Pol·linitzadors d’espècies i de cultura: Vint-i-huit artistes intenten conscienciar la societat sobre aquelles espècies que fan possible el manteniment de la biodiversitat

La mostra de la Fundació Baleària es pot visitar a la Sala Turia de Els Magazinos fins els 26 de juny

Les espècies pol·linitzadores són aquelles que transporten el pol·len de les flors i fan possible la reproducció de les espècies vegetals i també la producció de fruits. El 80% de les plantes amb flor necessiten dels pol·linitzadors per completar el seu cicle vital i el 35% de l’agricultura mundial depèn d’ells. Són així essencials per al manteniment de l’ecosistema i la producció agrícola. La Fundació Baleària dedica una exposició a estos animals en la qual participen vint-i-huit artistes vinculats al Mediterrani. Entre ells, els valencians Joan Castejon i Ana Politakis. La mostra, amb propostes molt interessants, es pot visitar fins el 26 de juny a la Sala Turia de Els Magazinos.

Conscienciar a la societat sobre la importància que tenen les espècies pol·linitzadores en el manteniment de la biodiversitat és un dels objectius de l’exposició. Artistes valencians, de les Illes Balears, Catalunya i Andalusia, aplicant diverses tècniques pictòriques, escultòriques, d’obra gràfica i fotografia, ens la seua visió d’estos animalets “per prendre consciència de la seva transcendència, de com podem fer-ne possible la continuïtat, i, en conseqüència, d’un món més sostenible”. Així ho explica el comissari de la mostra, Antoni Torres, convençut que “difondre i preservar la bona i necessària tasca que fan els pol·linitzadors aconseguirà que els respectem més”, perquè com ell diu, “sempre respectem més el que coneixem” i si els respectem, no només els ajudem a sobreviure a ells sinó també a nosaltres. “Petits gestos amb conseqüències molt grans”, afegeix.

            Els agents pol·linitzadors més coneguts d’este món fascinant de al pol·linització són les abelles, si bé molts altres animals fan també esta funció, com ara les papallones, les vespes, els escarabats, les rates penades, els colibrís o els lèmurs. Des de l’art prehistòric fins l’actualitat, recorda la gerent de la Fundació Baleària, Sandra Pilato, “s’han representat imatges d’animals pol·linitzadors abrigant diferents significats i pautes estilístiques segons l’època”. “Les imatges de la deessa Abella, de l’escarabat egipci i de l’insecte grecoromà evoquen simbologies, mites i llegendes que han perdurat fins a l’edat moderna”, subratlla, i “a partir de llavors, apareix la il·lustració zoològica, i la ciència i l’art es fusionen amb les investigacions de grans naturalistes, com Marshall o Maria Sybilla Merian, científica d’avantguarda i gran pintora de flors i insectes”. Les formes de la naturalesa inspiren artistes en el segle XX. El Modernisme i l’Art Nouveau també beuen d’elles i han convertit en referents algunes obres d’Escher, Picasso i Dalí. La Fundació Baleària, indica Pilato, actua en certa manera com un pol·linitzador de cultura promovent al difusió i l’intercanvi cultural als territoris on la naviliera és present a través de les seus Llotges de la Cultura, com la Sala Turia de Els Magazinos a Dénia. Traslladar exposicions a través de la mar i unir artistes i públic de les ribes de la Mediterrània: altra manera de pol·linitzar.