Un guàrdia apodat Harris

L'Ajuntament de Dénia recorre a la falconeria per a espantar a les gavines del castell

La presència de l'àguila té una funció dissuasiva i persegueix evitar la posada d'ous la pròxima primavera

Félix Rodríguez de la Font va proposar per primera vegada en 1968 l'ús de falcons per a espantar als ocells que col·lidien amb els avions en la base aèria de Torrejón de Ardoz. Prompte, AENA va anar incorporant a tots els seus aeroports aquesta pràctica, que permet conciliar la conservació d'aqueixos ocells amb la seguretat de les aeronaus. La presència dels falcons i altres rapinyaires específicament entrenats per a aqueixa funció prou perquè la resta dels ocells, els seus possibles preses, no sobrevolen els aeroports. L'experiència s'ha traslladat a altres àmbits i es recorre també a la falconeria- l'art de criar, domesticar i entrenar a determinades espècies per a la caça- en monuments, esglésies, ports i camps de futbol. Una àguila d'Harris ha aterrat aquesta setmana al castell de Dénia. La seua missió no és una altra que espantar als centenars de gavines que crien en ell, que suposen una amenaça per al patrimoni i també per als visitants que passen prop dels seus nius.

La presència de gavines al castell de Dénia és un problema contra el qual es lluita des de fa aproximadament una dècada. En ell han trobat el lloc idoni per a reproduir-se i, si fa uns anys es van comptabilitzar unes 70 parelles que feien niu entre els seus arbustos, marges i muralles, la xifra aconseguiria ja el centenar. Algunes han envaït els terrats pròxims, on han arribat també a niar.

La seua presència és molesta per diverses raons: perquè es tornen especialment agressives entre els mesos d'abril i juny, quan les seues cries trenquen l'ou i mentre les ensenyen a volar; pel mal que causen al patrimoni, ja que els seus excrements són molt àcids, corrosius i difícils de netejar; i per les molèsties que causen al veïnat del barri dels Roques, amb els seus crits i graznidos (són molt sorolloses) i amb la seua femta (per la deterioració dels edificis i perquè poden representar un problema de salut pública). 

Per a evitar que la seua població es disparara, l'Ajuntament de Dénia va optar fa uns anys per actuar contra els seus ous. Es tracta d'una pràctica habitual en tot el Mediterrani que té com a objectiu evitar que es desenvolupen. Els ous es punxen per a fer creure als seus progenitors que no tiren avant per causes naturals, i buscaran així un lloc en millors condicions la pròxima temporada; trencar-los directament s'identificaria amb un atac extern, de manera que tornarien a intentar a fer niu en el mateix lloc a l'any següent.

Es va actuar sobre aproximadament el 80% dels nius comptabilitzats, els més pròxims a les zones de pas. Però la teoria no va funcionar. O tal vegada la població de gavines era ja massa elevada. 

Un nou habitant

En un nou intent d'espantar-les del castell, s'ha recorregut ara a la falconeria i s'ha buscat una empresa especialitzada en el control d'avifauna, Adda Ops, S. a. La solució proposada consisteix a dissuadir a les gavines que facen niu. Com? Convertint durant uns mesos a una àguila d'Harris arribada des d'Aspe en un nou habitant del castell. 

Isaac Gómez Pastor és cetrero. L'àguila d'Harris amb la qual el dilluns va arribar a Dénia és jove, no ha complit encara els dos anys. La seua funció no serà la d'atacar o caçar a les gavines, sinó espantar-les, aconseguir que s'allunyen i que no aconseguisquen fer niu. 

L'àguila d'Harris arriba a primera hora, quan el dia està començant a despuntar “perquè, conforme comence el dia, vegen que és ací, enxampar-les per sorpresa”, comenta Isaac. Només amb posar-li-la en el puny, s'aprecia una reacció en les gavines, que tiren a volar llançant crits d'alerta. El dilluns van donar una primera volta de reconeixement pel recinte del castell “i la reacció va ser instantània”, assenyala. En qüestió de segons el cel es va cobrir de gavines i, durant hores, no es va tornar a veure cap posada sobre els seus murs. De tant en tant, s'albirava alguna sobrevolant des de l'alt en el cel, possiblement “per a supervisar i avisar a les seues companyes”, precisa el cetrero. 

En principi, ell i el seu Harris es desplaçaran a Dénia tres dies a la setmana durant quatre mesos, fins que passe l'època de preparar el niu, i l'operació s'haurà de repetir durant diversos anys abans de l'època de cria i “tal vegada, passats 4 o 5 anys, no intenten fer ací de nou el seu niu”. 

De moment, el seu jove rapaç s'està familiaritzant amb l'entorn perquè “ha de fer-se bé al lloc”. La meteorologia no ha acompanyat aquesta setmana i en la seua segona visita no va poder volar perquè bufaven unes fortes ratxes de vent. Això sí, bé subjecte sobre el puny del seu amo va ascendir per la Vila Vella fins a l'esplanada del Palau del Governador. L'escena es va repetir: desenes de gavines al vol emetent sonors graznidos. 

“Són molt llestes”, explica Gómez, “han vist que en aquest lloc estan protegides, que ve gent amb menjar, que des d'ací poden controlar-lo tot i que a les nits es tanca el pas; és un lloc perfecte per a criar”, sentència. 

Pot ocórrer que les gavines acaben controlant quins són els matins que toca visita. Caldrà observar el seu comportament en les pròximes setmanes i, en aqueix cas, es canviaria la visita a la vesprada o s'anirien alternant matins i vesprades, indica el cetrero, qui està convençut que la millor manera de dissuadir-les de fer niu és volant un ocell rapaç sobre el seu territori. Elles saben que és un dels seus depredadors naturals i fugen del perill; en aquest cas, l'Harris, entrenat per a espantar, deté el vol i torna amb el seu amo. 

La falconeria per al control de plagues o per a combatre la presència d'algunes espècies s'ha convertit en un recurs cada vegada més utilitzat. És un mètode no agressiu, que no empra productes químics, que no danya el medi natural “i que s'empra en totes les parts del món”, diu Isaac Gómez. No sols els aeroports o els gestors del patrimoni recorren a ella. Ho han fet en vinyes, en abocadors i en estadis de futbol com els d'Anoeta o El Roserar per a evitar que altres ocells es mengen la gespa recentment sembrada. També per a evitar problemes de salubritat i que l'acidesa dels seus excrements corroïsca les instal·lacions en ports com el de Palma o al Palau Sant Jordi de Barcelona. 

De l'àguila d'Harris, el nom científic de la qual és Parabuteo unicinctu, sorprén la facilitat amb què pot ser entrenada. El seu pes, que oscil·la entre els 700 i els 1.200 quilograms, ha d'estar ben controlat perquè puga complir la funció per a la qual se li requereix. “Si és massa baix, en un dia fred i amb aire te la pots carregar”, assenyala Isaac, “i si és massa alt pot dir, hui no treball”. Ell porta dotze anys practicant la falconeria, una de les seues dues grans passions juntament amb les motos. Té altres tres àguiles d'Harris, un xoriguer comú i un mussol real i considera necessari que la gent entenga el paper que poden jugar aquests animals i sàpia que “un rapinyaire no s'ha de matar ni t'has d'acostar a ella”.

Escandaloses, monógamas i territorials

La gavina patiamarilla (Larus michahellis) posa una vegada a l'any, a l'inici de la primavera, amb una mitjana de 2 a 3 ous per niu. Els ous són incubats entre 25 i 33 dies. Els pollastres, distingibles pel color marró tacat de les seues plomes -que facilita que es mimetitzen amb l'entorn-, tardaran uns 45 dies a independitzar-se. Durant el temps de la posada i fins que les cries són autònomes, acostar-se al niu -o simplement passejar per les seues proximitats- pot ser un perill. Perquè encara que les gavines no agredeixen als humans sense motiu, sí que ho fan si consideren que els seus pollets es veuen amenaçats. 

El seu hàbitat natural són els penya-segats, si bé és cada vegada més freqüent veure-les a l'interior de les ciutats perquè els és fàcil trobar aliment. Els ports, els patis dels centres escolars, els mercats a l'aire lliure o els contenidors de fem són llocs perfectes per a proveir-se de menjar. Són ocells de les anomenades “oportunistes” i s'adapten fàcilment a menjar tot tipus de restes alimentàries. Summament escandaloses, viuen en colònies, són territorials, monógamas i conserven la seua parella per a tota la vida.