Un paradís únic amenaçat 

Les embarcacions d'esbarjo constitueixen el principal enemic per a les balenes, un recurs que Dénia hauria de plantejar-se aprofitar

El projecte d'investigació que desenvolupa la Universitat Politècnica de València adverteix de la necessitat de fer un treball de conscienciació i educació

Per què el rorcual comú s'acosta tant a la costa? Qui són aquestes balenes? Quin és el seu comportament? D'on venen? Cap a on van? A aquestes i a altres preguntes pretén contestar el Projecte Cap Rorcual, que desenvolupa el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València en aigües de la Marina Alta. El treball de camp d'aquest primer any ha consistit en campanyes de divulgació i albirament des de terra i des de la mar, tant en superfície com en profunditat. Els primers resultats van ser presentats ahir a Dénia i evidencien que possiblement aquest és un punt “únic” per a l'observació del pas d'aquests cetacis, que van pegats a la costa durant moltes milles. 

Ara bé, s'adverteix també que el trànsit marítim és la principal amenaça de les balenes, sobretot les embarcacions d'esbarjo -que s'acosten en excés i poden acabar per espantar-les- i les motos aquàtiques -que poden passar-los per damunt sense adonar-se si més no de la seua presència-. Per això, el coordinador del programa, Eduardo Belda, va advocar per una labor d'educació i conscienciació per a una “observació responsable” que podria constituir un recurs i un reclam per a municipis com Dénia almenys durant un parell de mesos a l'any.

Eduardo Belda va explicar que les embarcacions que van a una velocitat inferior a 6 nusos no constitueixen un risc per al rorcual comú. La bocana del port de Dénia pot ser una zona conflictiva per la densitat de trànsit i també la reserva marina, on s'ha detectat el pas de vaixells d'esbarjo i motos a major velocitat de la qual haurien de circular. S'ha constatat igualment la presència d'embarcacions que segueixen a les balenes a menys de 60 -alguna cosa que està totalment prohibit- i fins i tot s'ha vist a algunes que les envolten per a fotografiar-les o gravar-les en vídeo. 

Explica el biòleg i professor de la Universitat que el seguiment de les balenes s'ha de fer en paral·lel, “mai interferint en el seu rumb ni superant la distància de 60 metres”, i a menys de 4 nusos de velocitat. En la zona d'entre 60 i 300 metres s'autoritza la permanència de dues embarcacions en paral·lel, sense creuar-se en el seu camí, i a major distància, entre 300 i 500 s'estableix l'anomenada zona d'aproximació que permet també dues embarcacions que poden fer el seguiment sense sobrepassar els 10 minuts.

El coordinador destaca que, si segueixen aquest tipus de comportaments pot ocórrer que les balenes canvien el rumb, quan “no hi ha un altre lloc on tinguem aquesta oportunitat de veure a les balenes durant moltes milles pegades a terra, perquè en el Cap de Pals -puntualitza- giren mar endins”. Són, per tant, en la seua opinió, “un recurs valuosíssim si ho sabeu aprofitar”, assenyala.

La regidora de Transició Ecològica, Maite Pérez Conejero, va recollir el guant i va subratllar la responsabilitat de l'Ajuntament de Dénia de “divulgar i protegir una cosa tan valuosa” a través de campanyes de conscienciació i educació. 

EL BANC D'IMATGES

Entre els mesos de maig i agost es van realitzar 46 albiraments amb prop de 85 exemplars de rorcual comú, que van aconseguir el centenar el mes d'octubre segons les dades aportades amb posterioritat. Entre els mesos de maig i juliol la Torre del Gerro es va convertir en base d'operacions per als albiraments des de terra. Des de la mar, es va treballar amb barca -el que facilita la fotoidentificación a partir de l'elaboració d'un banc d'imatges- i també a nivell de profunditat amb la instal·lació de tres equips en diferents punts per a registrar els seus sons. Encara que no és perceptible per l'oïda humana, com va aclarir Eduardo Belda, són els mascles els que emeten el cant, que es repeteix a intervals i s'utilitza per a atraure a les femelles. Aquests registres permetran aprofundir en el coneixement d'aquest cetaci, del qual tan poc se sap i que continua plantejant molts interrogants. 

En una segona fase, l'any que ve, es farà un marcatge per satèl·lit per a detectar cap a on van les balenes. Belda precisa que totes les actuacions es realitzen amb la supervisió de la Fundació Oceanogràfic per a assegurar el benestar animal i les autoritzacions pertinents del Ministeri de Transició Ecològica. 

Enguany, el pic de pas migratori s'ha donat el mes de juliol. Les dates varien i a vegades el pas massiu s'ha registrat amb anterioritat. Per què? Potser per la falta d'aliment en un altre lloc, qui sap. Com tampoc se sap per què ací s'acosten tant a la costa i als banyistes. Potser fugint del trànsit dels grans vaixells mercants del canal d'Eivissa? Per una qüestió cultural? Tal vegada el Projecte Cap Rorcual ens dona la resposta.