Un toc exòtic per al paladar a casa Meua és Casa Teua

El programa d'Els Magazinos tira l'ancora en el restaurant Indonesio 43

Com se li va ocórrer a algú muntar en els anys 60 un restaurant de cuina indonèsia a Dénia? O el que resulta encara més curiós, com ha pogut funcionar durant 54 anys servint un menú únic i sense tot just canvis en el local? Pere Escortell Roselló i Pepa Serra Pérez ho saben. Ells han crescut i s'han fet en això de la cuina en el Restaurant Indonesi 43, un clàssic que va posar fa dècades un toc exòtic en l'oferta gastronòmica de la ciutat i que continua tenint una clientela fixa i fidel, arribada fins i tot de més enllà de les fronteres de la comarca. Perquè la cuina i el paladar no tenen fronteres. En ell recala aquest mes el programa Casa Meua és Casa Teua d'Els Magazinos, que ret homenatge als hostalers que han fet de Dénia un referent del bon menjar.

La història de l'Indonesio 43 va lligada a la d'un home, Kees Van Eck, de nacionalitat holandesa, que va arribar a Dénia amb la seua parella en els anys 60 del segle passat. Ho van fer de casualitat, després de planificar un viatge a Gibraltar i canviar diverses vegades de destí. L'atzar els va portar a Xàbia i finalment a Dénia, on després de gaudir de les vacances van decidir establir la seua residència. Van tornar a Holanda i van comunicar la seua decisió a la família, que residia prop d'Amsterdam, al mateix temps que li van demanar ajuda econòmica per a començar una nova vida en aquest racó del Mediterrani. Els diners el van invertir en la compra d'una xicoteta caseta amb un terreny en Les Marines, on muntarien un restaurant on se serviria cuina europea i indonèsia. Van Eck, que seria un dels fundadors de la Casa Holanda, el Club de Tennis i del Club de Bridge de la ciutat, havia entrat en contacte amb diverses famílies indonèsies en l'institut tècnic on va estudiar a Holanda i havia conegut la seua cuina, molt del gust dels holandesos. Indonèsia va ser colònia holandesa i hi havia una presència nombrosa de residents indonesis al seu país.

El seu era un xicotet establiment que ocupava una part del menjador interior del restaurant actual. Es va batejar originàriament com Tres Estrellas encara que, donada la bona acceptació que va tindre i aprofitant el número del local, prompte canviaria a Indonesio 43. Pensant en la quantitat cada vegada major de residents holandesos que hi havia en la zona, en el menú figurava el famós Rijsstaffel o taula d'arròs. “Per a la seua sorpresa”, explica Pere Escortell, “els qui més sol·licitaven el menjar holandés eren els clients d'ací”. Així que, es va eliminar la resta de l'oferta de la carta i es va especialitzar en un plat únic -la taula d'arròs- que se serveix, des del primer dia, amb 14 plats. Un aclariment per als puristes: s'ha servit sempre un menjar indonesi europeïtzat, “del gust i a la manera com la preparaven molts restaurants holandesos en aquella època”.

Pere Escortell fa altres dues puntualitzacions: una, en el Rijsstaffel el nombre de plats pot variar -“nosaltres hem preparat sempre 14 i han sigut sempre els mateixos”-; i dos, el menjar que se serveix s'elabora exactament igual i amb les mateixes espècies que utilitzava Kees Van Eck quan va obrir el negoci, que té llicència de 1968.

Un jove Pere de 14 anys va començar a treballar darrere de la barra, netejant gots, en a l'any 1976. Compaginaria el treball amb els estudis i la mili. De la barra va passar al servei i d'ací, a la cuina, “on ell m'ho va ensenyar tot”. Va haver-hi remodelacions que van permetre ampliar el menjador. Es va habilitar una naya coberta i el propietari es va construir una casa en la mateixa parcel·la, la qual cosa li va permetre destinar íntegrament el local originari a restaurant. Entre l'habitatge i la naya, es condicionaria també una terrassa que ha fet passar a molts unes magnífiques vetlades d'estiu.

Al maig de 1985, Van Eck proposa a Pere Escortell la venda de la casa i el restaurant. “Aqueix dia no vaig dormir tranquil, cobrava un sou de 3.000 pessetes al mes i pensava que, encara que ell diguera el contrari, no podria pagar en la vida els 2 milions a l'any que em demanava”, confessa. El propietari només li va posar una condició, que formalitzara la relació amb la seua núvia, la seua Pepa, que treballava a la Casa d'Holanda. El miracle es va fer. El 9 d'abril de 1987, la parella es posava al capdavant de l'Indonesi 43, ell en la cuina i ella fora, en el servei. I fins ara.

Escortell recorda el suport que va rebre en aquells primers anys de Kees Van Eck, que continuava acudint a tirar una mà i exercint com a relacions públiques. Tenien una clientela fixa i a l'estiu i els caps de setmana, si volies sopar havies de reservar taula. “Fins al 2007 va ser una època molt bona, de molta faena”, recorda. La crisi va canviar les coses i una altra crisi, la derivada de la pandèmia, sembla haver obert noves portes. Va arribar el menjar per a portar, una fórmula que continua funcionant molt bé i que compaginen amb la marxa habitual del negoci, on el servei presencial continua sent el fort. Entre la clientela habitual, al costat dels de Dénia, molts valencians i també clients de Xàbia i Gandia. Això sí, el Rijsstaffel continua sent menú únic i per a acompanyar-ho, una carta de vins molt actualitzada.

De la mà de Cervesa Túria, Casa Meua és Casa Teua tirarà ancores en l'Indonesi 43 el dijous 26 de maig. Encara que el menú és clar, Pere i Pepa anuncien alguna sorpresa. Preparen-se els comensals, si no coneixen la seua taula d'arròs, a descobrir nous sabors i gaudir de salses i espècies molt particulars en un local on el temps sembla no haver passat i en el qual només ha canviat alguna fotografia. El telèfon per a reserves és el 630 02 81 94.