Peces per al dia a dia i creacions amb estrela

Angelica Fossemo i Jean Fleche es van endinsar en el món de la ceràmica fa tres anys. D'esperit inquiet, amb imaginació, creatius, amants de la terra i el moviment, van començar a fer els seus primers passos per allò que un no s'ha de posar limitacions i ha d'atrevir-se amb aqueixes coses que l'atrauen. Van triar un entorn màgic, envoltats de vinyes i bosc, i es van posar a la feina amb aquest nou projecte, Magari Things. Hui els seus plats i serveis de taula són utilitzats per xefs amb i sense estrela i arriben a les llars dels qui busquen estris de cuina útils, bells i amb cor.

Treballar la ceràmica requereix d'un aprenentatge continu. Ací, com ells diuen, mai ho saps tot. Per a tots dos ha suposat un canvi en el ritme de vida i un descobrir i experimentar constants. No valen les comandes de hui per a demà, “perquè ací és la peça qui decideix”. El procés creatiu, el treball de modelatge i la cocció tenen els seus temps. Ells usen tècniques diferents per a les seues creacions, peces utilitàries i decoratives, se serveixen del modelatge a mà i el torn i couen en forns de gas.

Treballen el gres en alta temperatura, amb coccions a 1280° que asseguren la resistència i la qualitat del producte en el cas de les utilitàries, com els serveis de taula, que passen dos períodes de cocció. Després del modelatge i l'assecat, s'introdueixen en el forn durant unes 8 hores. És el moment d'aplicar l'esmalt i donar-los el segon ‘colp de forn’, aquesta vegada d'entre 10 i 12 hores. “Has d'estar pendent per seguretat i perquè tot isca bé, controlant el gas, la pressió, l'oxigen”, comenten.

Com a bons artistes -ella és una apassionada del món de la dansa i ell ha treballat la fotografia, el disseny, el vídeo, la joieria i la restauració-, senten especial feblesa per l'antiga tècnica japonesa del raku i el raku nu, on intervenen els quatre elements -terra, foc, aigua i aire- i que dóna lloc a peces úniques. En aquest cas, a grans trets, les peces s'extrauen quan s'aconsegueixen els 950° de temperatura en el forn, quan estan roent, i s'introdueixen en un recipient amb serradures o un altre material que s'incendia i genera un dens fum que penetra en la peça, que després es refreden bruscament. Són especialment curiosos i admirats els seus jocs de taula realitzats amb aquesta tècnica -va dominar, escacs, backgammon…-; això sí, sempre per encàrrec perquè el procés és molt laboriós.

Però ací no queda la cosa. Llocs a aprendre, i envoltats dels millors mestres, res com experimentar. Per exemple, buscant textures volcàniques o amb coccions en terra. Estan “oberts a idees noves”, assenyalen, i “ben apadrinats” per ceramistes amb molt de recorregut en l'art de la ceràmica, com Manuel de la Creu (Pedreguer).

“Aquest és un món infinit”, diuen amb la il·lusió de continuar endinsant-se en ell i compaginar creativitat, bellesa i harmonia. Subratllen la llarga tradició ceramista dels valencians i de la comarca. El millor exemple, Orba i, si ens remuntem en el temps, recorden, l’Alt de Benimaquia, on els ibers van utilitzar els primers contenidors ceràmics per al vi. Sostenen que hui dia continua havent-hi molt bons tallers de ceràmica a la Marina Alta, com el citat de Manuel de la Creu o el d’Encarna Soler (a Benissa).

Que les seues peces visten les taules de restauradors de prestigi, com Quique Dacosta, Ricardo Camarena, Miquel Ruiz o Borja Susilla, no és casualitat. A algunes van arribar per amistat, al principi d'emprendre aquesta aventura, i van tindre bona acceptació. Uns altres les van descobrir per casualitat en el Riurau de Jesús Pobre, on munten lloc de manera habitual. Per a conéixer-los es pot visitar també el taller, sempre amb cita prèvia. I si es vol participar d'alguna de les seues experiències ceràmiques, ofereixen tallers per a grups reduïts en sessions d'un, dos o tres dies.

El seu taller ha sigut inclòs en ADN ceràmic de la Comunitat Valenciana, un mapa de ceramistes valencians nascut a l'empara de la designació València Capital Mundial del Disseny 2022. Des d'allí, continuen creant i donant curs a la seua imaginació i, alhora, fent més plaent la vida als seus clients. Magari és una paraula molt utilitzada en italià que significa alguna cosa així com tant de bo! Perquè això, tant de bo que així siga durant molt de temps.