La veu de les persones majors

Cada vegada són més les persones que trien Dénia, i també la Marina Alta, com a lloc de residència després de la jubilació. El retard en l'edat en què es decideix tindre fills i el descens de la natalitat són els altres dos factors que, sumats a aquest anterior, fan que la comarca tinga una població cada vegada més envellida. Les necessitats dels majors poden ser diferents però han de ser igualment satisfetes. Per això, l'Ajuntament de Dénia es va incorporar en 2020 a la Xarxa de Ciutats Amigables amb les Persones Majors, impulsada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l'objectiu de connectar ciutats i pobles que vulguen ser llocs on envellir amb qualitat i dignitat. Per a escoltar la veu d'aqueixes persones, atendre les seues necessitats i fer-les partícips del disseny de la ciutat, s'ha constituït el Consell de les Persones Majors, un organisme que vetlarà entre altres coses perquè es complisca el Pla d'Acció de Dénia com a ciutat amigable amb les persones majors.

Segons les dades facilitades a l'inici de l'any pel propi ajuntament, els majors de 65 anys suposen el 19,20% de la població de Dénia. Un estudi realitzat en 2013 revelava que el percentatge mitjà de persones que havien passat la barrera dels 65 en la Comunitat Valenciana era ja altament superat per la Marina Alta. Si en el territori valencià era del 17%, a la nostra comarca ascendia ni més ni menys que al 25%. 

És clar que les necessitats i demandes del col·lectiu de persones majors no són els mateixos que els d'altres grups d'edat i és més que evident que, en una societat tan canviant com la nostra, es fa imprescindible tindre presents les seues peticions i propostes, que igualment s'aniran adaptant als canvis d'una societat cada més individualista i tecnològicament avançada. Fomentar la participació de les persones majors en les decisions, promoure un envelliment actiu i saludable i fer les ciutats més habitables per a aquest col·lectiu és el que es proposa la Xarxa de Ciutats Amigables, que a Espanya s'estructura a través de l'Imserso. A la comarca, a més de Dénia, estan adherits també Calp i El Poble Nou de Benitatxell, mentre que en la Comunitat Valenciana hi ha un total de 23 ciutats amigables amb les persones majors.

Per a aconseguir un envelliment digne, participatiu i amb garanties de qualitat de vida, les ciutats amigables posen en marxa els seus plans d'acció després de realitzar una diagnosi de la situació. En el cas de Dénia, com va recordar el dijous la catedràtica de la UNED Esther Souto, que va coordinar el treball, hi ha coses que millorar però també fortaleses que fan de Dénia “un lloc que reuneix pràcticament totes les condicions per a ser un lloc ideal per a viure”, assenyala l'estudi. La multiculturalitat, el clima, el respecte a les persones majors, la tranquil·litat durant la major part del temps o la posició geogràfica són algunes de les coses que garanteixen la qualitat de vida. Ara bé, hi ha alguns aspectes que treballar.

La bretxa digital i l'escassa conscienciació de la ciutadania quant a les necessitats de la gent gran són dos obstacles a salvar, sobre els quals haurà d'incidir el pla d'acció i que haurà de vigilar el Consell de Persones Majors. Es troben a faltar zones per a asseure's, banys públics, activitats intergeneracionals, millores en el transport així com en els serveis de comunicació i informació.

El Consell, ja oficialment constituït, haurà de posar-se les piles i vetlar perquè es complisquen les actuacions que contempla el pla d'acció de Dénia com a ciutat amigable amb les persones majors. Entre elles, crear una xarxa veïnal de control de desperfectes urbans, tant en les zones a l'aire lliure com en els edificis públics, on el veïnat puga enviar fotos o àudios avisant d'ells, millorar la il·luminació, dotar als espais a l'aire lliure de mobiliari pensat per al descans i les interaccions socials (bancs enfront de bancs, taules, taules recreatives d'escacs, cartes, dames, parxís…, zones de petanca o bitles, etc.), eliminar totalment la fumigació per aspersió per la seua alta perillositat per a les persones sensibles, fer realitat l'autobús circular, aplicar descomptes per jubilació, fomentar el transport amb bicicleta, subvencions per a accedir a habitatge, millorar les instal·lacions de la residència, jornades interculturals, atenció en diversos idiomes, ampliació de tallers d'informàtica, informació d'activitats a través de pamflets, periòdics o cartes i no sols a través d'internet, més places en els cursos del Centre Social, un punt d'informació i atenció exclusiu per a les persones majors relacionat amb gestions burocràtiques i sanitàries, activitats formatives relacionades amb la salut i el benestar de les persones majors… i així fins a quasi 60 accions que impliquen diferents àrees municipals i que han de fer-se realitat per a conservar una amistat que ve des de lluny.

VETLAR PEL PLA D'ACCIÓ.  El Consell del Major tirarà a rodar el mes d'octubre. Després de la seua constitució oficial, el dijous, un dels seus objectius serà participar en la implementació del Pla d'Acció de Dénia com a ciutat amigable amb les persones majors i en el disseny de les polítiques de caràcter social que afecten aquest col·lectiu, una tasca en la qual s'han d'implicar totes les àrees municipals. Al capdavant del Consell figura la regidora de Polítiques del Major, Elisabet Cardona, i en ell estan representats associacions com la Llar del Jubilat i d'estrangers, la UNED, sindicats, la residència d'ancians, les EATIM i els grups polítics. La comissió permanent es reunirà quatre vegades a l'any i el ple, com a mínim, dos. Hi haurà també diverses comissions de treball. L'adhesió a la Xarxa de Ciutats Amigables amb les Persones Majors és fruit d'una moció conjunta presentada per PP i PSOE en 2020 i recolzada per tots els grups. L'elaboració del Pla d'Acció ha sigut coordinada per la UNED.