VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXIV)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXXIV)
  06/02/2017

El darrer dissabte ens havíem detingut referint-nos a l’actuació de la lligadura del penis, com a cas extrem. En principi es pot afirmar que quan les pol·lucions es presenten de manera regular, malgrat l’existència de relacions sexuals normals, cal la consulta amb el metge. Però si ocorre una o dues vegades setmanals, sobretot en l’època de la pubertat, qualsevol tractament mèdic es superflu. La “pèrdua” de l’esperma, al contrari del que el profà creu, no és nociva. Els productes sexuals no utilitzats són simplement eliminats o “reutilitzats” per l’organisme per a destinar-los a una altra finalitat. Fins i tot existeix una forma de pol·lucions que s’escapen a l’observació del subjecte, que no les controla ni perseveri; són les produïdes per l’ejaculació del semen en la bufeta, d’on és eliminada per l’orina. És evident que la pol·lució impacientment “esperada” amb el desig d’aconseguir el plaer o l’alivi d’una tensió, representa cert perill per a la salut psíquica, perquè l’individu es troba constantment subjecte a una inquietud i sotmès a una tensió fins l’arribada de l’esdeveniment, el qual, no obstant, no és greu si és circumscrit i limitat. Però quan condueix a l’obsessió contra la que no es disposa més recursos que el vessament, origina un comportament que encamina a un aillament físic en oberta oposició a la finalitat natural de la sexualitat. El desig d’unió amb el sexe oposat se situa en l’últim pla d’aiguat sexual en favor d’un procés que no té més objecte que la satisfacció de la pròpia necessitat eròtica, sense cap participació real de la parella, l’existència de la qual no té més lloc que en la imaginació. Citarem un cas d’ejaculació involuntària produïda per la imaginació:

            “Un conegut industrial, caporal d’una gran empresa, després del seu treball passejava durant llargues hores al llarg de la vora del riu, que travessa la ciutat on resideix. S’imagina que va descordat i que els altres que passegen, i sobretot les jovenetes, poden veure-li el seu sexe. Una guàrdia l’ha vist. Aleshores, la industrial es llança a córrer tot avergonyit per tal de què l’arresten, però el guàrdia el persegueix i va agafant-lo a poc a poc, li sembla que està prop de la seua detenció. Tota la ciutat, tota fins els seus empleats, sabran qui és ell. Quina vergonya! Els periòdics locals publicaren extensos articles, etc. El guàrdia l’agafa pel braç; i en eixe instant es produeix l’ejaculació. En realitat l’industrial no va descordat ni ha volgut escapar del guàrdia. Està passejant aparentment amb tota tranquil·litat al llarg del riu; tota aquesta història sols està en la seua imaginació. Però ell sap per anticipat que tot eixe somni acabarà amb una ejaculació “involuntària”.

 

FISIOLOGIA DE LA SEXUALITAT

 

            Potser siga en el seu aspecte fisiològic on la sexualitat ens ofereix els seus més espectaculars enigmes, des de la diferenciació genètica del sexe deguda a un xicotet cromosoma fins a la major i més transcendental de les seues conseqüències, la fecundació i l’embaràs, passant per les distintes manifestacions de la maduresa sexual en l’home -erecció i ejaculació- o de la dona -menstruació, excitació, orgasme-. Com un complexíssim instrument de precisió, les hormones, eixa misteriosa secreció de les glàndules endocrines regulen i ordenen per elles mateixes tot el procés cap el seu fi principal, la procreació. Es cert, també, que l’aprofitament dels cicles de fecunditat i agenèsia permeten portar a terme un control de la natalitat amb mètodes naturals que la ciència va perfeccionant cada dia. Per una altra part, tampoc és difícil “enganyar” les hormones per a que complisquen missions distintes; en això es basen, precisament, els moderns anovulatoris, la famosa “píldora” de la que tant s’ha parlat i continua parlant-se. ¿Es trobarà un dia la sol·lució al problema d’una perfecta regulació de naixements per mitjans indiscutibles des del punt de vista de la seua eficàcia i innocuïtat, i al mateix temps irreprotxables pels criteris morals més escrupolosos? És possible. Mentrestant passem revista a l’estat d’eixos progressos, veiem com actuen els diversos procediments i quina és la valoració moral front a la discutida “paternitat responsable”.

 

FISIOLOGIA DE LA SEXUALITAT

 

            Els òrgans sexuals:

            Fins no fa molts anys, la presència d’ovaris o de testicles era considerada com un caràcter sexual primari imprescindible per a que un ser poguera ser catalogat com femella o mascle. Amb el progressiu avanç en el coneixement de la genètica, el caràcter sexual primari per a la definició dels sexes és l’existència dels cromosomes sexuals, de manera que el ser que posseeix dos X és una femella, mentre que l’home que posseeix els cromosomes XY. Aquesta és la condició imprescindible per definir el sexe d’un ser. En efecte, la determinació del sexe d’un nou ser queda definida des del mateix instant de la fecundació. Tota cèl·lula humana -tant en l’home com en la dona- conté 46 elements microscòpics, anomenats cromosomes, cadascun dels quals és portador de varis gens, o caràcters hereditaris. D’aquests 46 cromosomes, 44 són idèntics per ambdós sexes i reben el nom d’autònoms. En els altres dos, denominats cromosomes sexuals, resideix tota la diferència, perquè són XX per a la femella i XY per al mascle. Així, doncs, la fórmula cromosomàtica femenina és 44+XX, mentre que la masculina serà 44+XY. Les susdites fórmules es mantenen constants en totes les cèl·lules que composen l’organisme: pell, musculs, ossos, mucoses, etc., perquè la reproducció cel·lular es porta a terme per divisió -pitosis- en la que cadascuna de las dues cèl·lules filles rep la mateixa dotació que la cèl·lula mare. No passa el mateix amb les cèl·lules germinals o gàmetes destinades a la reproducció, és a dir, amb l’espermatozoide i l’òvul. En aquest cas, la reproducció té lloc per “meiosis” i cada cèl·lula filla rep sols la meitat de la dotació cromosòmica de la cèl·lula mare. Es comprén que això ha de ser així, perquè si els gàmets mascles i femenins mantingueren la fórmula completa, la seua unió, en l’acte de la fecundació, donaria una cèl·lula embrionària ditada de 92 cromosomes (46+46) que no s’ajustaria a les característiques de l’espècie humana. Continuarem.

Subscriu-te!