Una adoració dels reis amb molts anys d’història

Està pintada al segle XV, no està exposada al públic i es conserva a la Casa Abadia de Teulada

La Taula d’Adoració dels Reis va sobreviure a la Guerra Civil gràcies al seu emplaçament elevat, ja que formava part de l’àtic d’un retaule denominat l’Altar de les Ànimes, que estava emplaçat a l’entrada de l’ermita de Sant Vicent Ferrer. A hores d’ara és, sens dubte, el testimoni més antic i valuós del llegat artístic de l’època medieval a Teulada. El tècnic de Cultura, Jaume Buigues, situa l’origen de l’Altar de les Ànimes a les acaballes del segle XIV, en el moment en què Teulada aconsegueix la independència municipal i el bisbat atorga permís per a l’edificació d’una església. Aleshores, gent ben relacionada i amb diners encarrega l’altar del qual formava part la Taula de l’Adoració dels Reis, una obra artística executada al segle XV, presumiblement, per a l’església de Santa Caterina. En el segle XVIII, l’altar es va desmembrar i traslladar des de l’església a l’ermita. Buigues conta que “l’any 1983, en escometre’s les obres de remodelació de l’ermita, preparatòries del seu bicentenari, la van desmuntar i la van tirar al contenidor dels enderrocs”.

L’Associació Cultural Amics de Teulada va posar en valor la taula i va encomanar la seua restauració –allà pel 1984- a l’artista holandés Adriaan J. Kuipers, afincat a la localitat de Pedreguer. D’ençà de la seua restauració, aquesta taula, no exposada al públic, es conserva a la Casa Abadia. 

Els retaules d’ànimes o del Judici Final tenen el seu origen en l’època medieval, especialment a partir del temps de la glànola o pesta negra (1346-1395), en un moment en què la gent vivia la mort de molt a prop. Eren temps d’epidèmies, calamitats públiques i sermons que inculcaven el temor a Déu, advertien de la fi dels temps i que calia estar preparat per a la mort. L’Altar de les Ànimes teuladí estava estructurat en dues parts clarament diferenciades. A l’extrem superior hi havia l’única part que s’ha conservat del retaule, la taula de l’Adoració dels Reis, i a la part inferior hi havia el retaule de les ànimes pròpiament dit. 

Buigues planteja que, en origen, abans de l’emplaçament com a àtic en l’Altar de les Ànimes, la Taula de l’Adoració dels Reis formaria part d’un altre retaule amb temàtica diferent a la del Judici Final. Este presumpte retaule, al seu entendre, estaria dedicat als set gojos de la Mare de Déu, la vida de Maria o santa Caterina. A partir d’altres retaules conservats, el tècnic llança tres hipòtesis sobre l’emplaçament de la taula de l’Adoració dels Reis com a testimoni d’un retaule desmembrat. 

La primera hipòtesi de composició té a veure amb una obra anònima que procedeix de la Pobla Llarga i forma part de la Col·lecció de la Reial Acadèmia de Sant Carles al Museu de Belles Arts de València. La segona la basa en la vida de Maria, en què els carrers laterals possiblement presentarien, de dalt a baix i d’esquerra a dreta, l’Anunciació, el Naixement, l’Anunciació als pastors, l’Epifania, la Presentació de Jesús en el temple i la Fugida a Egipte. I la tercera, en relació al Retaule de Santa Caterina Màrtir, de Joan Reixach, en què apareix l’escena de l’Epifania sobre la taula central.

DESCRIPCIÓ DETALLADA

La Taula de l’Adoració dels Reis és un llenç sobre taula de 56,5 cm de llarg per 47 cm d’alt, en què es presenta l’escena de l’Epifania o Adoració dels Reis Mags al Jesuset, la qual l’autor divideix en dues parts. L’escena es desenvolupa davant del pessebre, que es troba a l’esquerra del tot, on mengen dues bèsties, una vaca i un ase, i que ha estat pintat en color marró a fi de simular el color de la fusta. Davant, la Mare de Déu i la resta de personatges. 

La Mare de Déu està representada asseguda, amb els cabells sense cobrir i aurèola daurada, vestida amb capa de color blau que cobreix una túnica vermella. Situat a l’esquerra de Maria, roman dret sant Josep, amb el cap envoltat per una aurèola poligonal. Vesteix túnica curta marró, capa gris amb sobrepellís vermell i sosté a les mans un calze, a l’interior del qual es suposa que hi ha l’ofrena d’or que li ha fet el rei Melcior, qui roman agenollat davant Jesús. Les robes de la Sagrada Família són luxoses i no de pobres refugiats en una establia; de fet, l’ornamentació en perles que porta la Mare de Déu és com la del rei Melcior. 

Al centre de la taula hi ha el rei Melcior, agenollat davant l’Infant Jesús nu, mentre els altres dos Reis d’Orient dialoguen en segon terme amb les ofrenes a la mà. Sostenen sengles copes ornades amb perles, a l’interior de les quals es suposa que hi ha l’encens i la mirra perfumada. L’un de cabells rossos, l’altre pèl-roig i el primer a adorar Jesús, de cabells blancs. Destaca l’acoloriment de les túniques i l’alta categoria social de l’escena. 

L’Adoració teuladina presenta encara els tres Reis d’Orient blancs, segons el costum medieval, ja que no serà fins al segle XVI quan es comence a representar el rei Baltasar amb el rostre de color negre. Al fons hi ha un paisatge internacional amb muntanyes i arbres, i damunt l’or, típic de l’art valencià de l’època.

Aquesta taula de l’Adoració dels Reis encara no ha pogut ser atribuïda amb seguretat a un autor concret. És per això que es va optar, el 1986, per atribuir-li-la al “Mestre de Teulada” en una postal que va editar l’Associació Cultural Amics de Teulada, en lloc de dir que era d’autor anònim, una opció com qualsevol altra. Fins ara, no s’ha trobat, entre la documentació conservada, cap referència a l’encàrrec o pagament d’aquesta obra d’art subsidiària del culte i d’una catequesi visualitzada.

LA RESTAURACIÓ

El primer pas per a la restauració de la Taula de l’Adoració dels Reis va ser el procés de neteja de la superfície, especialment del fragment superior repintat de blau i els daurats. A continuació, es va procedir amb la fase d’estucat capa a capa. Seguidament, es va fer la reconstrucció de la filigrana i suport. Per a aquest procés es van realitzar en talla de fusta, de la mateixa tipologia que l’original, tots els volums que hi faltaven. En el procés de daurat es va utilitzar pa d’or de 23 quirats aplicat a l’aigua i brunyit.  A continuació, es van aplicar successives capes de preparació a força de cola orgànica i carbonat càlcic, per a posteriorment aplicar-hi la reintegració cromàtica. Per a finalitzar, s’hi va aplicar un vernís de protecció.