Els pescadors de la Marina Alta en peu de guerra contra les noves restriccions que ofeguen el sector de l’arrossegament
“És la desaparició de la gamba roja”
Els representants del Pòsit de Xàbia, a través del seu president Rafa Serrat i del seu vicepresident, Amadeu Ros, han donat veu al col·lectiu de pesca d’amarre de la Marina Alta per a protestar contra les noves restriccions que arriben des de Brussel·les. Ambdós han sigut molt contundents: és la desaparició de la gamba roja -i també d’altres espècies-. Almenys tal com es coneix fins ara, com un producte gastronòmic de primer ordre i de proximitat, capturat amb arts de pesca artesanals com és l’amarre, també coneguda com de “bou”.
La Unió Europea pretén reduir el nombre de dies permesos per a pescar de les 140 jornades a tan sols 27 a partir del pròxim mes. “És l’agressió més greu que hem patit mai en cent anys d’història”, denuncia Ros. Precisament ara, quan després d’anys de suportar restriccions, les poblacions de marisc i peix s’han recuperat en tot el litoral mediterrani. “Volen una mar plena de peixos, però sense pescadors”, es lamenta el portaveu del Pòsit. Ros fa referència als informes d’institucions científiques que avalen l’activitat pesquera d’amarre com a sostenible. Però al mateix temps assenyala els lobbies d’ecologistes o de grans comercialitzadores internacionals de peixos i congelats que exerceixen una forta pressió sobre la classe política europea. “A nosaltres no ens defensa ningú”, es lamenta.
El president ha sigut crític amb la postura del govern central, que “ens ha girat l’esquena” a l’hora de defensar els interessos del sector a Brussel·les. Si s’ha mostrat més contingut, ha sigut simplement perquè ha preferit mossegar-se la llengua abans de donar regna solta a la barreja de ràbia i indignació que l’embarga, a ell i a tot el sector d’aquesta pesca. A la Marina Alta es veuran afectades unes 35 embarcacions -15 a Calp, 15 a Dénia i 5 a Xàbia-, del total de 130 en tota la província, i de 556 a Espanya. El tancament de les confraries està més a prop que mai.