Treballant per un futur sense fum i sense càncer

“Als 60 anys, el 16% dels que han fumat des de joves desenvoluparà càncer de pulmó”

“Quan arribem al diagnòstic prop del 70% dels pacients són inoperables a causa de presentar una malaltia massa avançada”

“Les persones que deixen de fumar abans dels 50 anys, en arribar als 65 anys tenen un risc de mort similar a les persones de la seua edat que mai han fumat”

Dr MIGUEL ÁNGEL CISCAR, Cap d'Unitat de Neumologia. Hospital de Dénia

En l'últim any els nostres principals esforços i desvetllaments han estat centrats en la lluita contra la pandèmia provocada pel COVID-19. No obstant això, el coronavirus no ha de desviar la nostra atenció sobre malalties que són molt prevalents i continuen causant molt sofriment i mortalitat en la població general. L'Associació Espanyola Contra el Càncer vol de nou aprofitar el Dia mundial sense Tabac que se celebra el pròxim 31 de maig per a posar l'accent en la relació entre tabac i càncer de pulmó.

El càncer de pulmó és una de les principals causes de mort relacionades amb el càncer en el món, suposant el 13% de tots els casos de càncer i el 19% de totes les morts per aquesta malaltia. Per desgràcia continua sent una de les neoplàsies de pitjor pronòstic, ja que no és rar que ocasionalment curse amb pocs símptomes i quan arribem al diagnòstic prop del 70% dels pacients són inoperables a causa de presentar una malaltia massa avançada. És per això que l'obsessió dels metges que tractem a aquests malalts és aconseguir un diagnostique precoç per a així millorar el pronòstic i la supervivència dels nostres pacients.

No obstant això, fins i tot sent essencial el diagnostique precoç en aquesta malaltia, posar tots els ous en aquesta cistella seria un greu error de càlcul. I això és pel fet que el càncer de pulmó és una de les malalties més evitables, ja que la majoria de casos són secundaris al tabaquisme, per la qual cosa la labor de prevenció cobra una importància transcendental. Ja des d'abans de 1950 la informació científica acumulada sobre la relació entre tabaquisme i càncer de pulmó resulta convincent i sens dubte indefugible. 

El potencial carcinogénico del fum del tabac és extraordinàriament alt per la gran quantitat de substàncies toxicas que conté i amb l'afegit que no hi ha una quantitat mínima de cigarrets que puguem fumar que evite el risc total de desenvolupar la malaltia. Aquestes substàncies toxicas que inhalem en cada glopada són capaces de provocar alteracions moleculars i danyar el nostre ADN. Als 60 anys, el 16% dels quals han fumat des de joves desenvoluparà càncer de pulmó, i això augmentaria fins a un 25% si es donen uns certs polimorfismes genètics que explicarien l'associació d'aquests tumors en algunes famílies.

Així les coses, queda claríssimament clar que si volem erradicar el càncer de pulmó hem de lluitar contra el tabac. Aquesta lluita és complicada i desigual per diversos motius. En primer lloc el tabaquisme afecta a un percentatge molt important de la població (quasi un 25% dels majors de 15 anys) sent un problema de salut pública de primer ordre i d'altra banda hi ha influents poders econòmics (la indústria tabaquera) que lògicament està interessada a perpetuar aquesta situació, aprofitant l'addicció que la nicotina crea en els malalts.

Per a acabar de complicar les coses, la intervenció dels nostres responsables sanitaris resulta a vegades excessivament avara. Sent la deshabituació tabàquica una de les mesures més rendible i cost efectiva, les autoritats reconeixen el problema amb la boca xicoteta (quin remei) però es dota de poc temps i mitjans humans per a intentar millorar l'atenció del pacient que desitja abandonar el tabac. La creació d'unitats antitabac constitueix un instrument molt útil per a abordar els aspectes físics, farmacològics, psicològics i conductuals que comporta l'abandó del tabac.

Arribats a aquest punt convé ressaltar algunes conclusions. 

El primer pot semblar un tòpic, però vist el vist en la pandèmia COVID, amb l'abundància de faules i fake news no ve mal ressaltar-ho. Hem d'assumir el que l'evidència científica deixa ben clar, tant en aquest com en altres casos: fumar provoca càncer, i hem de traslladar aquest missatge als més joves perquè no s'inicien en el consum de tabac.

En segon lloc, molta gent abandona el tabac per la seua pròpia voluntat, sense necessitat de recórrer a medicació o a visites mèdiques, simplement amb el convenciment que està inhalant una substància tòxica i que ja és hora de deixar-lo. D'això tenim exemples diàriament en la nostra consulta.

I en tercer lloc, els sanitaris podem ajudar en el procel·lós camí d'abandonar l'hàbit de fumar. El consell antitabac i la intervenció mínima és barata, ràpida i pot ajudar a molts dels nostres pacients; a més tant des de l'atenció primària com des de l'especialitzada podem prescriure tractaments (ara en part finançats per la Seguretat Social) que segur poden aconseguir deshabituar a no pocs pacients. 

Molts dels nostres malalts ens diran: “He fumat molt de temps, el mal ja està fet. Ara per a què canviaré”. Doncs bé, això tampoc és veritat. Deixar de fumar és una decisió saludable a qualsevol edat i cal recordar que les persones que deixen de fumar abans dels 50 anys, en arribar als 65 anys tenen un risc de mort similar a les persones de la seua edat que mai han fumat.

És per tot això que celebrem El dia Mundial sense tabac. 

Així que ànim, i al bou.

*Article remés per la junta local d'Ondara de l'Associació Espanyola contra el Càncer amb motiu del Dia Mundial sense Tabac, el 31 de maig.