L’entrevista: Marc Ros Codina: “Anant a la mar pots tindre un sou digne"

26/09/2024

Diuen que l’ofici de la mar no és cosa de jóvens. Marc Ros Codina, que ara té 28 anys, pot ser que siga l’excepció que confirma la regla. Es va embarcar en el Cap Prim II, la barca que patronejava son pare, en desembre de 2019. La seua relació amb la mar es remunta a la infantesa. La primera vegada que el van pujar a una barca encara anava en el carro. Era una embarcació de fusta, l’antic Cap Prim. Les coses han canviat molt des d’aquell moment. En acabar el Batxillerat, va fer un cicle formatiu superior d’automoció a València. Comença a despertar-se el seu l’interès per la mar i estudia mecànica naval a Alacant. Després de treballar com a mecànic ja embarcat, cursa també estudis de patró de litoral a Calp.

PREGUNTA: Un dels principals problemes del sector és la falta de relleu generacional. No és el cas.

R: M’agrada la mar. Sempre he viscut davant d’ella, menjàvem peix a casa, venia a la barca a l’estiu i quan tenia lliure amb mon pare... Però no ho tenia molt clar, per això vaig estudiar mecànica. Després em va entrar el trellat. Vaig pensar que era una bona eixida laboral i que ho tenia fàcil.

P: Per què els joves no volen anar a la mar?

R: Per la duresa de la feina, els horaris i el sou, que depèn de com vaja la pesca. Molta gent de la mar animava els seus fills a estudiar perquè no acabaren sent pescadors. No és el meu cas.

P: A sa casa són de tradició marinera.

R: El meu rebesavi era mariner mercant, el meu avi va ser mariner i calafat i mon pare i mon tio, mariners també.

P: Es pot viure del treball de la mar?

R: Depén del preu a què et paguen el producte i si tens prou quantitat. Anem a la part, la manera de pagar no s’ha modernitzat. No tindre un sou fixe pot desanimar a la gent. Però pots tindre un sou digne. Ara jo estic cobrant més de 1.000 euros tots els mesos, però ha hagut èpoques que eren 700.

P: És tan dur com es diu?

R: No tant com es pensa. Ara està tot motoritzat i la feina la fan les màquines. Cada art de pesca treballa d’una manera. Les traïnyes treballen tota la nit i nosaltres eixim a les cinc del matí i tornem a les quatre, que és quan es fa la subhasta a Xàbia. A l’arrossegament de la gamba fem només una calada, perquè la quantitat de peix que ve és suficient per a poder classificar-lo en el temps de tornada. Altres barques fan vàries calades. Com aquell que diu, nosaltres tenim temps lliure fins les dotze o la una que és quan tirem la xarxa dalt.

P: El preu del gasoil és un altre problema.

R: T’ho penses dos vegades abans de donar més màquina, navegar més o anar a altres llocs.

P: L’arrossegament no té bona fama. Es pot ser sostenible amb una barca de bou?

R: Nosaltres hem reduït la grandària de les arts de pesca i duguem les portes voladores, van per dalt, no toquen el sol. No totes les barques treballen així. També he de dir que on treballem, a la mar de fora, no hi ha res. Calem a 650 metres de profunditat. De fet, de vegades es formen bancs de fang, es queda la xarxa encallada i ve el peix tot brut.

P: Són les normatives de la UE excessivament restrictives?

R: Estan ben pensades però igual s’han volgut implantar en poc temps. El Mediterrani estava sobreexplotat en algunes pesqueres. La gamba té cicles. Este hivern passat es pescaven fins a huitanta quilos. A l’estiu hem estat pescant-ne 30-35, quan la mitjana d’estius passats eren 10, 15, 20. Ara estem pujant a 40...

P: Disfruta de bona salut.

R: Vull pensar que sí. És veritat que la reducció de flota, la falta de relleu, les vedes i la implantació dels dies estan notant-se.

P: ¿Augmentar el número de reserves marines afavoriria la recuperació d’espècies?

R: Les reserves i els espais protegits que hi ha haurien d’estar millor vigilats. La Roca dels Felius està protegida, però en el paper. I no ho dic per les barques de pesca.

P: Hi ha més pescadors furtius dels que pensem?

R: Segurament.

P: ¿Són la pesca recreativa, els charters nàutics, les motos aquàtiques i les demés embarcacions que han convertit la mar en una autopista els nous enemics per al sector?

R: De la pesca artesanal, que és la que pesca més prop sí. Nosaltres hem d’estar atents al trànsit marítim, però la pesca artesanal s’ha vist més afectada per les embarcacions recreatives a l’hora de calar i treballar.

P: Han fet molt de mal les piscifactories?

R: Sí però no. El peix és més barat, però la gent sap que està alimentat amb pienso, que la qualitat no és la mateixa que la del peix salvatge. Però també pot ser una forma que la població menge peix.

P: El consum de peix és també cada vegada menor.

R: Sí, no sols pel preu sinó perquè cal cuinar-lo i menjar-lo sabent llevar les punxes. S’ha de promocionar en les xarxes i amb vídeos. Cuinar-lo no és difícil i en la pescateria te’l poden netejar.

P: Podem parlar de situació crítica per al sector?

R: Sí. Però he de ser optimista. Probablement no van a sobreviure totes les barques, no hi haurà relleu, l’activitat es quedarà en pocs ports. Mantindre una confraria i el que hi ha darrere és difícil. Es treballarà d’altra manera.

P: Si desapareix l’activitat pesquera eixiríem perdent tots, també la restauració i el turisme.

R: Sí, tots. Nosaltres teníem llicència de pesca turisme i venia gent embarcada a vore com pescàvem. Hi havia gent que no havia pujat mai en cap barca.

P: Com convenceries a un jove per què es fera mariner?

R: Que el sou no és un problema, per als mesos que treballem està bé. I que fa falta estudiar, que amb les titulacions bàsiques i un parell de cursos pots ser mariner. Amb més estudis cobraràs més i tindràs accés a altres feines, si s’acaba la pesca a portar turistes en velers, dur llanxetes...

Molt personal

P: Has heretat també l’afició de ton pare a la vela llatina?

R: Sí. Soc vicepresident de l’Associació de Barques Tradicionals. Abans de la titulació de patró em vaig traure el titulet per poder eixir amb el llaüt.

P: Sabràs assecar polp i fer saladures.

R: Sí, clar, asseque el peix a la barca.

P: Quina llàstima que eixes coses es perden!

R: No cregues, amb els amics mengem capellà, moixa, polp sec en alguns bars.

P: Per tradició, l’ofici ha sigut cosa d’homes. Com ha sigut l’experiència de dur una dona embarcada?

R: No canvia res, igual que si és un mariner. Sí que és veritat que hi ha dones patrons o mariners, tiren més cap a la nàutica recreativa. Les que hi ha és perquè són de família marinera.

P: Una situació extraordinària que haja viscut dalt la barca.

R: L’estiu passat vam traure un tauró peregrí, no sabíem què era fins que al final de la xarxa vam vore una cua enorme. Vam estar mitja hora barallant-nos fins que vam obrir el cop i va poder eixir. En 2020 va passar pel nostre costat un cadàver, ho vam comunicar a la Guàrdia Civil. Era una dona algeriana que havia desaparegut fent windsurf feia dos mesos. Les corrents la van dur fins ací.

P: Què li dona Xàbia al turista?

R: El turista ve per la propaganda, per les cales, pels bars, a passejar pel moll o fer-se la foto davant la porta blava...

P: Tu també te l’has feta?

R: Crec que en tinc una, de fa anys, d’un aniversari que vam fer al Portitxol

P: Què té la gamba per què siga tan estimada?

R: És un producte bo i el preu que té no és perquè sí, està a 600 metres.

P: Torrada o bullida?

R: Bullida, amb aigua de la mar i un grapat més de sal.

P: Polp sec o guisat?

R: Els dos. Bo, depén del guisat, si té penca... un o dos trossets només.

P: Un peix que no té eixida en el mercat però que és digne de tindre’l a taula.

R: N’hi ha molts que per cultura no es mengen molt. Com la bròtola, per exemple, i altres peixets de terra que no tenen preu perquè no es venen.