Una marató d'astropartículas acosta el món de la investigació als joves dels instituts de la Marina Alta

Dèsset sessions, set instituts, cinc municipis de la comarca i una sessió de vesprada oberta al públic en general. La Marató d'Astropartículas ha passat per la Marina Alta amb la intenció de despertar noves vocacions científiques i demostrar que la investigació està a l'abast de qualsevol. Amb aquesta iniciativa que coordina i lidera María Dolores Rodríguez Frías, catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear de la Universitat d'Alcalá de Henares, el món de la ciència i la universitat es mostra com una cosa pròxima i accessible i tendeixen la mà als qui vulguen endinsar-se en l'apassionant món de la investigació. 
    La marató s'ha celebrat en els instituts Historiador Chabas, Maria Ibars i Sorts de la Mar de Dénia, Antoni Llidó de Xabia, IES de Pedreguer, Matemàtic Vicent Caselles Costa de Gata i Xebic d'Ondara entre l'11 i el 15 de gener. El projecte, que recorre tota la geografia espanyola, està cofinançat amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia - Ministeri de Ciència i Innovació i es desenvolupa a través de xarrades, tallers i experiències de càtedra impartits per ponents de diverses universitats. Com diu la principal investigadora del projecte, els ponents -tots ells catedràtics i professors- “ixen del seu món, del seu ‘Olimp’ universitari, per a baixar a les trinxeres”, a l'aula. Pretenen demostrar amb això que són persones pròximes i que la ciència i la investigació no té perquè ser cosa d'uns pocs. 
    Les sessions, que pretenen acostar la Física a estudiants des dels 13 fins als 18 anys, s'han desenvolupat de manera diversa i tractant de ser amenes alhora que instructives. Per exemple, s'ha parlat de què està compost l'Univers, què és la matèria fosca i què són els raigs còsmics que ens travessen contínuament des de l'espai exterior. Però també s'organitzaren tallers per a observar les taques del sol i la corona solar, o per a veure muons còsmics amb la cambra de boira. La idea és “trencar la rutina de la classe” i aconseguir que hi haja una interacció entre el professorat i l'alumnat. “Per als professors”, conta Rodríguez Frías, “és molt satisfactori que els joves mostren interés per la carrera científica, que pregunten, alhora que és important que vegen que els científics som persones normals”.
    La coordinadora del projecte remarca que “hi ha una falta de vocacions”, sobretot entre les dones, on són minoritàries. Per això és també important que vegen que hi ha dones catedràtiques i professores d'universitat que són capaces de compaginar la seua activitat professional amb la seua vida personal. 
El relleu generacional és una qüestió una miqueta preocupant. “Veiem que no ve ningú darrere de nosaltres i volem parlar de física perquè la llavor que estem sembrant, aqueixa investigació base que estem fent, continue creixent i algun dia es vegen els resultats, encara que nosaltres no els vegem”, explica. De moment -i són ja tretze les maratons que porta organitzades des de 2020-, no s'atreveix a afirmar que aquestes activitats hagen despertat noves vocacions “però reforçat sí, d'això sí que estic segura”. 
    La investigació, diu María Dolores Rodríguez, “no discrimina, ni per sexe, ni per religió, ni per nivell econòmic”. “La resiliència -precisa- és el pa el nostre de cada dia”. Arredoneix la descripció de l'investigador científic afegint que “som els Cristòfor Colom del segle XXI, no sabem a on anem, no sabem què trobarem”. 
La Marató d'Astropartículas va més enllà de l'aula i, en alguns casos, es deixen activitats als alumnes perquè les puguen desenvolupar pel seu compte. És el cas de la detecció de raigs còsmics amb el mòbil, que forma part del projecte de col·laboració internacional denominat CREDO. “És una forma també de fer-los veure que el mòbil, aqueix instrument amb el qual passen tantes hores, serveix també per a fer altres coses, com detectar raigs còsmics”, matisa.
    En el projecte participen díhuit universitats. En el cas concret de la marató que s'ha desenvolupat en els set instituts de la comarca, ho fan científics de les universitats de València i Alacant, Complutense de Madrid, Politècnica de València i d'Alcalá de Henares, així com un investigador d'Excel·lència CIDEGENT de la Generalitat Valenciana i un representant de l'Agrupació Astronòmica de la Safor. La de la Marina Alta Forma part de la segona sèrie de Maratons d'Astropartículas (la primera es va desenvolupar entre 2009 i 2010) i bat el rècord de centres participants, “la qual cosa ha suposat també un repte majúscul”, puntualitza Rodríguez, de qui va partir la idea fundacional. Precisament, la primera marató es va realitzar en 2009, quan es complia el primer centenari del descobriment de la radiació còsmica. Perquè la física de *astropartículas, com ella recorda, “és un camp totalment nou, amb tot just 100 anys de vida, en el qual conflueixen la física de partícules, l'astrofísica i la cosmologia”. “Aqueixes són les tres potes sobre les quals se sustenta”.