Les jornades sobre la memòria democràtica ens conviden a aprendre del passat per a escriure el futur

Fosses comunes, camps de concentració i exiliats 

Tornen les jornades Memòria i Futur, enguany sota el lema Memòria Democràtica, Jornades de Memòria Històrica. Des d'ahir divendres i fins al 22 de novembre, l'Ajuntament de Dénia ens convida a tirar una mirada al passat per a recordar i conéixer fets que poden semblar-nos llunyans, però que no ho són tant, i que continuen tenint reflex en la societat actual. Organitzades per la Biblioteca i l'Arxiu Municipal, ens permetran acostar-nos a la dura realitat dels camps de concentració o de treball, les fosses comunes i les peripècies que han hagut de fer els familiars per a rescatar els cadàvers dels seus sers estimats o al penós viatge dels exiliats i les circumstàncies que van embolicar la seua estada a l'estranger. Es comptarà a més amb la participació d'estudiants dels instituts de Teulada i Sorts de la Mar de Dénia que oferiran, respectivament, una exposició artística i de la seua experiència en la visita que van fer a Mauthausen enguany.

La programació estava previst que arrancara ahir divendres amb la conferència Cercant la memòria en el rècord. 38 anys entre xifres, dades i fosses, a càrrec de Vicent Gavarda, doctor en Història per la Universitat de València. “Coneixerem, amb dades contrastades -anunciava el regidor Raúl García de la Reina en la presentzción de les jornades- el vertader cost humà de la repressió de guerra i la postguerra en terres valencianes”.

Les activitats continuaran la setmana que ve, el dimecres 15, amb la presentació de la novel·la gràfica Plom i Gualda. Enterrament mexicà d'Azaña a França, a càrrec de Josep Lluís Mas, José María Azcárraga i Manuel Granell (19.30 h. Biblioteca Pública Muncipal). El regidor de Cultura ha recordat que més de mig milió de persones van formar l'èxode republicà en 1939, quan va finalitzar la Guerra Civil Espanyola. Eixes persones, que es van desplaçar a peu a França, a través del que es va denominar “camins de la retirada”, van ser acollides en camps de concentració. Mèxic va obrir els braços a totes les persones refugiades que Europa es negava a acollir i un home, el plenipotenciari d'este país a França, va arribar allí amb la missió d'ajudar a fugir al màxim d'exiliats i protegir el president Azaña.

La jornada del dijous 16 tindrà caràcter didàctic i se centrarà en les deportacions als camps nazis. Les activitats, que es desenvoluparan a la Casa de Cultura, donaran principi amb la inauguració de l'exposició Art i Memòria Democràtica, realitzada pels alumnes IES de Teulada (19.30 h.). Es podrà visitar fins al 28 de novembre. Els alumnes de l'IES Sorts de la Mar de Dénia parlaran dels seus records i experiències del viatge que van realitzar a Mauthausen (19.45 h.) i l'arqueòleg Josep Antoni Ahuir, familiar d'un deportat dianense, relatarà com posar en valor la memòria democràtica a la Marina Alta i se centrarà en el cas dels deportats en els camps nazis de Mauthausen i Gusen (20 h.).

  Tancarà la programació el dimecres 22 la presentació del documental L’últim tren de Bouarfa, amb guió i direcció de Rosa Brines, i produït per la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià amb el patrocini de la Generalitat Valenciana (20 h. Centre Social).

El regidor de Cultura ha explicat que el documental narra el viatge d'una família de Banyeres de Mariola al desert del Marroc per a exhumar les restes del seu avi, mort en 1940, i repatriar-lo. Vicente Mataix Ferrer, passatger 416 del Stanbrook, el vaixell que va partir del port d'Alacant la nit del 28 de març de 1939 amb 2.500 persones amuntegades a bord, va patir el mateix destí que la major part dels 12.000 republicans que van buscar refugi en el nord d'Àfrica. Va formar part dels camps de treball forçat en règim de semi-esclavitud per a construir l'anomenat ferrocarril “Transahariano”, una quimera colonial del govern de la França de Vichy.

L'acte serà presentat per l'arxivera municipal, Rosa Seser, i comptarà amb la participació d'Ángel González, president de la coordinadora d'associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, i Josep Mataix, net de Vicente Mataix. Seser abordarà un tema poc conegut i farà referència a alguns exiliats dianenses en el nord d'Àfrica.