Primera Regional: El feliç retorn de Ximo Andrés amb gol en el triomf de l'Orba a Pedreguer (1-4)

No està sent per a res fàcil la temporada de Ximo Andrés a l'Orba, un veterà al qual castiguen les lesions però que es resisteix a penjar les botes. Segurament és culpa del seu fort i extremadament competitiu caràcter, que encara tinga ganes de vestir de curt. Aquest diumenge va tindre la seua oportunitat a Pedreguer, amb el seu equip guanyant ja 1-3 i controlant el partit. Consumia els minuts calfant en la banda amb moltes ganes de saltar al camp, malgrat el poc temps que restava per al final. “Si marque no ho celebraré, perquè tinc família a Pedreguer”, apuntava abans del retorn a la competició, feliç i inquiet com un xiquet davant el seu primer partit de la vida. 
    En el 87 va saltar al camp del Poliesportiu de Pedreguer, un escenari que coneix bé i on és molt volgut per les grans vesprades de futbol que va deixar durant les quatre temporades que va estar vestint de blavet. Al final el seu va resultar com l'arribar i moldre, tant que en la primera pilota que va tocar li la va colar croada al seu ex company Gauchi. Li va costar, però ho va celebrar per dins, amb la màxima discreció possible i dirigint-se a la banqueta, on el van rebre amb goig, per a abraçar-se al seu entrenador. Molt al Ximo, a l'estil d'aquest incansable gladiador del futbol de 30 anys que aquesta nit no necessitarà somiar amb el gol.