Ludai llança una crida d'auxili perquè no desaparega el servei d'atenció precoç a la comarca

L'equip del CDIAT denuncia la falta d'espai i les conseqüències negatives de les noves directrius de funcionament de la Conselleria 

El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció precoç de la Marina Alta (CDIAT) travessa moments difícils. La nova normativa de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives posa en risc el bon funcionament d'un servei públic que l'associació Ludai presta des de 2012, quan va aconseguir l'autorització oficial del centre i va passar a estar concertat amb la Generalitat Valenciana. El nombre de sessions anuals que se'ls exigeix i altres condicionants que afecten l'atenció personalitzada i individualitzada que ofereix a xiquets amb algun trastorn del desenvolupament o amb el risc de presentar-lo, així com la falta d'espai per a garantir la seua qualitat, han obligat l'associació a demanar ajuda a les famílies i als ajuntaments de la comarca davant el temor que, si no es compleixen els requisits que se'ls exigeixen, el conveni no es renove a final d'any i el CDIAT que gestionen, l'únic que existeix a la Marina Alta, desaparega.

El CDIAT atén població infantil (de 0 a 6 anys), amb sessions dirigides als menors i intervencions amb les seues famílies i el seu entorn. La seu de Dénia, en un local llogat per l'associació, es va quedar xicoteta fa ja temps i els professionals que treballen en el centre han de fer “encaix de bolillos” per a fer front a les limitacions d'espai, segons va dir la directora, Laura Llorca, en la reunió informativa del dimecres. En 2021 es va obrir una extensió del centre en Benissa, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament d'aquest municipi que va cedir dues sales a Ludai. D'aquesta manera s'acostava el servei als usuaris dels municipis de la zona, 39 xiquets en l'actualitat. No obstant això, la seua continuïtat està pendent del vistiplau definitiu de Conselleria i per tant “penjant d'un fil”, va apuntar Llorca.

Una instrucció publicada al juliol de 2022 regula la manera de treballar dels CDIAT. En el cas de la Marina Alta, el centre ha de realitzar 7.168 sessions d'atenció a xiquets i xiquetes a final d'any, la qual cosa obliga a atendre aproximadament 188 xiquets amb els mateixos professionals i les mateixes instal·lacions que el centre tenen ara. 

Des que va eixir la nova normativa, s'ha passat de 110 a 139 usuaris atesos. Aconseguir els 110 “és difícil però estem disposats”, va puntualitzar la directora, qui va advertir no obstant això que els canvis afectaran el servei i a les famílies. La instrucció fixa per exemple que a les famílies de nova incorporació només se'ls oferisca una sessió setmanal. En el cas que es consideren necessàries dues sessions a la setmana, s'ha de demanar autorització expressa a la Conselleria i un equip, que encara no està constituït, haurà de donar la seua autorització. Tot això crea incertesa en les famílies i els professionals, els qui a més se senten infravalorats “perquè som nosaltres els qui valorem cada cas i coneixem als xiquets, les seues famílies i els seus contextos particulars”.

L'equip del CDIAT -format per 9 terapeutes i 2 administratius- va assenyalar en la reunió que doblegar la ràtio pot derivar en una desatenció de les funcions i influir en la qualitat del servei. Va plantejar també com s'atendran altres requisits marcats per la nova normativa, que els obliga a tindre més sales, més metres quadrats i un bany més i denuncie les ambigüitats d'un decret, amb data de març de 2023, contra el qual han al·legat

Tant Laura Llorca com Mayte Cabrera, presidenta de Ludai, van recordar que l'associació ha lluitat molt per a aconseguir un servei públic comarcal de desenvolupament infantil i atenció precoç i van demanar la implicació dels ajuntaments de la Marina Alta perquè no es perda. 

Representants de diversos partits polítics presents a la sala van manifestar la seua voluntat d'abordar el tema amb l'associació des dels ajuntaments per a garantir la continuïtat del CDIAT. Ara bé, un centre nou i més grans seria la solució a una part del problema, va matisar la directora, i no a la forma en què s'ha plantejat el servei des de l'administració autonòmica.