pòrxens: Pedreguer segons el retratista Luis Cabrera Pineda

Una sel·lecció d'obres d'un fotògraf professional que va immortalitzar estampes úniques del poble durant la segona meitat del segle passat

Tot allò que no queda escrit o fotografiat -hui podríem incloure també els audiovisuals-, com que corre el risc de desaparéixer i caure en l’oblit. En eixa tasca està l’Associació per la Recuperació del Patrimoni Cultural de Pedreguer Els Pòrxens, des de fa ja més de dotze anys, rescatant i donant vida a tota mena de documents -gràfics la majoria- que han romàs durant molts anys guardats en els baguls dels records de moltes cases i famílies, la majoria condemnats a perdre’s. Alguns d’aquestos documents d’incalculable valor, per allò que permeten reviscolar una part molt important de la vida i el costumari tradicional, especialment del segle passat, en el qual s’ha centrat l’associació al llarg de les dotze exposicions que obrin les portes cada any per les Festes de Juliol a la seua seu del Carrer Mestre Serrano. 
    El títol de la mostra d’enguany ho diu tot: “Luis Cabrera Pineda, retratista de Pedreguer”. Un “retratista”, com es denominaven abans a aquells que es dedicaven a la fotografia, que va immortalitzat durant les dècades dels cinquanta als vuitanta moltes estampes del poble, a banda dels moments inoblidables -bodes, batejos, comunions, aniversaris- de pràcticament totes les famílies del poble d’aquells temps.
    Luis Cabrera (1923-1985) va atresorar durant la seua trajectòria professional un arxiu gràfic d’incalculable valor, patrimonial i sentimental. A partir de demà diumenge els Pòrxens “immortalitza” també la seua figura amb una mostra per a la que s’han seleccionat vora 140 peces de la seua ingent obra, amb l’ajuda de la família, els seus tres fills, que es varen criar entre càmeres -Yashica, Rollei, Topcon, i la Leica, la “reina de la corona”- i rodets de fotografia, flaixos i material de revelats. En la llar familiar compartien estudi, laboratori de revelat i tenda. El contacte amb aquell món, en gran part en blanc i negre, i que sembla tan rudimentari des de la perspectiva actual, permet encara hui al mitjà dels tres germans, Pepe, gaudir com ningú del “moment congelat” que proposa la fotografia.  
    Pepe, junt als seus germans Charo, la menuda, i Lluís, el major, són també protagonistes de la mostra, ja que participen en un vídeo que ha editat l’associació i que es projectarà també durant esta setmana en la seu. L’audiovisual recull els testimonis dels fills sobre la tasca del seua pare, i també les emocions que transmeten eixos records, i que es combinen amb imatges gràfiques.
    Luis Cabrera no va ser un fotògraf com els que es coneixen ara, per allò que els temps res tenen a veure. Un “retratista” únic al poble -en aquella època gairebé no havia càmeres- que es va dedicar a fer carrer, sobretot cobrint actes socials i familiars. De fet, segons recorda el seu fill Lluís, es va iniciar treballant per l’estudi Fonseca d’Ondara com a fotògraf ambulant, recorrent amb el seu germà els pobles de l’entorn, i de més enllà, per fer fotos a les festes o altres esdeveniments públics que desprès venien directament al client. 
    Ja pel seu compte, Luis Cabrera va muntar al 1962 el seu primer estudi al carrer de la Glorieta, i desprès el va traslladar a sa casa, al carrer Conde.

EL PAPER DE LA MARE

    Allò que posa en valor el seu fill Lluís respecte del treball del seu pare és que a més plasmava imatges inèdites de la vida quotidiana del poble, de les feines i els escenaris rurals d’abans. I això té una explicació. Luis Cabrera va combinar durant uns anys la seua professió de “retratista” -que exercia principalment en cap de setmana- amb les feines pròpies del camp -que desenrotllava entre setmana-. I allà que anava ell, al bancal, amb les eines del camp a les que afegia la càmera, i molt de tant en tant fotografiava els grups mentre treballaven i tot allò que l’inspirava. 
    La filla reivindica el paper de la mare, Ángeles Puigcerver Morell, qui va acompanyar el seu marit en la carrera professional. Atenia la tenda i va jugar un paper clau en el negoci. A més, Concha recupera una anècdota ben curiosa, i és que assegura que ella mateix té moltes fotos amb bona part de la gent del poble d’aquells temps de la seua infantesa. Dels veïns i veïnes que passaven per casa a fer-se un “retrato” i que, desprès la feina feta, acabaven posant amb ella amb un carinyós gest de complicitat amb la xiqueta.

UN DEUTE AMB ELS PROFESSIONALS

    El president de l’associació, Miquel Angel Noguera, ha destacat la tasca que fa l’entitat en la recuperació del patrimoni del poble i assenyala que esta mostra tracta de liquidar “el deute amb aquelles persones que amb la seua dedicació professional a la fotografia ara ens permeten recuperar una part de la historia del poble”. Ja ho van fer anteriorment amb una altra fotògrafa del segle passat, Rosita Marcos, i ara toca amb Luis Cabrera.
    La mostra es va inaugurar este diumenge en un acte que va comptar amb la presència de l'alcalde, Sergi Ferrús, i el regidor de Cultura, Ferran Lloret, així com membres de l'associació Els Pòrxens i els fills del retratista, a més dels representants de la Fundació Rolser que any rere any cedeix el local per a la mostra de festes. L'exposició pot visitar-se fins el pròxim diumenge en horari de 20 a 22 hores.