L'entrevista / Jaume Bertomeu: “Les falles som la festa número u a Dénia”

La Junta Local Fallera de Dénia renovarà càrrecs en acabar l’exercici. Jaume Bertomeu Catalán assegura que no tornarà a presentar-se. Ha ocupat la presidència en dos ocasions: entre 2011 i 2015 i entre 2021 i 2025. Ha sigut, a més, vicepresident de la JLF durant tres anys i anteriorment, en dos ocasions (1997 i 2001), president de la falla Centro, a la qual pertany des de fa quaranta-un anys. En 2018 va rebre el títol de Faller Exemplar i en 2024, el Premi José Marsal Caballero de Dénia FM. La seua filla Paula ha sigut Fallera Major de Dénia.

PREGUNTA: Quin currículum faller! Només li falta ser pregoner.

            RESPOSTA: Sí. Però crec que no ho faria tan bé com ho ha fet Maria. No tinc la dicció que tenen els demés. Veig altra gent més capacitada.

            P: Per què no hi ha molta predisposició a formar part de la Junta?

            R: La Junta és el cap visible, a qui se li tira la culpa de tot. Les coses que estan bé no es valoren ni la gent sap la feina o les hores de dedicació que hi ha darrere. Però les roïns, sempre són cosa nostra, encara que no tinguem res a vore. Això crema. Cada vegada que s’elegeixen les falleres majors de Dénia hi ha crítiques, quan nosaltres només tenim 7 vots i les falles en tenen 22. En el recompte estan presents l’alcalde i el regidor de Festes, entre altres, i fem entrar a una persona de l’assemblea fallera que trenca el precinte de les urnes amb els vots. ‘Tongo’ no hi ha però a mi m’han arribat a dir que hem canviat les paperetes, les hem tirades al fem i una netejadora se les ha trobades! Això és impossible. Els vots s’arxiven i es guarden durant un any. De fet, enguany ens han demanat ensenyar els vots i els hem mostrat. Ha sigut la primera vegada. Algun any ens han proposat fer públic el recompte. Però això seria molt dur, de vegades hi ha candidates que no trauen ni els vots de la seua falla. No tot són crítiques. També ens arriben propostes. És el que va passar amb el canvi de la crida del migdia a la vesprada. I va funcionar.

            P: Onze falles, un cens de 2.405 fallers i sense parar de créixer. Hem tocat sostre?

            R: Pel que fa al número de fallers continua creixent. Però el número de falles no hauria d’anar a més. Hi ha falles que tenen poqueta gent, fer-ne un altra no tindria sentit.

            P: Els moros i cristians en són cada vegada més. Són competència?

            R: No. A mi m’encanten i he participat d’eixa festa, però econòmicament no puc permetre’m les dos coses. Les falles som la festa número u a Dénia.

            P: Se’n va amb el Museu Fester pràcticament en marxa.

            R: Ho deixe tot embastat. Era una reivindicació nostra, que als moros i cristians els ha vingut molt bé, i estic satisfet. El Centre d’Estudis Fallers, que és el guardià de la història fallera, està treballant i recopilant informació pensant en el museu. Ells són un puntal important. La notícia que anava a inaugurar-se el museu ha fet també que gent que té coses guardades es posara en contacte amb nosaltres amb la voluntat de fer alguna donació.

            P: Què se li ha quedat per fer?

            R: Aconseguir un lloc on fer les presentacions, les festes... Si tinguérem un espai on fer festes i actes evitaríem també molts talls de carrer a Dénia. Seria d’utilitat per a moros i cristians. Ells no volen ser com les falles però van per eixe camí, fan molta activitat. I està bé que ho facen les capitanies, que es gasten molts diners en els boatos. Però no em pareix bé que qualsevol filà faça festes per a traure diners a la fi d’abaratir-se les quotes. Nosaltres paguem les nostres quotes i treballem per a plantar un bon monument. Ens gastem molts diners en ell. Si traus el percentatge d’eixos diners per faller, veus que és molt alt. Una falla de 300 persones a València planta una infantil de 5.000 euros i una gran de 15.000, que ací en serien 30.000 i 90.000. Per això necessitem fer moltes coses amb la finalitat de traure diners per al monument.

            P: Les naus de l’Espai Fester, on fan les carrosses, tampoc donen per a molt.

            R: Les falles les utilitzen prou. Per a fer els decorats de les presentacions, per exemple. Algunes ara estan plenes de ninots, tot i que es queden menudes per a algunes falles que han de buscar altres locals per a guardar-los. Es fan ‘encajes de bolillos’. Es lloguen les carrosses en altres pobles i les aguanten allí fins després de falles per a poder fer ús del local. En l’Espai Fester no es poden fer festes totes les setmanes, només dos actes a l’any per falla. Es fan nomenaments i actes menys multitudinaris.

            P: Tot ha apujat però les subvencions no han fet en la mateixa mesura.

            R: No. Una falla d’especial que faça doblet pot endur-se sobre 5.000 euros, però se n’haurà gastat 120.000 en els monuments. Més els diners de la carrossa, que estan en una mitja de 6.000-7.000 euros. Les subvencions que et donen són només una ajuda.

            P: Estan en perill les carrosses? Enguany n’hem vist dos llogades i les infantils s’ha n deixat de fer.

            R: No crec. Per a fer una carrossa digna necessites gent i a la gent cada vegada li costa més anar a fer carrossa. Depén també del president que entre i les ganes que tinga. A mi no m’agradaria que es perderen, són una senya d’identitat nostra i fora estan molt valorades. Ve molta gent a vore-les, alguns es queden a dinar i a sopar.

            P: Què significa per a Dénia estar en el G-8?

            R: Estar en el grup de les Juntes Locals Falleres més importants amb Borriana, Sagunt, Alzira, Torrent, Sueca, Xàtiva i Gandia.

            P: Pose nota, de l’1 al 10 (sent 10 la nota més alta), a les falles de Dénia.

            R: Un 10. Estic segur que el nivell de falles de Dénia, en relació al número de fallers i atenent al que ens gastem en els monuments, supera al de València.

            P: No creu que deixar les vesprades sense actes pot restar ambient de festa al carrer? En els darrers anys ja s’han vist menys fallers vestits i menys animació per les vesprades.

            R: S’han comprimit actes. Jo demane a les comissions que no es queden en els casals o les carpes i que no es lleven les vestimentes. Som l’únic poble on ens vestim els tres dies de falles. És un altra senya d’identitat nostra i estic orgullós d’això.

            P: Sembla que les presidències compartides estan cada vegada més de moda en els pobles i a València.

            R: Hui en dia el president acaba saturat. Si són més d’un es pot repartir la representació i la faena. També s’amplia el nucli d’amistats i de persones a qui arribar, a qui recórrer i amb qui poder comptar...

            P: Cada vegada hi ha més dones presidentes. Per a quan una dona al front de la Junta?

            R: Hi ha moltes persones que conec que serien vàlides, falta que es tiren avant.

            P: Per què cada vegada hi ha menys aspirants a Falleres Majors? Massa actes oficials i poc divertiment?

            R: No, aquí ens ho passem molt bé. El problema és que has de tindre molta disponibilitat. Acudim a molts actes a altres pobles, encara que nosaltres intentem traure molt a les corts d’honor quan anem fora, i l’Ajuntament gasta a la fallera major com a reina de les festes, i és un honor, a nivell de representació. Pot ser també per por a no eixir elegida, no sé.

            P: Haurà viscut moments gratificants i no tan dolços. Em ve al cap l’escàndol de l’ofrena de 2012.

            R: Sí, ha sigut el més dur. Era el meu primer any. Vaig voler consensuar i vaig aprendre que davant una situació difícil s’ha de prendre una decisió per a evitar que passe el que va passar. Va ser un punt d’inflexió.

            P: Algun record bo s’endurà.

            R: La relació amb les persones. Cuidar les relacions se me dona bé i ho he fet durant tot este temps. Fora de Dénia, m’agrada ‘xulejar’ d’ella, perquè treballem molt i podem presumir de les nostres falles.

            P: Sembla que les relacions amb l’Agrupació Artística Musical han millorat prou. De buscar una banda de fora a organitzar concerts benèfics.

            R: Quan jo vaig entrar havia un dèficit i ens pagàvem moltes coses de la butxaca. La banda de Dénia ens costava molts diners. La banda d’Elda, encara que amb menys músics, ens costava menys i estava més temps tocant també. Després, quan jo ja no estava en la presidència, es va fer un conveni i ara torna a tocar amb nosaltres. Estem contents i agraïts, les relacions són bones.

            P: Una curiositat. Què fan les reines de la verema de Jumilla en l’ofrena de les falles de Dénia?

            R: Tenim molt bona relació amb ells. Tu portes gent aquí a desfilar i l’any següent torna pel seu compte, perquè Dénia es ven sola. En falles venen quinze o vint persones d’allí a passar uns dies. Soc partidari de portar diversitat perquè ens coneguen i perquè la gent de Dénia veja les relacions que tenim fora.

Molt personal

            P: Començar les seues últimes falles com a president amb pluja és un bon auguri?

            R: Vam fer els actes l’endemà i van eixir de categoria.

            P: Què li han aportat les falles?

            R: Les relacions personals i l’orgull de poder-les representar.

            P: Vosté ha de tindre molt de temps per acudir a totes les coses que requereix el càrrec.

            R: No, però tinc la sort de ser autònom. Totes les hores de feina que perd les he de recuperar després.

            P: Quina és la crítica que més li ha dolgut?

            R: El cúmul de totes cansa. Però, sobretot, les de l’ofrena de 2012 que hem comentat.

            P: Deixar la presidència vol dir que no el tornarem a vore en la Junta Local Fallera?

            R: Ara mateixa no contemple eixa possibilitat. Mai es pot dir que no, però no seria en primera línia.

            P: Continuarà com a faller del Centro?

            R: Sí.

            P: Sona alguna candidatura?

            R: Sé que hi ha gent que està menejant-se. Però per a presentar-te necessites un equip. Nosaltres som 12 i som molt poquets. El desitjable serien 15 o 18.

            P: La Junta necessita cares noves?

            R: Que entrara gent amb idees noves estaria bé. Això sí, tot ha de passar per l’assemblea, no fas el que vols. No m’agradaria que entrara algú que llançara a perdre tot el que s’ha fet, però això no vol dir que siga continuista.

            P: El més emotiu que ha viscut.

            R: Vore la felicitat de les falleres majors en les ofrenes.

            P: La rivalitat entre algunes falles, ha existit i existirà sempre?

            R: La rivalitat, dins d’un marge, és bona per a les falles. La rivalitat sana és bona, ajuda a intentar superar-se cada any i a plantar millor falla.

            P: El cas de Centro i Baix la Mar.

            R: Són dos falles que van a guanyar, rivals perquè van a guanyar-ho tot, com el Madrid i el Barça, no perquè es tinguen mania. Però no són les úniques. Són les que més primers premis tenen i les dos sempre, o en el 99% dels casos, van a per ell.

            P: A què dedicarà ara el seu temps lliure?

            R: A les falles. I tindré més temps per a mi.