Els propietaris del Convent de Jesús Pobre reclamen a la Generalitat que faça efectiva la compra

La Conselleria d'Hisenda haurà de donar resposta en el termini d'un mes al recurs de reposició interposat pels propietaris del Convent de Jesús Pobre perquè es faça efectiva la compra de l'immoble. En cas contrari, demandaran a la Generalitat Valenciana per no complir amb el seu compromís d'adquirir l'edifici, tal com es va anunciar en el seu moment i després que  es consignaren 1,5 milions d'euros en els pressupostos de 2022 per a realitzar l'operació de compravenda, avalada per sengles informes favorables de la Conselleria d'Hisenda i de la Direcció General de Patrimoni.

L'adquisició de l'immoble compta amb informes jurídic i patrimonial favorables . Els propietaris no entenen el motiu pel qual no s'ha tancat encara l'expedient, quan pràcticament només falta per estampar la signatura del conseller. 

 El recurs va ser interposat el passat 6 de març davant el silenci de l'administració i transcorregut ja el termini de tres mesos des de la incoació de l'expedient, el 14 de setembre de 2022, com a projecte inclòs en els pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana d'aqueix mateix any. La iniciativa va partir de l'Associació de Veïns i Veïnes de Jesús Pobre, que va presentar la compra del convent a la convocatòria ciutadana. Va comptar amb l'adhesió de l'Ajuntament de Dénia i l'EATIM, que van animar a la ciutadania a votar per ella. Finalment, va ser un dels projectes més votats i, per tant  , triat per a ser inclosos en els pressupostos. 

La intenció dels veïns i l'EATIM és convertir el convent en un centre comarcal, on es desenvolupen activitats culturals lligades al territori, on els escolars de la Marina Alta puguen realitzar tallers i on s'impartisca formació en agricultura ecològica, especialment en temes relacionats amb el vi i el blat.

 La Generalitat Valenciana es va comprometre així a adquirir dues parcel·les -la del convent i la dels jardins contigus- que en el seu moment  van ser propietat d'AnnaMaria Onkenhout. Els seus hereus, els seus cinc fills, havien oferit la venda de totes dues propietats al govern autonòmic al setembre de 2021 per un preu de 2.000.000 €, després que l'Ajuntament de Dénia i l'EATIM de Jesús Pobre proposaren en 2020 la declaració de Bé d'Interés Cultural (BIC) per al convent i l'església adjacent al·legant al seu valor monumental, històric, arquitectònic i patrimonial. 

 El lletrat José Miguel González de la Fuente, representant legal dels propietaris del convent, ha assenyalat que aquests últims han manifestat en reiterades ocasions el seu desig que l'immoble passe a ser de propietat pública. com era també Subratlla que l'informe jurídic encarregat per la Generalitat és favorable a la proposta d'adquisició directa plantejada per valor de 2.000.000 €. El preu és inferior al recollit per informe de valoració anterior realitzat pel Servei de Gestió Immobiliària de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic que, com indica, atribueix un preu al conjunt de 2.215.194,78 €. També indica l'advocat de la família que la informació cadastral, referent a la propietat de les parcel·les, està actualitzada i que, després d'haver tingut accés a l'expedient no s'ha trobat cap obstacle legal que impedisca la formalització de la compravenda. És per això que, després d'haver transcorregut ja sis mesos des de la seua obertura, s'exigeix el tancament de l'expedient i, en cas contrari, es considera acudir als tribunals.

L'antic convent té una superfície d'uns 615 m² i consta de planta baixa i dos pisos, mentre que la parcel·la dels jardins ocupa 2.061 m². L'edifici és un bé de rellevància local que va camí de convertir-se en BIC. 

L'informe de la Direcció General de Patrimoni remarca que l'immoble “preserva atributs tangibles de singular rellevància d'ordre històric, artístic i paisatgístic amb un elevat grau d'autenticitat i d'integritat, com a testimoni singular d'una arquitectura conventual vernacla, inserida en un entorn que manté el caràcter rural i que es presenta ornada per valuosos panells ceràmics del segle XVIII que evoquen la figura de fra Pere Esteve i Puig (15821658), el conegut com “Pare Pere”, figura clau del Regne de València en època de Felip IV, i que va deixar una forta empremta en l'imaginari popular.