Les excavacions confirmen que la Glorieta va ser en època islàmica un sector urbà de prestigi 

Les intervencions arqueològiques posen al descobert el traçat d'un vial, una latrina i una bassa amb una canal

Els treballs arqueològics que es realitzen en la Glorieta del País Valencià han corroborat el que ja s'esperava, l'aparició de restes arqueològiques d'època islàmica -de moment- que confirmen l'existència d'un sector urbà de prestigi lligat a l'època d'expansió de la medina, quan es va derrocar la muralla primigènia de la Taifa de Daniya per a eixamplar la ciutat. Encara que de moment només es pot parlar de xicotetes troballes, s'ha posat al descobert el traçat d'un vial i la latrina d'un habitatge dels segles XI-XII, la datació exacta dels quals encara està per precisar. La cap de l'àrea d'Arqueologia i Museus, Massu Sentí, ha assenyalat que la intervenció -que encara està en curs- “encara pot donar sorpreses”.

Les estructures han aparegut just en el lloc per on es creu que discorria la primera muralla de Daniya, al costat de la vorera que uneix els carrers Cop i Ramón y Cajal, aproximadament a mig camí. En les excavacions realitzades amb motiu de la reurbanització de la plaça ha eixit a la llum un vial amb clavegueram de direcció nord-aquest/sud-oest (és a dir, que no seria paral·lel ni a Marqués de Camp ni al Carrer Pare Pere). El vial delimita un habitatge en la qual s'observa una latrina al costat d'una xicoteta bassa de factura molt cuidada que oculta una xicoteta canal. La tipologia dels elements que formen part de la bassa -rajoles de 27 x 24 x 4 cm- ens remet novament “a un sector urbà de prestigi on és freqüent l'azulejería”, indica l'arqueòloga. 

Les troballes actuals estarien emparentats amb altres anteriors. Massu Sentí fa referència al procés d'urbanització del carrer Marqués de Camp i la instal·lació de la xarxa de clavegueram en els voltants de la Glorieta l'any 1994, així com a la col·locació d'una bateria de contenidors en 2007 “que van deixar al descobert una complexa estratigrafia arqueològica amb unitats d'època islàmica i valuosos nivells d'època medieval cristiana, menys coneguts a nivell d'investigació arqueològica”. Com a paradigma d'aquests nivells postislàmics, cita el conjunt de ceràmiques italianes, mallorquines i catalanes procedents de les intervencions arqueològiques de la Plaça de l’Arxiu, la cronologia del qual oscil·la entre els segles XIV i XVII. A la mateixa cronologia ens remet una moneda encunyada en el segle XVII, uns diners amb arbre de València -que podria ser e Felip III o Felip IV- acompanyada d'algunes formes ceràmiques. 

Va ser en 2017, durant unes intervencions arqueològiques realitzades al carrer Ramón y Cajal per l'equip tècnic d'Arpa Patrimoni SL, quan apareixen unes arquitectures islàmiques immerses en un ambient urbà de prestigi, “on les dependències domèstiques presenten estructures de factura cuidada i on són habituals les decoracions parietals i els patis enrajolats i encintats decoratius, que a vegades delineen estructures relacionades amb un ús de l'aigua de finalitat ornamental”. Com les que ara es documenten, aquestes estructures correspondrien igualment a l'època d'ampliació de la medina.

L'arqueologia ha posat de manifest una qüestió que singularitza a la medina islàmica, precisa Vaig sentir, “una topografia bastant més accidentada en aquest sector que no la ciutat actual, amb un pendent o inclinació sensible de direcció nord-sud”.

Les prospeccions arqueològiques, dirigides per l'empresa Alebus. Patrimonino Històric, SL, amb el seguiment de l'arqueòloga Noemí Daniel Asensio i la supervisió del Servei Municipal d'Arqueologia, continuen realitzant-se i, encara que la renovació de canonades discorre sobre rases prèvies, es preveu que isquen al descobert perfils estratigràfics susceptibles de documentació arqueològica. Així mateix, s'han projectat diversos sondejos en funció de l'evolució de la intervenció.

Una vegada finalitzen els treballs i es documenten les troballes, els vestigis apareguts seran coberts amb geotèxtil i graves inerts, de manera que romandran conservats sota el nou paviment de la Glorieta.