El alcalde de Pego aboga por concentrar las parcelas de titularidad municipal alrededor de la Muntanyeta Verda para tener control de los accesos al parque natural del marjal

El secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Roger Llanes, i el director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Toni Quintana, han comparegut al saló de plenaris de l’Ajuntament de Pego per a donar compte del moment en que es troba el procés de concentració parcel·lària a la marjal.

        Segons han rememorat, els treballs reiniciats en 2018 per a reactivar el tema per tal de compatibilitzar el referit procés iniciat en el primer lustre dels anys 70 vam comportar una nova declaració d’utilitat pública per part del primer govern del Botànic, a instàncies de l’actual alcalde per tal de “solucionar un greuge històric que tenien els propietaris de les terres, que generava conflictivitat social i on el Consell de la Generalitat tenia l’obligació de donar resposta”. Amb això, Llanes, ha subratllat que els responsables de la Conselleria d’Agricultura van encarar un procés que suposava una novetat pel fet de superposar un projecte d’eixes característiques en una superfície que abastava un parc natural. “Es la primera vegada on una administració autonòmica s’ha implicat tant” segons ha afirmat per a explicat que les circumstàncies obligaven a portat a cap una agrupació de terres i al temps delimitar una part de protecció, el que va suposar la consignació d’un pressupost addicional per a adquirir les propietats, preferentment dins de la zona d’especial protecció. Adquisició, que, segons apunten, també es va portar a cap fora d’eixa delimitació que propiciara futures permutes amb els propietaris que vulgueren conservar la terra.

2024 COM A HORITZÓ

        No obstant, tant Llanes com Quintana han apuntat que la compra de terrenys es trobava com a dificultat principal la identificació de la propietat i l’assignació de les parcel·les, la qual van escometre amb l’oportú procés d’investigació que ha aconseguit localitzar a 931 propietaris. Dels que comptaven amb títols de propietat entre aquests, segons han especificat, la Conselleria d’Agricultura ha adquirit ja prop de 232 hectàrees, encara que la idea es completar de cara al futur una superfície de 440 semblant a la zona d’especial protecció.

        Per a això, segons s’ha referit el secretari autonòmic, cal superar l’entrebanc d’assignar a cadascun les pertinents propietats que li pertoquen amb el acord de concentració parcel·lària que la Conselleria preveu tindre llest al llarg de 2024, una vegada aprovat el projecte i l’estudi d’impacte ambiental. Acord que, ha precisat, anirà aparellat a una còpia registral per a cada propietari on tinga les parcel·les georeferenciades, el qual anirà en paral·lel a l’execució del projecte per a definir camins, sèquies i altres infraestructures.

        “Estem complint els terminis que ens vam marcar en el seu moment” ha afirmat l’alcalde, Enrique Moll, per a confirmar que l’Ajuntament ha reclamat dels responsables de la Generalitat  concentrar les parcel·les de titularitat municipal al voltant de l’indret de la Muntanyeta Verda per a tindre el control dels accessos al parc natural de la marjal. A banda, ha justificat la reivindicació en ares a l’especial significació que té l’entorn de la talaia nord-oest d’observació de l’espai natural, augmentada per haver estat elegida com a escenari de la reintroducció de l’àguila pescadora a la marjal.

        Moll s’ha mostrat optimista sobre l’evolució de les tasques i ha transmès als responsables de l’administració autonòmica la necessitat de destinar els oportuns recursos que habiliten el centre d’interpretació del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva que supose un nou al·licient de cara al turisme mediambiental.