Un pagament de 543.385 euros extingeix el deute històric de l’Ajuntament d’El Verger

Un pagament de 543.385 euros extingeix el deute històric de l’Ajuntament d’El Verger

El regidor d’Hisenda fa una crida a l’oposició a negociar els pressupostos de 2022

El deute històric de l’Ajuntament d’El Verger que va motivar la intervenció dels comptes municipals per part del Ministeri d’Hisenda en 2015 ha quedat finalment extingit arrel del pagament de 543.385 euros mitjançant l’oportuna modificació de crèdit aprovada per l’equip de govern del PSPV i l’abstenció de Compromís i PP.

            La mesura, segons informa el regidor d’Hisenda, Juan Chover, ha estat complementada pel pagament d’altres 400.000 euros en el mes de juny mitjançant un altra modificació de crèdits. Ambdós pagaments s’han unit als 170.550,52 euros previst en el pressupost municipal de 2021 per a completar la quantitat final de 1.113.940,52 euros que era el que quedava pendent dels vora 4 milions d’euros en préstecs que en el seu moment van motivar la intervenció dels comptes municipals de l’Ajuntament per part del Ministeri d’Hisenda. 

            “Això suposa vore la llum al final del túnel d’un procés iniciat de 2007 a 2011 arran de l’adhesió de l’Ajuntament aleshores governat pel PP al Pla de Pagament a Proveidors per a tractar de fer front als vora 4 milions d’euros que es devien en factures” considera Chover per a explicar que les obligacions d’eixe pla de pagaments es van traduir en un préstec bancari durant la legislatura 2011-2015 que no va generar més deute, però si que ho feia amb els interessos de rigor.

En eixe sentit ha explicat que els dos anys de carència del préstec comportaren que la coalició PSPV-Compromís-Independents d’El Verger tinguera que ser qui fera front a la referida intervenció de les arques municipals per Hisenda al poc d’accedir al govern amb la conseqüència afegida de la revisió cadastral que va portar aparellada en recerca de recursos per a tornar els compromisos adquirits.

            “Anar a tall net suposa que l’Ajuntament puga per primera vegada en molts de temps poder elaborar una pressupostos adequats a la realitat del poble, ja que abans estaven elaborant-los de forma fictícia, en base a modificacions de crèdit i buscar diners del romanent de tresoreria”, ha apuntat.

LA BAIXADA DEL PERCENTATGE D’IBI EN L’HORITZÓ

            A banda, segons apunta l’alcalde, Ximo Coll, la resolució del conflicte li dona possibilitats a l’Ajuntament d’encarar a mig termini una baixada del percentatge de l’IBI per a tractar de compensar la pujada cadastral a la que es van vore obligats. No obstant, tant un com l’altre han significat la prudència per a abordar una qüestió fins a comptar amb el pertinent estudi que evalue les obligacions derivades de resoldre el litigi del polígon industrial que l’Ajuntament arrossega des de 1998. Conflicte, que, segons apunten, porta aparellat a més l’adequació de la zona amb asfalt, voreres i dotació de serveis que optimitzen l’operativitat de dit polígon. 

            Amb tot això, Chover manifesta encarar la confecció de la previsió anual de despeses i ingressos de 2022 “amb la mateixa disposició a negociar de cara a l’oposició, ja que en el sí de l’equip de govern del PSPV, som conscients de que no tenim prou força en regidors per a portar a cap una política unilateral”. Al seu entendre “el que no pot ser és tindre congelats els pagaments als proveïdors que li donen servei a l’Ajuntament, que és el que ha estat passant al recórrer a les modificacions de crèdit que han estat boicotejades una vegada i altra per Compromís i PP, quan per unes u altres qüestions també s’han negat a aportar el seu punt de vista per a l’elaboració dels pressupostos”.  

            Chover ha aprofitat la compareixença per a fer una crida a un debat serio per a definir cap on té que anar la política municipal d’inversions. “Una vegada aclarit l’horitzó econòmic, no podem continuar ofegant a les empreses amb els pagaments, perquè estaríem afegint més entrebancs a la ja de per sí complicada situació econòmica generada per la crisi sanitària”, ha conclòs.