Una finestra a la història entre el cel i la mar

Pinzellades d'arqueologia ajuden a entendre una realitat urbana lligada a un port molt actiu al llarg dels segles

L'ala oriental del Palau del Duc, el queda en peus de la residència del cinquè Marquès de Dénia a la part alta del castell, ha cobrat nova vida com a talaia de la ciutat. Convertida en Centre d'Interpretació de la urbs, des del diumenge s'erigeix com una finestra oberta al visitant per a acostar-lo a la seva història. Ho fa a través de cinc fites o èpoques que apareixen reflectits en altres tantes vitrines i deixant clar que la seua realitat urbana està unida, de manera indiscutible, al port i a la mar. Modernes i senzilles, les dependències remodelades per l'Àrea d'Arqueologia i Museus ofereixen una visió ràpida i documentada de la vida d'una ciutat que ha teixit llaços comercials amb El Caire, Tunísia, Constantinoble, Anvers o Nàpols, com s'encarreguen de recordar-nos els seus finestrals. Una ciutat que ha mirat i continua mirant a la mar i que des de l'alt del castell vigila i guarda la seva història.

La inauguració del Centre d'Interpretació de la Ciutat es va organitzar a mode de festa, amb desfilada i música, a càrrec de la Colla La Xareta, inclosos. Representants municipals, convidats i tots aquells que van voler sumar-se a la convocatòria es van concentrar a l'Ajuntament per a pujar al castell. Allí, als peus del palau -que des de 1987 va ser seu del Museu Arqueològic- es van realitzar els parlaments. L'alcalde, Vicent Grimalt, va recordar que en temps el Duc de Lerma i Marquès de Dénia va rebre a Felip III i a Margarita d'Àustria. El monarca visitaria en tres ocasions Dénia, que seria seu de l'estat a principis de 1604 i rebria el títol de ciutat en 1612, convertint-se en la sisena ciutat del regne.

Vigia silenciós d'estos i altres fets històrics, com va indicar el regidor de Cultura, Raúl García de la Reina, el castell ha estat objecte en els últims anys de diversos treballs de millora realitzats amb cofinançament supramunicipal. Els pròxims, inclosos en el 2% cultural dels Ministeris de Transport i Mobilitat Sostenible i Habitatge i Agenda Urbana, es realitzaran a la Torre de la Devesa i la Bateria de Terra.

Però hi haurà més millores. O almenys, així ho va anunciar la cap de l'Àrea d'Arqueologia i Museus, Massu Sentí. Entre elles, l'adequació de la plataforma superior del castell i un centre de recepció de visitants, encara en projecció, que coordine les visites als museus, el castell i la ciutat. També es dotarà d'accessibilitat al Centre d'Interpretació que ara s'ha inaugurat, en el qual s'han invertit 135.750,38 euros procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del govern finançat amb els Fons Europeus Next Generation.

L'actuació en l'ala oriental del Palau del Duc forma part d'un projecte més ambiciós d'actualització d'una proposta expositiva museogràfica que s'havia mantingut inalterada durant quatre dècades, com va explicar l'arqueòloga. La intervenció ha permès picar les parets i treure a la llum la pedra i l'obra original del palau. S'ha ajustat la il·luminació, s'ha renovat el color de les parets, s'ha habilitat un espai per a projeccions i s'ha dotat el recinte de videovigilància.

Cinc grans vitrines de metacrilat col·locades segons la línia del temps ofereixen una visió senzilla però suficient per a entendre les cinc grans èpoques que han marcat la història de la ciutat: ibera, romana, medieval islàmica, moderna i contemporània, fins al segle XIX i els temps daurats de la pansa. Les vitrines -“un milfulls d'història”, va precisar Sentí- inclouen peces arqueològiques “extraordinàries” i representatives de cada etapa procedents tant de prospeccions terrestres com subaquàtiques. Els textos explicatius es poden llegir en valencià, castellà i anglès. Al fons de la sala, la imatge del Duc de Lerma i un mapa de finals del segle XIX.

Les cinc finestres que envolten la sala són, junt amb l'audiovisual d'entre 3 i 4 minuts que es projecta en l'espai interior, l'altre gran atractiu del centre d'interpretació. És en elles on es plasma, més que en cap altre element, el vincle de Dénia amb la mar i el caràcter de ciutat vigia o talaia d'aquella vella Hemeroscopeion. En els cristalls de cadascuna apareix representat gràficament el nom d'una ciutat amb la qual en algun moment s'han entaulat relacions, la seua localització, la distància que la separa de Dénia i les seues coordenades geogràfiques. Mirar a través d'ells és un regal per a l'espectador, per la visió que li ofereixen i per l'oportunitat d'imaginar com va ser aquella ciutat que va formar part de l'òrbita de l'imperi de Justinià, que va rebre regals del califat fatimí d'Egipte o que va mantenir una intensa relació comercial amb el nord d'Àfrica en els segles XI-XII. Sabem també que molt abans, en època tardo ibèrica republicana, a Dianium es bevien vins italians que es transportaven en àmfores per mar des de la Campania, que va haver de nou relació amb Nàpols en temps de la Corona d'Aragó i que també existiren llaços comercials amb Flandes.

El nou Centre d'Interpretació de la Ciutat no és sinó una petita finestra oberta per a prendre consciència de la ciutat que es desenvolupa al peu d'esta talaia i albirar “la diversitat del món”, va remarcar la cap de l'Àrea d'Arqueologia i Museus.

En l’apartat d'agraïments, Massu Sentí va citar a Rocamora Diseño y Arquitectura, l'equip de Patrimonio Ineligente, a Luis Pérez ‘Cucharrato’, al departament de Premsa i Protocol pel seu suport i, com no, al personal d'Arqueologia i Museus. A partir del dia 19, va anunciar, les visites programades els diumenges al castell a les 11.30 hores inclouran en el recorregut este nou espai.