Viure una aventura en el menjador: Quin és el teu rol?

Jaume Berenguer: “No hi ha res més friki que imaginar-te que eres un cavaller medieval o un yedi”

No fan teatre ni són actors professionals. Però saben interpretar un personatge i representar-lo tan bé com siga possible per a aconseguir un objectiu. És el que té una partida de rol tradicional, en la qual un bon màster s'adapta totalment als jugadors i la situació i història poden canviar en un sospir. El que té de bo els jocs de rol és que l'oferta és gegantesca i hi ha multitud de sistemes ambientats en multitud d'escenaris, encara que predominen els de temàtica medieval i fantàstica. De fet, la principal atracció cap a un joc de rol sol ser la seua ambientació, especialment en cas d'algunes llicències bastant conegudes. 

Es tracta d'un joc interpretatiu-narratiu en el qual els participants assumeixen el “rol” de personatges imaginaris al llarg d'una història en la qual interpreten els seus diàlegs i descriuen les seues accions. No hi ha un guió a seguir, ja que el desenvolupament de la història queda per complet subjecte a les decisions dels jugadors. Per això, la imaginació, la narració oral, l'originalitat i l'enginy són primordials. 

No hi ha res més a preguntar a un jugador perquè ens explique les seues sensacions. Jaume Berenguer és membre de l'Associació de Rol i Estratègia de Benissa i Alacant (AREBA), que compta amb més d'una vintena de socis. Per a Berenguer, es tracta de “una manera de descarregar adrenalina, quan t'imagines que eres un gran guerrer i vius una aventura en primera persona”. “No pretenem res més a quedar amb els amics i passar una bona estona, com fan les persones majors que juguen al dominó”, afig.

En els jocs de rol no guanya ningú, no són competitius. Són jocs col·laboratius en els quals necessites a la resta de jugadors per a aconseguir un objectiu. Tu assumeixes un rol, la personalitat d'un personatge i, segons la teua experiència, qualitats i capacitats, desenvolupes més línies d'acció. “És com si feres teatre”, comenta Jaume, “i això ens converteix en autèntics frikis”. Us considereu així?, li pregunte. “Hi ha alguna cosa més friki que imaginar que eres un cavaller medieval, comandar tropes o ésser un yedi de Star Wars?”, contesta. Vist així, igual té raó.

Es tracta de desenvolupar personalitats i quan més “friki” millor. Per a això cal submergir-se en mons imaginaris basats en obres d'autors reconeguts com a H.P. Lovecraft, John R. R. Tolkien o el mateix Arturo Pérez Reverte i el seu Capità Alatriste. Es juguen partides soltes o campanyes, és a dir, quatre o cinc sessions d'un mateix joc. AREBA desenvolupa ara la campanya de Pendragon, en la qual els personatges van morint però continues jugant la partida amb els seus descendents. 

Hi ha, fins i tot, un joc, Pandemic, en el qual uns investigadors busquen una vacuna per a parar una pandèmia que s'expandeix per tot el món. Curiós, no? Berenguer apunta que “és un cert allò que la realitat sempre supera a la ficció”. Per segona vegada, té raó.