Tardor: “Pintar al carrer és molt màgic”

1tardor

ROSA RIBES FORNÉS

Els seus murals es poden contemplar als carrers de molts pobles de la Marina Alta però també a Dresde (Alemanya) Galícia, Salamanca, León o Madrid, on resideix des de fa quatre anys. Tot i això, es meneja molt per qüestions de faena per la nostra comarca, on a més de deixar la seua empremta ha fet el mural més gran que ha confeccionat fins ara. Tardor Roselló Casado té només 24 anys i assegura que es pot viure de l’art urbà. Veí de La Xara, va fer el Batxillerat Artístic a l’IES Historiador Chabàs de Dénia i va ampliar estudis a Madrid amb un grau superior d’Art Aplicat al Mur i, després, amb il·lustració tradicional i il·lustració digital. Sempre ha tingut afició pel dibuix i la pintura, sense imaginar mai com acabaria guanyant-se la vida. Pinta murals des de 2013, després de descobrir el món del grafit i el muralisme. No ha deixat de banda els quadres amb tècniques tradicionals, bé siga pintura, oli o aquarel·la, i treballa també l’art digital fent samarretes i prints o dibuixos d’edicions limitades.

PREGUNTA: Aclarim-nos abans de començar. Quina és la diferència entre un grafit i un mural?

            RESPOSTA: El que entenem per grafit té, en essència, una part il·legal, sense autorització, i més underground. El mural no és una cosa nova, va lligat a la humanitat des del temps de les pintures rupestres. El llenguatge és distint. Jo he begut del grafit i he tingut molta influència d’ell, però el que faig a dia d’avui és mural. La gent pensa que si utilitzes un pot d’esprai és un grafit, però la ferramenta no és el que ho marca. Tu pots fer un grafit amb un rodillo. Jo cada vegada utilitze menys l’esprai, el que més utilitze és pintura plàstica. També rodillo, brotxa, pistola i esprai, clar. Depén del que estiga fent.

P: Com entén Tardor l’art urbà?

            R: El fet d’estar pintant al carrer, de comunicar-te amb els veïns, crear per altra gent, estar en contacte amb moltes persones que no tenen res a vore amb tu ni amb el que tu estàs contant. Són espectadors i protagonistes també d’eixa història. Perquè al final, un mural sense un públic no té molt de sentit.

P: Les teues obres més recents són pintures amb missatge, on el dibuix, sense necessitat d’un text que l’acompanye, ens diu o ens fa reflexionar sobre alguna cosa.

            R: M’agrada donar un toc personal a les obres però que cadascú les interprete un poc a la seua manera. Vull que, a més de l’estètica, darrere hi haja alguna cosa més.

            P: Quines són eixos temes que convident a reflexionar?

            R: Depén de moltes coses, del moment, del mur...No tinc uns temes favorits. M’agrada molt el tema de la igualtat per exemple.

            P: Quan reps un encàrrec, et donen llibertat o t’has d’inspirar en alguna cosa concreta?

            R: Segons siga l’encàrrec. Cada vegada deixen més llibertat però si és un negoci intente fer un guiño al que és el negoci en sí. Per exemple: si és una floristeria, jugar amb la vegetació i integrar-ho amb un missatge. Jugues amb l’ambient i la situació. En concursos, quasi sempre és lliure i s’agraeix. Ixen obres més potents i té un component més filosòfic, més missatge.

P: Pot ocórrer però que, en eixa mena d’interacció entre l’artista i l’espectador, el missatge que arriba no siga exactament el que es volia transmetre, que faça una interpretació distinta.

R: Quan vaig estudiar il·lustració ens van inculcar molt molt que transmetérem un missatge, contàrem alguna història. A mi m’agrada contar històries a través del mural, em naix prou fer-ho així.

P: Imagine que el lloc condicionarà el dibuix i també el missatge. Busques primer un lloc per plasmar una idea o a partir del lloc et planteges què és el que vas a fer?

            R: Sols tindre el lloc i a partir d’ell busques la idea per integrar el mural en l’arquitectura, la forma del edifici... Anar amb una idea i buscar un espai sol ser més difícil.

P: Pot l’art urbà revitalitzar un barri o una zona deprimida d’una ciutat?

            R: Sí, dona altra imatge del que és el barri, més acolorida... Però a més de fer-lo més bonic, cal atendre també els problemes del barri i solucionar-los, no sols pintar i fer un canvi d’imatge. Cal saber escoltar els veïns i atendre les seues necessitats.

P:Moltes ciutats han creat itineraris o rutes de grafits que inclouen en la seua oferta promocional. Creus en el poder del grafit com a reclam turístic?

            R: Hi ha pobles que atrauen molts turistes amb estes rutes, com ha fet el poble de Fançara, a Castelló. M’encantaria pintar allí.

P: També a la comarca alguns pobles han apostat per ells. Seria una ruta de grafits un altre element cohesionador de la Marina Alta a nivell artístic?

R: Estaria superxulo! A Dénia han fet moltes edicions de l’Urbajove, i jo he participat en totes. Hi ha coses molt xules en la nostra zona. També a Benigembla, i per un munt de pobles.

P:  Es pot viure de l’art urbà?

R: Sí, jo estic donat d’alta i visc de l’art urbà, de fer quadres, murals... de l’art en general. És una professió. Al principi costa, com en qualsevol rama artística... cal trobar l’estabilitat, però tot és constància i un poquet de sort, saber arribar a la gent.

P: Què els diries a aquells que encara associen grafits i art urbà amb el vandalisme, el gamberrisme?

            R: Intentaria explicar el que fem i la diferència entre mural i grafit. La visió del grafit és més difícil d’entendre, és més anàrquica. En el muralisme és difícil no trobar alguna obra que t’agrade. Hi ha artistes boníssims per tot el món i l’art urbà forma part del dia a dia de moltes persones. Abans, quan anaves a pintar per primera vegada a un poble, havia més reticències. Quan tornaves a l’any següent la gent et deia, ‘pinta la meua façana’. Crec que el que més m’agrada de pintar al carrer és la connexió amb la gent, és mot màgic. La interacció en el procés creatiu, que a vegades són dies, et permet vore com reacciona la gent, que a més t’ofereix de tot, sobre tot en poble menuts. Això és una meravella

P: Quin és el mural més gran que has fet?

            R: El vaig fer a Ondara, de 50 metres de llarg. Una autèntica locura! Deu dies de pintar en el riu! Jornades molt llargues, treballant a tope, molt de sol... però estic supercontent.

P: I aquell del qual et sents més satisfet?

            R: No ho sé. Eixe va ser... Ho havies de vore de dalt, amb el drom, i fins que no va estar acabat no vaig estar tranquil. Un preferit?... Alguns m’agraden molt però no et sabria dir.

P: Pot influir l’aspecte d’un barri, d’un carrer, en l’estat anímic dels veïns? Viure en un lloc amb zones verdes, on se sent cantar els pardalets, on es pot anar a peu a aquells llocs que ens permeten cobrir les necessitats bàsiques ens fa més feliços. Pot influir també tenir unes façanes amb dibuixos bonics i acolorides en eixa sensació de benestar?

R: Pense que sí. Fer un món més bonic al final també et dona més pau, més llibertat, sentir-te millor amb tu mateixa.

Pots conéixer millor a Tardor en el seu perfil d’Instagram o en https://www.facebook.com/TardorRoselloGraffiti