Sal Yvars, un catcher “benisser” en la Major League americana

Salvador Anthony Yvars va jugar vuit temporades –en la posició de catcher o receptor- en la Major League Baseball, la lliga professional de beisbol dels Estats Units. Primer amb els Nova York Giants, de 1947 a 1953, i després en els St. Louis Cardinals, de 1953 a 1954. Yvars va néixer el 20 de febrer de 1924 en el Lower East Side, un barri situat entre els ponts de Manhattan i el de Brooklyn, a Nova York. El seu pare, Joaquín Ivars, era de Benissa i va ser un més dels milers d'homes que van emigrar a terres americanes a la recerca de fortuna. Allí es va casar amb una veïna d'origen italià i van tenir quatre fills: Teresa, Salvador, John i Jack. Després de tres anys a Canton, a Ohio, fugint de les conseqüències de la Gran Depressió de 1929, la família torna als afores de Nova York, a Valhalla, i els tres germans juguen i creixen amb el guant de beisbol a la mà.

Yvars signa pels Giants en 1942 i es va allistar en les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units. Després de la Segona Guerra Mundial, va jugar per al Manchester de la New England League, temporada de 1946, i al Jersey City Jerseis, de la International League, un any després. Aquest mateix any, el 27 de setembre de 1947, debuta en la Major League Baseball i és un dels fixos en l'equip dels Nova York Giants. Conte les cròniques que va ser el receptor suplent dels Yankees, darrere de Wes Westrum, en la temporada de 1951. I és recordat en el món del beisbol perquè va crear, juntament amb quatre i cinc companys d'equip, un sistema per a desxifrar els senyals de joc dels rivals, la qual cosa els proporcionava un cert avantatge. De fet, aquest any van guanyar la banderola.

Els Giants van canviar Yvars a St. Louis Cardinals en 1953 i es va retirar a l'any següent. El seu últim partit va ser el 26 de setembre de 1954. En les estadístiques de la lliga, el “benisser” té una mitjana de bateig de 244, 41 carreres, 10 hom run –la màxima jugada del batedor que li permet recórrer les quatre bases i anotar una carrera- i 42 carreres impulsades. En l'aspecte defensiu, va registrar un percentatge depitcheo–llançador- de 987.

El seu pas per la lliga professional no va ser anecdòtica sinó més aviat tot el contrari. Així ho demostren les estadístiques dels 210 partits que va jugar. Però, a més, hi ha una anècdota que ho corrobora. Un dels seus familiars de Benissa, Josep Andreu Ivars, ens conta que, després d'anys de desconeixement i allunyats els uns dels altres, quatre cosins, Sal, Salvador Jack i Paco, es van reunir en terres neoyorkines. “Quan anàvem al tren que uneix Valhalla amb Manhattan”, recorda Josep Andreu, “el revisor, un home ja major, ens crida l'atenció perquè parlàvem fort, en un to alt”. “Llavors”, segueix, “conversa amb nosaltres i li vam dir si coneixia a Sal Yvars. I clar que ho coneixia perquè va ser capaç de recordar les seves estadístiques més de 50 anys després”.

Una vegada acabada la seva carrera professional, Yvars, juntament amb altres companys d'equip, va crear una empresa de negocis en la qual van invertir els seus diners i el d'altres jugadors.

SORT DISPAR PER A LES SEUS GERMANS

Sal Yvars ha fet història en la Major League Baseball, és el més conegut, però els seus dos germans també van jugar al beisbol. Josep Andreu assegura que John, possiblement, era el millor dels tres però va preferir estudiar i va postergar la seva carrera professional. Quan va voler reincorporar-se, no va aconseguir les metes que tenia en la seva ment i “per això li ho va deixar”.

El més petit, Jack, va fitxar pels St. Louis Cardinals de Missouri en la temporada 1954-55. En un dels partits, en intentar recollir una pilota llançada, va xocar amb molta força contra un mur i es va lesionar de gravetat. En ple procés de recuperació a casa, l'entrenador i el propietari del club van anar a buscar-lo perquè tornés a l'equip per a jugar el partit més decisiu de l'any. I ho va fer, encara malalt, i va ajudar els seus companys a guanyar el partit. La sort no va estar del seu costat perquè, poc després, la pòlio el va obligar a abandonar definitivament el beisbol, “però, gràcies a aquest esport, el seu futur es va obrir i va poder tirar endavant a la seva família, segons ens conta sempre”, subratlla Josep Andreu.

Ja ho saben, el cognom Yvars, un dels més comuns de Benissa –si no el que més, encara que amb i llatina- està en la història de la lliga americana de beisbol amb lletres majúscules.