Regional Preferent: El “pichichi” del Pedreguer és… un migcampista criat a casa

“Al final sempre apleguen les baixes i les lesions de jugadors, i això es tradueix en oportunitats per als altres”

Poques vegades en la seua història el Pedreguer haurà disposat al llarg d’una temporada de tants davanters com en la present. Fins a deu, n’han desfilat per les alineacions en els vint-i-set partits disputats. Alguns d’ells ariets amb molta experiència i renom, però que han acabat decebent i marxant per la porta de darrera abans d’hora, i altres més jóvens amb un horitzó molt prometedor -Maverick i els juvenils Arnau i Alex Serra-, però encara en una etapa molt incipient. Entre uns i altres, gent com Alfie, Kevin o Alioune Diop, amb ADN Pedreguer -molt treballadors i lluitadors-, però tots amb la pólvora mullada. Els números parlen per si mateix: només 25 gols al llarg de la temporada -no arriba a un gol per partit-, i el títol de segon equip menys realitzador del grup, igualat amb el Contestano. Tan sols té pitjor registre l’Algemesí, amb 16. 
    Allò més curiós, tal volta no tant casual, és que, front una tan vasta nòmina de davanters, el “pichichi” del Pedreguer resulta ser un migcampista, això si amb talla ofensiva, i a més dels que s’han forjat sense haver d’eixir del poble. Abel Roselló, Abel, amb sis gols -dos d’ells en la Nostra Copa-, és un jugador que ha recorregut totes les categories del futbol base de Pedreguer fins aplegar enguany a convertir-se, amb els 22 anys recent complits, en el màxim golejador de l’equip que milita en la Preferent. Tot això sense fer massa soroll, des de la discreció, i sense haver tingut les oportunitats per jugar que tal volta ha merescut, i que si han gaudit altres davanters. 
    Els seus gols en lliga han sigut, sobretot, molt transcendents. El primer per arrodonir una gran victòria en la jornada 2 a Gandia. En l’anada davant La Nucia B va marcar, però el Pedreguer va perdre. I els altres dos gols han significat dues importantíssimes victòries per 1-0 davant La Font -jornada 23- i el Sueca -la setmana passada-, i sis punts que han situat al Pedreguer en la rampa d’eixida dels llocs de descens. 
    La seua virtut sempre ha sigut l’exquisida habilitat amb el baló els peus, junt amb el treball des de la humilitat i la constància. Ara també la paciència, que s’ha examinat aquesta temporada. Només ha sigut titular en onze partits, i n’ha jugat tres sencers. Sols ha faltat en dues convocatòries, una d’elles per sanció. En 5 ocasions no ha disposat de minuts de joc, i en la resta la majoria o ha eixit des de la banqueta o ha estat substituït, amb una mitjana de 39’ de joc per partit, percentatge que ha millorat en les últimes jornades quan ha començat a participar amb més regularitat. 
    Abel va debutar amb el primer equip a l’edat de juvenil, quan encara el Pedreguer militava a la Primera Regional. Desprès l’etapa de formació va fer el bot a la Preferent en la primera temporada dels blavets en aquesta categoria, aquella que es va interrompre per la covid. La present és, doncs, la seua tercera temporada en la màxima categoria del futbol regional valencià.
    “Al llarg de la temporada, cap al final, sempre apleguen les baixes i les lesions de jugadors, i això es tradueix en oportunitats per als altres”, comenta Abel. Ell ha sigut pacient, primer per guanyar-se l’oportunitat, desprès per aprofitar-la, i ara ho dona tot per a mantenir-la. És a més un jugador agraït: “he tingut tres entrenadors distints i tots m’han donat oportunitats”. D’aquest últim, Suso, amb el qual ha tornat ha disposar de minuts, pensa que li ha donat “la confiança i la continuïtat que necessite, i jo mentrestant em dedique a treballar tot el que puc i donar el màxim”. Abel està convençut que l’equip es mantindrà a la categoria una temporada més. “En els últims partits ens ha acompanyat per fi els resultats, i l’equip està en bona dinàmica”, assegura. 
    Per al míster del Pedreguer, Suso, es tracta d’un jugador “amb molta qualitat i amb molt de criteri amb el baló als peus”, i que a més “té molt de gol”. “És un jugador que pot evolucionar molt, perquè la qualitat la té, i si millorara l’aspecte físic podria fer un pas endavant molt important”, afegeix.
    Abel es desenvolupa dins del camp com un jugador creatiu i de bon tracte amb el baló, entregat, disciplinat i que assimila molt bé els conceptes tàctics. En la distància curta s’aprecia a més que té el cor blavet i que se sent molt a gust jugant al seu poble.