OPINIÓ/Sergi Ferrús, alcalde de Pedreguer: "Els diners dels pobles, per als pobles"
... nosaltres estalviem, vosaltres reteniu, ells s’ho gasten?
El passat dijous, 30 d'abril, donava compte a la corporació, en sessió plenària ordinària (i extraordinària pel seu caràcter telemàtic), de la liquidació del pressupost de 2019 de l'Ajuntament de Pedreguer. I, com ve siguent habitual des de 2012, el nostre Ajuntament (com bona part de les entitats locals) compleix fil per randa amb allò que des de las altes instàncies ens demanen, l'objectiu d'estabilitat pressupostària, la regla de despesa, el límit d'endeutament, el termini de pagament als proveïdors... i el sursum corda.
Complim amb l'objectiu de dèficit zero, amb un resultat consolidat de 166.437,30 €.
Complim amb la regla de la despesa, incrementant-la només en el 2,7%.
Complim amb un romanent de tresoreria positiu, ben positiu, d'1.267.636,27 €.
Complim amb el període de pagament als proveïdors, en 14,37 dies.
I complim, i molt, amb el volum d'endeutament, que a 31 de desembre de 2019, a Pedreguer, va arribar, de manera històrica, a 0 € (que et preguntes: escolta, Gobierno, si ens has obligat, des del famós canvi de la intocable constitució -amb nocturnitat i agostura- de l’article 135, a reservar els nostres estalvis per pagar als grans necessitats -els bancs-, i nosaltres ja no els devem ni un cèntim, per què caram seguim sense poder gastar-nos eixos estalvis?)
I és que Pedreguer, i la major part d'entitats locals, hem estat les úniques administracions a qui, de manera consecutiva, s'ha demanat que no tancàrem el pressupost anual amb dèficit, sempre amb superàvit, a diferència de la resta. A més, dins del conjunt del deute públic de les administracions espanyoles, les entitats locals són les que menys dèficit públic representen (un 2% sobre el PIB) en comparació amb comunitats autònomes (23,4%) i Administració General de l'Estat i Seguretat social (69,2%).
L'administració local és la més propera a Ia ciutadania. Les persones, els seus drets i el seu benestar són el centre de la nostra actuació. Els Governs municipals estem demostrant que els ajuntaments poden governar-se d'una altra manera, amb eficàcia i responsabilitat, actuant amb altre tarannà, sensible, proper i solidari. Apostem per municipis forts, amb capacitat de decisió i amb recursos adequats per donar resposta a les demandes ciutadanes, entenent per tant, que el futur marc competencial s'ha de complimentar amb un sistema de finançament estable i suficient.
I a pesar d'això, com hem vist, els diferents governs estatals de PP i de PSOE porten anys sotmetent a les entitats locals a un estricte control pressupostari i econòmic, regulant diferents aspectes que pràcticament han deixat als ajuntaments sense possibilitats de complir el paper que han de desenvolupar en la millora dels serveis de benestar, la creació de nova ocupació i tots els serveis de proximitat demandats.
I tot això, insistisc, quan l'administració local ha complert amb escreix amb els seus compromisos d'estabilitat pressupostaria i els objectius marcats pel Govern.
I ara ens desdejunem amb que el Gobierno està sospesant ficar mà a la vidriola municipal, eixa vidriola municipal que al llarg dels anys hem pogut omplir gràcies a l'esforç dels nostres veïns i les nostres veïnes i/o per l'estalvi i l'eficiència dels gestors municipals; una vidriola municipal que des dels pobles sempre, sempre, hem defensat que ha de ser gestionada pels propis ajuntaments.
Ah, i per favor, que no ens vulguen fer sentir culpables ni insolidaris. Solidaritat? Clar que sí: l'estem demostrant dia a dia, no només des que va començar aquesta crisi, sinó des de sempre, assumint moltíssimes competències que haurien d'assumir altres administracions... i amb la caixa intervinguda, saps? Solidaritat? Si ho hem estat, de solidaris, fins i tot amb els bancs. No seria hora que ara ho foren ells?
Que ens deixen gestionar els nostres 28.000 milions (ja s'ha comprovat que malament no ho fem); i que ens tornen els 60.000 que vam injectar als bancs, per exemple.