Les famílies Baydal i Caragol representen els dos personatges principals del Miracle de Calp

Les festes de moros i cristians de Calp estan declarades d’Interés Turístic Autonòmic. I no debades perquè tenen un tret que les fa singulars: el Miracle. Un espectacle que, tot just, es representa el proper dilluns, a les 20.30 hores, a la Plaça Major. Les dos figures més representatives, Caragol i Moncòfar, són representades des de fa anys per membres de dos famílies concretes, els Caragol i els Baydal. Així, doncs, tot i que no hi ha res escrit, els papers del protagonista i de l’antagonista del Miracle passen de pares a fills perquè, com diu el refrany valencià, no s’hereten sols els bancals.

            Antoni Baydal Baydal, de la filà Berberiscos, va ser Moncòfar un grapat d’anys, de 1983 a 2007. “No és un paper complicat, ni de bon tros, però si cal posar molt de sentiment i viure-ho perquè per als calpins és una figura important”, comenta Baydal. El seu fill, Antoni Baydal Llorca, anava de menut als assajos per acompanyar el pare i se sabia el paper de memòria. Des del 2009 fins ara no ha faltat cap d’any i ha assumit, de bon grat, esta responsabilitat. “La veritat és que em feia molta il·lusió des de ben xicotet i ahí estic. A la gent li pot agradar més o menys però, això ho tinc ben clar, ho done tot”, diu. El Miracle no és un sainet sinó un text dialogat que té una durada d’uns 20 minuts. “Moncòfar diu tres o quatre frases i no és difícil. Fa molts anys ja que ho faig i ho tinc molt memoritzat. És l’antagonista, el traïdor, però és un personatge molt estimat”, assegura.

            I no hi ha dos sense tres. El relleu, segons sembla, està a casa. El net, Jan Baydal, té ara 13 anys i ja ha fet el paper de Moncòfar en un representació a l’escola. “La veritat és que li agrada molt i fa el mateix que vaig fer jo. Ve als assajos i té molt d’interés. A veure què passa en el futur però seria una il·lusió molt gran que ell continuara amb la tradició”, diu el pare.

            Pel que fa a l’altre personatge del Miracle, Vicent Hernández Boronad, descendent del Caragol de la llegenda, va ser fixe en el paper durant molts anys. A hores d’ara són altres membres de la família qui s’alternen segons la disponibilitat de cadascun d’ells. Els dos germans Pepe Toni i Joan Ripoll Sau i els cosins Eduard Roldan Morató i Martí Font Morató. El més veterà -pel que fa al nombre de vegades que ho ha fet- és Pepe Toni, tot i que enguany no hi estarà per motius laborals. “Ara treballe fora i no hi puc estar. No sé encara qui ho farà perquè no ho hem parlat encara”, assenyala. El cas de Caragol és diferent perquè no té text i la seua participació es limita a tancar la porta que donava accés a la vila.

FETS HISTÒRIC DE 1744

            La representació commemora el segon miracle del Crist de la Suor esdevingut el 22 d’octubre de 1744. Calp va sofrir aquell dia l´últim assalt dels pirates que arribaven per les platges de la Fossa i del Bol. Segons la llegenda, al penyal de Toix vivia una dona, la "velleta de Toix", que estava casada amb Al Cofà, qui va ser ferit de mort en un encontre entre els cristians i els moriscs davant del seu fill Alí Ben Cofà. Després portaren el cos d'Al Cofà fins la seva casa a Toix i el van deixar a la porta de la seva dona. El xiquet, Alí Ben Cofà, recordat com a Moncòfar, va jurar venjança davant del cos del seu pare.

            Uns anys després, Moncòfar s´havia batejat i vivia integrat a la vida del poble però no havia oblidat el seu pare ni el solemne jurament fet davant de les seves despulles. Aquell 22 d'octubre, quan vingueren els pirates, tenien un pla acordat amb ell perquè els guiara a través del terreny que coneixia com a natural del poble. Els pirates, guiats per Moncòfar, havien derrocat la porta del Portal de la Mar, que donava accés a la primera muralla de fortificació del poble. Els defensors fugien desorientats a fi de refugiar-se en la segona ciutadella dotada també de muralla i que tenia una altra porta, el Portalet, amb dues xambes de fusta que es comparen amb les que es conserven avui a les torres de Quart de València i que eren normalment tancades per sis homes, donat el seu tamany i pes.

            Aquell matí, d'una finca de la propera Benissa, havia arribat a Calp a vendre caragols un veí d'aquell poble anomenat Jeroni Ferrer Mulet, de malnom Caragol per la seua feina. En el desordre de la fugida, Caragol s'adonà que havien oblidat tancar aquesta segona porta i, com un autèntic Hèracles, va tancar-la ell a soles. Aquest fet portentós va permetre als defensors refusar l'atac dels pirates. Detinguts els atacants a les portes del Portalet, un raig va fulminar Moncòfar i va provocar la fugida dels pirates als seus vaixells.

            Els dos fets, la força sobrehumana de Caragol i el raig que fulminà Moncòfar, s’atribueixen a la intercessió del Santíssim Crist de la Suor. De fet, els calpins van animar Caragol, passat l’atac, a repetir el seu gest de tancar les portes sense que poguera moure ni un pam d’una d’elles a soles.