VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXVII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXVII)
  03/09/2018

 

Ens detinguérem la darrera setmana amb una cita sobre els tubs deferents i els epidims. Molt complex tot. Seguirem ara parlant de les càpsules suprarenals que no ofereixen cap anormalitat. Sembla que l’existència dels testicles pareixia provar que el “veritable” sexe del subjecte era el masculí, i els cirurgians es decidiren a “fer d’ell un home en la mesura del possible” amb l’extirpació dels òrgans femenins i l’ajuda de la psicoteràpia. El sexe cromosòmic no pogué ser determinat.

            En el cas exposat no existia cap petja de trastorns funcionals endocrins i la presumpció més versemblant és que la intersexualitat fos d’origen genètic.

            L’últim exemple és un cas molt singular, publicat per Witschi i Mengert.

            Es tractava d’una dona de vint-i-sis anys, divorciada i que desitjava casar-se de bell nou. Les seues proporcions anatòmiques i físiques eren típicament femenines, però el seu aspecte recordava el d’un eunuc. Tenia els sins perfectament desenvolupats, i tant el sistema pilós com la veu eren netament femenins. La seua libido tendia decididament cap el baró, però l’aspecte dels seus òrgans genitals externs era més bé de tendència masculina, comprovant-se la presència d’un penis ben format de 5,5 centímetres de llargària, encara que l’obertura de l’uretra es trobava a 2 centímetres del seu extrem i per baix.

            Havia així mateix un escrot automàticament ben constituït i separat en dues meitats, cadascuna de les quals contenia un òrgan de forma oval que recordava un testicle; faltaven, en canvi, la vagina i la pròstata.

            De la resta d’òrgans femenins (úter, trompes i ovaris), no existia el menor vestigi, en canvi, es va trobar un canal diferent normalment situat. Els corts preparats per al seu anàlisi microscòpic dels òrgans pareguts a testicles revelaren, en efecte, estar constituïts per teixits testicular poc evolucionat i fins i tot es va descobrir una curta quantitat d’espermatozoides anormals.

            Consultada “la” pacient, es va negar a la intervenció quirúrgica que podia corregir el hipospadies, així com l’ablació del seu pretés sexe. En vista d’això, i a instàncies seues, es va procedir a la castració seudotesticular i a l’amputació del penis, al mateix temps que es realitzava una plàstica tendent a proveir-la d’una vagina artificial, la qual arribà a obstruir-se bastant temps després.

            Malgrat de tot açò, “la interessada” va arribar a casar-se amb un home de més edat que “ella” i la unió va ser joiosa, ens sembla.

            Els anàlisis hormonals d’orina abans de la castració permeteren descobrir grans quantitats d’hormones femenines que desaparegueren després de l’operació. El pes del testicle dret superava al normal (49 grams) i el seu examen microscòpic va revelar el resultat següent; els conductes diferents eren de dimensions inferiors als normals; en la majoria dels canalículs es trobaven espermatozoides (cèl·lules dels tubs seminífers), alguns espermatòcits de primer ordre i uns pocs, bastants menys, de segons, espermatozoides que no arribaren a la maduresa.

            Pogueren descobrir-se gran nombre de cèl·lules de Sertoli molt actives i milers de petits fol·licles, l’estructura dels quals era semblant a la dels fol·licles de Graaf. L’anàlisi citològic no va poder aïllar ningun parell de cromosomes XY, encara que els mètodes d’examen eren imperfectes en aquella època.

            El cas exposat resulta tant més interessant perquè la pacient tenia una germana menor afectada d’altra anomalia similar, si bé en aquesta última no foren examinats els teixits testiculars.

            Aquesta segona pacient també s’havia casat i divorciat, i per a que fora major la similitud tenia en projecte una nova boda, que va realitzar després de fer-se també proveir d’una vagina artificial.

            Els dos germans d’ambdues pacients, en canvi, no presentaven cap anomalia, pel qual, el fet de què afectarà sols a les “dones” de la família va fer pensar en una possible intersexualitat hereditària. Pel demés, Witschi i Mengert opinaven que ambdues malaltes creien que pertanyien realment al sexe femení.

            Així i tot, tampoc és desitjable la hipòtesis contrària; a saber, que des del punt de vista genètic tots dos pertanyien al sexe masculí, i en tot cas l’anomalia dels testicles caracteritzada per la superabundància de cèl·lules de Sertoli era un factor hereditari, mentre que la producció d’hormones estrògens, iniciada precoçment, durant la vida embrionària, va inhibir l’evolució de la pròstata, reemplaçant-la per un hipospàdies.

            En el curs de l’evolució subsegüent, les citades hormones estrògens haurien provocat el desenvolupament del cos i dels sis primers, i més tard, del sistema pilós, de la veu i de la libido en sentit netament femení.

            Aquests exemples d’intersexualisme congènit o hereditari, o bé adquirit durant la vida embrionària, ens mostren la diversitat d’estes anormalitats i exposen la situació compromesa, delicada i complexa en què es troben, tantt el metge com el malalt davant d’un cas d’aquesta naturalesa.

 

VIRILITZACIÓ I FEMINITZACIÓ ADQUIRIDES. MODIFICACIONS SEXUALS

 

            Està en allò possible que en alguns casos es produïsquen i manifesten en un moment donat certes alteracions dels caràcters sexuals en persones adultes d’ambdós sexes, que no presentaven cap símptoma d’alteració endocrina i que, per afegiment, disfrutaven d’una vida normal sexualment parlant.

            L’aparició d’una sistematologia masculinitzant en la dona s’anomena virilització; el fenomen invers, corresponent a l’home, rep el nom de feminització.

            Aquestes modificacions mai es limiten a l’aspecte merament orgànic, sinó que exerceixen el mateix influx en allò psíquic, podent evolucionar durant llarg temps, fins i tot anys, o presentar-se súbitament, a vegades en el terme d’uns pocs dies.

            En la dona, els primers símptomes que generalment es presenten són les disfuncions en el procés menstrual: les regles es dilueixen cada vegada més, al temps que disminueixen d’intensitat, fins desaparèixer totalment; la veu adquireix tonalitats greus; el sistema pilós es desenvolupava greument en el cos i en la cara, mentre el cabell tendeix a caure; els sins perden volum i turgència; el clítoris s’allarga i la libido disminueix o evoluciona cap el homosexualisme. Continuarem.

Subscriu-te!