Luis Carretero, gerent del Departament de Salut de Dénia: “Com a comarca hem sabut treballar tots junts durant la pandèmia i cal seguir així de cara als reptes dels pròxims anys”

“Esperem que a mitjà termini hi haja nous repunts però que siguen menys greus que els anteriors”

"Cap autoritat ni cap persona de les quals no estaven en el grup de prioritat va demanar vacunar-se” 

“El sistema sanitari públic necessita reaccionar i si no llanguirà a poc a poc embolicat en tòpics”

J.V. BOLTA 

L'inici de 2021 ha sigut complicat per als professionals de la sanitat per l'augment de casos de coronavirus. Ara, el prioritari és accelerar les vacunacions a mesura que vagen arribant dosi a la comarca, segons afirma el gerent del Departament de Salut, Luis Carretero, qui a més assegura que s'està recuperant el ritme que hi havia a l'Hospital de Dénia abans de la pandèmia. 

PREGUNTA: Com creu que evolucionarà la incidència de la malaltia?

RESPOSTA: El més important que està ocorrent ara és el procés de vacunació. Esperem que vagen arribant més dosi a partir del mes d'abril i que se'ns permeta ser molt més ràpids a l'hora de vacunar a la població. Això és una bona notícia perquè m'imagine que els contagis continuaran evolucionant amb alguna ona d'increment, unes altres de baixada, però conforme hi haja més població de risc que estiga vacunada, menys efectes negatius tindrà i menys saturació dels serveis sanitaris. Soc optimista a mitjà termini en el sentit que esperem nous repunts, però també que siguen menys greus que els anteriors i com més prompte millor vacunem a tota la població i ens oblidem d'això.

P: S'aconseguirà el 60-70% de la població immunitzada a final d'estiu?

R: La data de quan no depén de nosaltres ni del govern de la Comunitat Valenciana ni quasi del govern d'Espanya, sinó de la disponibilitat de les dosis. Però s'aconseguirà segur. 

P: De qui va ser la responsabilitat que alguns polítics de la comarca es vacunaren abans que la resta de ciutadans?

R: Jo no parlaria de culpes. En el procés de vacunació hi ha hagut diferents etapes. Per sort, ací comencem molt prompte, en els primers dies de gener. En aqueix moment, la preocupació tant a nivell d'autoritats sanitàries com de tot el món era no tant que no anaren a arribar dosi com que necessitàvem convéncer a la població que era important anar a vacunar-se. D'altra banda, les vacunes que se subministren tenen un període de caducitat molt ràpid, que una vegada que es reconstitueixen, en hores i si no s'utilitzen, es tiren. L'altra preocupació era no tirar ni una sola dosi de vacuna. Amb aqueixes premisses, els protocols que estan vigents en algun moment són que, si al final de la jornada de vacunació sobren dosi, cal fer el possible perquè no es tire cap al fem perquè això és molt dolorós i molt valuós ara mateix. En aquell moment era el professional sanitari el que decidia a qui li posava la dosi sobrant i eren les persones que estaven col·laborant en el procés de vacunació, a les quals estaven en la sala d'espera si era un centre de salut o que estaven en la residència. En algun cas el professional va pensar que potser, si hi havia alguna autoritat també, li l'oferia. Igual que se li va oferir al pacient de la sala d'espera, al farmacèutic que estava per allí o a qui considerara. En aquell moment no existia la preocupació que faltaven dosi. Per tant, no hi havia la sensació que algú s'estava colant, ni per qui la va oferir ni per qui la va rebre. I, després, per desgràcia sí que va arribar la preocupació que no hi havia dosi i que algú s'havia vacunat abans d'hora. En la part que hem fet en les vacunes, cap autoritat ni cap persona de les quals no estaven en el grup de prioritat va demanar vacunar-se i després, davant aqueixa preocupació, els protocols van evolucionar a nivell autonòmic i ara sí que hi ha una llista de reserva en cada procés de vacunació i una decisió a nivell de tota la Comunitat sobre a qui se li ha d'oferir la vacuna. 

P: Quin balanç fa sobre el primer any de pandèmia?

R: Ha sigut un any molt dur. Tant de bo no haguérem tingut pandèmia. És una malaltia nova que s'ha emportat a molts veïns, generant molt sofriment, també en persones que l'han passat malament. Ha fet molt de mal a l'economia de la comarca. Per tant, una catàstrofe. Com a comarca hem sabut treballar tots junts, tant empresaris i alcaldes com el sistema sanitari. La societat també s'ha bolcat per a primer tractar de col·laborar amb tot i després pal·liar els efectes de la crisi. A la llarga hauríem de quedar-nos amb això: com hem sabut treballar en equip i com seguir en aqueixa línia cap al futur quan ja no hi haja pandèmia. I continuar treballant en equip de cara als reptes dels pròxims anys, que seran diferents. 

P: S'està recuperant l'activitat normal de l'hospital i en Atenció Primària?

R: Anem normalitzant el nombre d'intervencions quirúrgiques. Fem intervencions de demà i de vesprada quan hi ha normalitat. A poc a poc anem recuperant el ritme de l'activitat normal, només que amb la restricció que hem d'estar pendents perquè encara no s'ha acabat amb el virus. En els centres de salut també. En Atenció Primària s'ha aprés molt com intentar mesclar atenció presencial amb la no presencial i també estan compromesos a donar millor servei en el futur, però amb l'obsessió de normalitzar el seguiment dels pacients i dedicar el màxim temps als qui el necessiten.

P: I eliminar les cues a les portes dels centres de salut?

R: Hem de ser conscients que encara estem en situació de pandèmia, els aforaments són limitats i no podem ajuntar a moltes persones en una sala d'espera per a evitar contactes. I per això a vegades han d'esperar fora, però sempre intentem que no hi haja cues. I amb les vacunes, igual. Intentem que s'espere el menys possible. Si hi ha hagut cues, analitzem com evitar que al següent pas es produïsquen.

P: Com estan les llistes d'espera d'intervencions quirúrgiques?

R: Ara com ara seguim amb millors dades que la mitjana d'hospitals de gestió tradicional però evidentment portem un any que no hem pogut operar pràcticament en moltes etapes de l'any. Això fa que hi haja persones que continuen esperant. Un dels nostres reptes és tractar de reduir aqueixa demora.

P: I a la concessionària com li ha anat el 2020 des del punt de vista econòmic? 

R: Hem tingut un any absolutament d'incertesa econòmica, en el sentit que no hem prioritzat l'econòmic sinó l'assistencial, i després veurem com es finança això. En segon lloc, hem tingut molts més despeses en temes com a personal, que s'ha reforçat moltíssim, i en mitjans de protecció. I menys despeses en l'activitat quirúrgica. En conjunt, ha sigut un any molt estrany. En el nostre model, el tancament real dels comptes està condicionat al fet que es faça una liquidació final per part de la Conselleria, i aqueixes liquidacions tarden molt, amb la qual cosa sempre estem en el dubte de com haurà sigut el tancament real dels comptes. Hem tractat de ser prudents en el maneig dels recursos perquè nosaltres hem de garantir no sols la sostenibilitat de l'any 20 sinó la del 21, la del 22… En aqueix sentit, no hem tingut grandíssims problemes però sí molts reptes que ara hem de veure com els solucionem.

LA REVERSIÓ I ELS REPTES 

P: S'han aparcat les negociacions per a fer la reversió?

R: Realment aquest model me'l crec perquè ens dona un marc molt més flexible a l'hora de gestionar una xarxa sanitària. Jo he treballat tota la meua vida en la gestió pública tradicional. I sempre des d'ací diem: si tinguérem més agilitat, ho podríem fer molt millor. Aqueix és el repte que es planteja ací. És el model de futur del sistema sanitari a Espanya però no és bo que hi haja tanta controvèrsia política. Nosaltres intentem fer-ho tan bé com siga possible i que el món de la política seguisca el seu camí. 

P: Sembla que la relació amb la Conselleria ha sigut bona durant la pandèmia. 

R: Hi ha hagut una col·laboració, i n'hi ha, absolutament plena. 

P: Quins projectes té l'hospital una vegada que recupere la normalitat?

R: En aquests mesos estem posant en marxa de nou el servei de neurocirurgia. Això assistencialment és una fita per a la comarca, perquè cal no oblidar que estem a 100 quilòmetres de València i a 100 d'Alacant. Per tant, en un accident de trànsit o una situació d'emergència té molt sentit assistencial el que es puga atendre ací. Ja vam tindre aquest servei al principi de la concessió i després per motius molt diversos es va deixar de tindre. Ara tenim uns professionals excel·lents. És un repte per a tot el conjunt de l'hospital, per als professionals d'Intensius, Urgències i de la resta de serveis, perquè augmenta la complexitat del que fem dins de l'hospital. 

P: L'Hospital de Dénia s'ha caracteritzat des dels seus inicis per ampliar la seua cartera de serveis.

R: Sí. També tenim un projecte per a posar en marxa una estratègia de telefisioterapia, d'introduir telemedicina, igual que ja hem fet en Dermatologia i que hem començat en Oftalmologia. És una àrea que en el sistema sanitari públic sempre té moltes més necessitats que capacitat té el sistema de donar perquè la població va envellint. Cada vegada hi ha més temes en els quals la fisioteràpia i la rehabilitació poden aportar molt a les persones però, clar, els recursos són limitats. Utilitzar les noves tecnologies per a portar millor a més pacients pot ser un projecte molt interessant per a la comarca.

A més, estem treballant a introduir enfocaments nous de com mesurem els nostres resultats. A vegades, sembla que un hospital fa llistes d'espera, però assistencialment no és el més important. A tot el món mirem poc quins són els indicadors que importen als pacients sobre les malalties que tenen. Quan se'ls pregunta, a vegades ens sorprenem perquè diuen “a mi m'interessa molt com estaré dins d'un any i no tant la setmana que ve”, mentre que nosaltres estem introduint factors com la supervivència o les complicacions. 

Tenim un altre repte important, i moltíssima implicació, a l'hora de millorar el maneig del pacient crònic i del pacient ancià. Hem aprés molt de com ens hem interrelacionat amb les residències. Perquè hem d'aprofitar aqueixa experiència per a tindre millor coordinació amb aqueixos centres.

P: Sempre s'ha criticat que en el model sanitari de gestió privada prima el negoci sobre l'atenció.

R: El sistema sanitari públic necessita reaccionar davant els reptes que té hui dia i si no llanguirà a poc a poc embolicat en tòpics que la gent creu que per no fer res tot segueix bé. 

P: Els partits d'esquerres demanen la reversió i els de dretes defensen que es mantinga.

R: En el fons el repte és que ens vulguen tots els partits, no que uns estiguen a favor i altres en contra sinó que estiguem al marge de la política sanitària. Una altra cosa és que un partit vulga que fem més neurocirurgia i que un altre vulga que fem més promoció de la salut. El que m'agradaria és que el model no fora un problema de lluita política perquè és un tema tècnic.