Ximo Puig, president de la Generalitat: “El problema de la via ampla entre Dénia i Gandia és que hi ha gent que no vol que el tren passe a prop d

Un tramvia té molta més operativitat per als desplaçaments curts”

“En 2015 la Comunitat era el paradigma de la corrupció i l'atur i en aquests moments molts la veuen com un espill en el qual reflectir-se”

“Després d'ochos anys de govern, tots els indicadors socials i econòmics han millorat”

“La millora del finançament és irrenunciable si volem una Espanya ben articulada”

A menys de 20 dies per a les eleccions autonòmiques i municipals, el president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, Ximo Puig, ha rebut a l'Associació de la Premsa Comarcal. En la trobada, celebrat en el Palau de la Generalitat, el cap del Consell va respondre a preguntes d'actualitat d'àmbit autonòmic i també a altres de caràcter local. 

La pregunta formulada per CANFALI MARINA ALTA a Ximo Puig va girar entorn de la reivindicació històrica de la via ampla entre Dénia i Gandia, que segueix paralitzada, i al projecte del tramvia, que es va anunciar l'any passat. 

PREGUNTA: Renúncia la Generalitat a la connexió per via ampla?

RESPOSTA: Pensem que amb la nostra capacitat directa d'actuació podem desbloquejar aqueixa falta de comunicació, amb un transport urbà i amable com és el tramvia. Això ja ho hem complit fins a Dénia amb la línia del TRAM. A partir d'ara, és oportú que continue fins a Gandia, perquè té molta més operativitat per als desplaçaments curts. Ara bé, per als desplaçaments més llargs, seria raonable que fora a través de trens de via ampla. De moment, els estudis ambientals són ací. El problema, i tots hem de ser conscients d'això, és que és una zona molt poblada, amb molt de valor natural, i que al principi tothom està d'acord però hi ha gent que no vol que el tren passe prop de la seua casa. Ara bé, jo soc partidari que, buscant fórmules de la màxima conciliació de l'interés mediambiental i la pròpia virtualitat del tren, es puga realitzar.

P: Com està el projecte d'unió ferroviari entre Dénia i Gandia? 

R: El tramvia està pressupostat per a la redacció del projecte i a més, per agilitat se li ha passat ja la competència a Ferrocarrils de la Generalitat, que el pot fer més ràpidament. 

“ABSOLUTA SERENITAT”

P: Com afronta aquesta nova cita amb les urnes?

R: Amb absoluta serenitat. Després d'ochos anys de govern, tots els indicadors socials i econòmics han millorat. Tenim encara problemes i qüestions pendents, evidentment, però quan fem balanç podem observar que tots els indicadors han millorat i no hi ha cap que haja empitjorat. En el pla econòmic, 400.000 persones més treballant, després de situacions tan complicades com les de la pandèmia i la guerra. Som líders en exportacions; en l'arribada d'empreses estrangeres som la segona comunitat. En indicadors socials, hem reduït el fracàs escolar i hem aconseguit baixar l'índex de desigualtat, i hem multiplicat per 3 les ajudes a la dependència. Crec que la societat està més cohesionada.

Per tant, anem a eleccions i a la ciutadania li podem dir: és camí de la prosperitat per a tots, mentre hi ha uns altres que proposen tornar arrere. Cal recordar que en 2015 la Comunitat Valenciana era el paradigma de la corrupció i l'atur. En aquests moments és una comunitat que molts veuen com un espill en el qual reflectir-se. Hi ha un informe europeu que reflecteix que, quan es pregunta als ciutadans espanyols, on viurien si no pogueren fer-ho en la seua comunitat, la majoria tria la Comunitat Valenciana. En general, la Comunitat Valenciana és una comunitat amable, amb un potencial extraordinari i, per tant, anem a les eleccions convençuts que cal seguir en aqueix camí de prosperitat.

P: Com és possible que amb aqueixos indicadors dels quals parla o amb projectes com els de la gigafactoría de Sagunt les enquestes els donen un empat o apunten possible canvi? Per què no arriba el missatge?

R: Les dretes espanyoles estan obsessionades a intentar traslladar a l'opinió pública que això té a veure amb les eleccions generals, que és un menyspreu absolut a la realitat de la nostra comunitat. De fet, hi ha un dels dos partits de dreta que està en contra de les autonomies, vol eliminar-les. Volen traslladar el debat nacional a les eleccions autonòmiques, quan ens juguem molt als Ajuntaments i en la Generalitat, perquè és on es gestiona realment la vida de les persones. Assumptes com a sanitat, dependència, educació... forma part de l'àmbit autonòmic i conjuntament amb els Ajuntament. Per a mi, l'important és que les eleccions es decidisquen en funció del criteri dels valencians i valencianes, per al desenvolupament del seu autogovern.

P: Continuarà sent reivindicatiu per a aconseguir un millor finançament?

R: Per descomptat, el finançament no és un problema sol de la reivindicació valenciana, és una qüestió que afecta la pròpia estructura de l'Estat i a la igualtat entre espanyols. En aquests moments, el problema és la falta de suficiència financera per al desenvolupament de l'estat autonòmic. Si tenim la sanitat, educació i serveis socials, hem d'augmentar la part global del pastís per a així que la part autonòmica tinga més recursos i també el que cal fer és aqueixos recursos, repartir-los bé. Almenys, aquests anys hem aconseguit que hi haja una certa unanimitat a reconéixer que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada al costat de Múrcia. Ara del que es tracta és que sobre aqueix diagnòstic, se li pose remei.

Encara que en aquests anys no s'ha canviat el sistema de finançament, hem aconseguit tindre més recursos per part del Govern d'Espanya, concretament, un 40% més, la qual cosa ens ha permés anar convergint amb la despesa mitjana d'Espanya. Ara mateix, gastem més en sanitat que la mitjana espanyola i també més en educació. La millora del finançament és irrenunciable si volem una Espanya ben articulada i en la qual no hi haja espanyols de primera, segona, tercera i quarta. 

P: Com evolucionen les obres del Corredor Mediterrani? Hi ha possibilitat que la pròxima legislatura siga una realitat, encara que siga el tram que passa per la Comunitat Valenciana?

R: El Corredor és una infraestructura espanyola i europea, per tant, és una via fonamental que vertebra Europa. En el cas espanyol, no s'ha desenvolupat com es devia. Històricament, el sistema radial de comunicacions que tenim a Espanya, crec que ha sigut perjudicial. Ara bé, durant els últims anys s'ha avançat. En aquests moments, estan totes les obres en marxa. En el 2025 esperem que estiga resolt el tram València-Alacant i posteriorment la connexió Alacant-Barcelona. Actualment, l'escanyament està en la connexió amb Catalunya; de fet, l'Euromed va pitjor que anava. És a dir, cal agilitzar al màxim possible les obres. Hi ha hagut retards que són difícils d'entendre. Per exemple, en el 2011, la doble plataforma València-Castelló estava adjudicada, però quan va arribar Rajoy la va parar i va caldre pagar una indemnització a l'empresa. Ara, quan s'ha représ el projecte, ha sigut necessari tornar a fer la Declaració d'Impacte Ambiental, que ara és més difícil, perquè hi ha més gent que s'oposa. D'altra banda, la finalització de la connexió en la Damunt serà molt important.

SUPORT A la COMUNICACIÓ DE PROXIMITAT

P: En cas de continuar una legislatura més, quin creu que ha de ser la relació de la Generalitat Valenciana respecte als mitjans de comunicació comarcals, que ajuden a vertebrar el territori?

R: És fonamental la comunicació de proximitat. Crec que el nostre territori, a més, el necessita. Crec que hem fet avanços, i farem més passos avant, perquè estem absolutament convençuts que és necessari enfortir la comunicació per a tindre una societat formada i informada, en tots els àmbits, no sols en les grans ciutats. Des de la perspectiva valenciana, hi ha un problema afegit i és que la jerarquització dels problemes està vinculada a la jerarquització informativa de les grans cadenes. Ací en la Comunitat passen coses, però si no passen en el moment en el qual aqueix assumpte mana en l'agenda nacional, ja no ix en els mitjans. Això es pot veure tots els dies. 

Crec que hem de fer un esforç per a solidificar tot el teixit comunicatiu valencià, que és feble, i aconseguir que els mitjans de comunicació comarcals, en molts casos microempreses, tinguen més potència.

P: Seria possible obrir noves línies de cooperació?

R: Crec que sí. Es tracta de trobar l'espai adequat. Hi ha un problema, que no sols afecta a la premsa comarcal, sinó a tota en general. I és que la normativa que actualment s'aplica és absolutament nefasta, perquè al final, el que es queda els diners és la central de mitjans, amb la qual cosa, és un contrasentit que l'intermediari siga el que guanye. Es va fer per a evitar l'arbitrarietat i que hi haguera més professionalitat, però al final qui decideix és la central de mitjans, que té uns interessos que normalment, no coincideixen. Jo he insistit, per activa i per passiva, que els mitjans comarcals han de ser inclosos en les campanyes. Cal continuar creant un espai de diàleg en aquest àmbit, per a veure quines iniciatives tenen suport legal per a poder aplicar-les.

DESPOBLACIÓ, LLUITA CONTRA INCENDIS I PLANTES SOLARS

P: Què es pot fer per a evitar la despoblació que pateixen molts municipis?

R: Respecte a aquest assumpte, ara hi ha una política, cosa que abans no hi havia. Per a molta gent, la Comunitat Valenciana no té un problema de despoblació, però la veritat és que sí que n'hi ha. Hem volgut posar en l'agenda el problema, amb la Llei anti-despoblació i amb moltes accions conjunturals, per exemple, hem instal·lat 144 caixers en altres tantes localitats que no tenien accés a aquest servei. Hem aplicat una sèrie de programes per a acostar determinats serveis públics a localitats que no disposen d'ells, uns serveis que es presten de caràcter itinerant. 

També hem aconseguit que no es tanquen més escoles. A més, hem acostat al màxim els serveis sanitaris i socials, perquè això dona garantia de major estabilitat a la població. Això l'hem de complementar amb altres programes, per exemple, amb el programa de lluita contra els incendis, perquè siguen els agricultors els que puguen revaloritzar els terrenys abandonats i que siguen els agricultors els que es beneficien d'això, al mateix temps que fan una funció de prevenció, que és molt millor que invertir en l'extinció. És un programa del qual posarem un pla pilot en l'Alt Palància i la Vall d'Ebo i que volem estendre a tot el territori, i incloure també la ramaderia. 

En definitiva, cal canviar la mentalitat en molts aspectes, especialment, en matèria de normativa urbanística i funcionament de l'administració. Cal desburocratitzar el funcionament de l'administració, perquè no és el mateix un pla general d'ordenació per a un ajuntament xicotet que per a un gran. Hi ha ocasions, en les quals hi ha projectes molt interessants per a aqueixa localitat, però que els mecanismes urbanístics els coarten. 

P: A les comarques de l'interior d'Alacant, hi ha una gran preocupació pels macroprojectes de plantes solars. Des de la Generalitat quines limitacions hi haurà a l'hora d'instal·lar aquestes macroplantes?

R: La nostra resposta no és un sí a totes, però tampoc un no al fet que puguen existir. Hi ha llocs on podran estar situades sense perjudici mediambiental i altres en els quals sí que ho causarien, per tant, fins ara, de les sol·licituds, s'han autoritzat la meitat. No es pot prendre una decisió generalitzada, sinó que cal veure quan es compleixen els requisits i quan no. La nostra és una política de conciliació d'interessos entre el punt de vista del medi ambient i el de la necessitat d'aquestes energies. Cal recordar que hi ha un acord per a tancar la central de Cofrentes... Hem de ser conscients tots. Hi ha moltes vies, no sols les grans macroplantes, per exemple, l'autoconsum s'ha disparat. Així i tot, necessitem major capacitat de generació energètica, però això no volen dir que es puguen instal·lar macroplantes en tots els llocs. A més, ha d'haver-hi un retorn per al territori.

P: No seria possible que en les localitats que tenen aquestes plantes s'aplicaren beneficis en les tarifes de la llum o la gratuïtat del servei?

R: Les energies renovables són absolutament necessàries per a la descarbonització i per a tindre sobirania energètica. El futur i el manteniment de l'estat de benestar passa per no ser tan dependents de l'energia com ho hem sigut fins ara. No obstant això, això s'ha de fer de manera adequada, no es poden posar plaques fotovoltaiques en qualsevol lloc, però no tenim una altra alternativa. Si no volem renovables, només queden els combustibles fòssils. La descarbonització ja és imparable, necessitem descarbonizar. Generacions anteriors potser van poder tindre excusa, però la nostra no la tenim, sabem perfectament que el canvi climàtic és ací i hem de fer tot l'humanament possible per a parar-lo en la mesura de les nostres possibilitats i, almenys, que no avance. Això significa que necessitem més renovables, quantes més fotovoltaiques, més sobirania energètica i més capacitat per a polítiques socials i major estat de benestar. Per tant, no sols és una qüestió energètica, que ho és, però també de sobirania econòmica. 

Amb aquesta premissa inicial, ha d'haver-hi una correspondència quant a la ubicació d'aquestes plaques. He proposat que en aquelles poblacions que tinguen un superàvit d'energia renovable els seus veïns i empreses tinguen una rebaixa automàtica en la factura de la llum.