Jo ho invente i tu ho fabriques

Els calpins Genaro Calatayud i Matías Pastor van formar un duo d'èxit allà a mitjans  segle XX. El primer, farmacèutic de professió, per la seva capacitat de disseny, inventiva o de creació –com vulguen dir-ho- i el segon, propietari d'un petit taller mecànic, pel seu enginy i destresa a l'hora de plasmar les idees del seu company. Uns homes avançats al seu temps, en poques paraules. La màquina d'escriure Hogar i la Sumadora Ifach –el que avui seria una calculadora- han passat a la història com dues patents calpines allà per la dècada dels 40, una vegada acabada la Guerra Civil. El tercer implicat en aquesta aventura va ser Indústries Avargues, que es va encarregar de comercialitzar els dos productes per tota Espanya, amb una gran difusió a través dels periòdics de l'època. Pastor, a més, va fabricar un tercer invent, uns cordons de sabates fetes amb goma elàstica.

Els dos invents són ara, amb el pas dels anys, peces de museu molt apreciades en el món del col·leccionisme. Coneixem la seva història gràcies al testimoniatge de Joaquín Vázquez Boronad, que s'enorgulleix de tenir-los a la seva casa com a mostra de la història recent de la Ciutat del Penyal de Ifach. “No va resultar gens fàcil fer-se amb ells”, conta, “perquè hi ha molt poques unitats i una competència feroç per a la seva adquisició”. Cal bussejar, mai més ben dit, en les xarxes socials i estar atent a les ofertes o comentaris de portals especialitzats en col·leccionisme.

UNA MÀQUINA MÉS BARATA

La màquina universal d'escriure ja estava inventada però resultava molt cara per a tenir-la a casa. Per això, Calatayud va inventar una altra més simple molt més barata i accessible a totes les butxaques. Totalment artesanal, fabricada per Pastor peça a peça, amb fusta, tubs de bicicleta, ferro, etc. Podies escriure una frase sencera però lletra a lletra “i era molta feina i per a fer una carta necessitaves molt de temps”, comenta Vázquez.
El model 149 de Hogar estava ja dotada amb tipus d'impressió metàl·lics, quan abans eren de cautxú. Un avanç “amb una insensible elevació de preu”, segons es publicitava. Una màquina que, per aquell llavors, era “única per a la correspondència casolana i petits comerços”. Es garantia una impressió perfecta, solidesa i una presentació immillorable. De fet, “una Hogar de tipus metàl·lics dona una escriptura tan clara que es confon amb les de teclat universal”, es llegeix en un anunci. I ens diu, a més, que se serveix a reemborsament i a un preu de 160 pessetes, embalatges inclosos, contra taló-ordre envio.

PATENT 161.499

La sumadora Ifach té registrada la patent 161.499 i hi ha constància que va començar a vendre's a partir de l'any 1943. “Té una curiositat i no és una altra que només suma, ni resta, ni multiplica ni divideix”, apunta el seu amo. “La seva forma de funcionament”, afegeix, “és molt complicat i estem intentant entendre el seu mecanisme, però no és gens fàcil”. La sumadora va tenir més repercussió en els mitjans i es van fabricar diversos models, un de fusta i metall, un segon amb fusta de major qualitat i un tercer fet tot de llauna. “Del tercer model, tinc constància de la seva existència però porte més de 20 anys intentant fer-me amb ell i no l'he aconseguit”, diu Vázquez.
En el període ABC de Sevilla de l'any 1946 hi ha un anunci que la qualifica de “Invent Meravellós”. I els seus grandiosos resultats estan “comprovats pràcticament per nombrosos ajuntaments, entitats oficials i particulars que la posseeixen”. Es destaca, a més, la gran “utilitat de la Ifach, per l'exactitud en les seves sumes, senzillíssim maneig i estalvi en absolut de treball mental”. La seva grandària era molt reduït, a penes 12 x 11 centímetres, i tenia tot el seu mecanisme cromat. En aquest anunci s'ofereix la sumadora al preu de 75 pessetes i, juntament amb la màquina, s'envien les instruccions del seu maneig. “No sumi mentalment i adquireixi, amb tota confiança, aquest útil i econòmic aparell de grans qualitats”, resa l'escrit.
La sumadora de Vázquez va ser un regal del seu company Pepe Ivars. “Un amic seu del nord d'Espanya li va dir un dia perquè va veure en un rastre una màquina que era de Calp”, recorda. “La va comprar i me la va regalar públicament davant de tothom. Tot un detall que li agraeixo molt”, subratlla.

DOS TRESORS DE CALP

Tant la màquina d'escriure Hogar com la sumadora Ifach van formar part d'una exposició que el mateix Vázquez va donar a conèixer en el Museu del Col·leccionisme de Calp. Ara han estat seleccionades pel programa Tresors amb història de la televisió autonòmica A Punt en la seva segona temporada. El seu valor no és un altre que ser dues peces ideades, patentades, fabricades i comercialitzades a Calp. I també compten amb el seu component nostàlgic que justifiquen un bon reportatge i la seva difusió per tot el nostre territori.
Vázquez ens avança que el programa es gravarà a la fi de març a Dénia i s'emetrà, probablement, al juny. No estarà sol sinó que anirà acompanyat per un descendent directe de Matías Pastor “perquè m'agrada compartir totes aquestes coses amb la gent i s'ho mereixen”.