Pescadores que arriben a l'hivern

La marjal de Pego-Oliva, el litoral del Cap de Sant Antoni i el Cap de la Nau i les Salines de Calp seran objecte aquest cap de setmana d'una jornada de rastreig per a detectar la presència d'exemplars d'àguila pescadora que hibernen en la zona. El treball de camp permetrà conéixer quants exemplars d'aquesta espècie, que precisament s'intenta reintroduir a la comarca, es troben de pas en aquests moments. El cens d'àguiles pescadores s'actualitza anualment en la península ibèrica, on el mes de gener s'intenta seguir el rastre dels exemplars que busquen un clima més càlid per a passar l'hivern. A la primavera, quan comencen a pujar les temperatures, tornen al seu lloc d'origen per a criar.
Els censos permeten detectar si la població d'àguiles pescadores a Espanya i Portugal s'ha estancat, ha baixat o, per contra, s'ha incrementat. L'estat de salut de l'espècie no és dolent a nivell global si bé, segons indica la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), es troba amenaçada al Mediterrani. A la Marina Alta va tindre presència fins a finals dels anys 70, quan va deixar de criar en el Cap de Sant Antoni. Abans, a mitjan segle XX, desapareixia del Penyal d’Ifac. Criava també a la Granadella i més al sud, a la Serra Gelada. Ara, la comarca és lloc de pas per a les pescadores de les Illes Balears i les que migren del centre i nord d'Europa. Algunes es queden ací a passar l'hivern i una altra segueixen cap al sud. Com recorda Joan Sala, impulsor del projecte de reintroducció de l'espècie, la costa aquest de la península ibèrica és “una autopista aèria de primer ordre per als ocells que es desplacen seguint el perfil de la costa cap a Gibraltar”, l segona més important del món quant al nombre d'exemplars.
La idea de reintroduir l'àguila pescadora a la comarca, que va deixar de criar en ella per diferents motius -entre ells la pressió urbanística de la costa- comença a gestar-se en 2012. El projecte segueix avant amb el propòsit que l'espècie recolonitze el territori que va abandonar, però també amb la intenció de fomentar l'educació ambiental i el turisme de naturalesa, objectius que comparteixen diversos municipis de la comarca.
Durant els últims anys s'han realitzat les primeres proves en la marjal de Pego i, a diferència dels altres, un dels pollets que es va portar no ha anat a la recerca de zones més càlides i s'ha quedat en la marjal de Pego. Durant la tardor, a més d'aquest exemplar, s'han albirat altres dos. Un d'ells, que estava anellat, procedia d'Alemanya.
Està previst que a la primavera arriben nous pollets: quinze a la marjal i cinc al Cap de Sant Antoni El projecte serà pioner en la cria campestre o hacking en penya-segat. Des de la mar, i enfront del Penyal d’Ifac, encara es poden veure les plataformes de cria que van construir.