El bancal de Masca: De fer l’idiota

JOSEP V. MASCARELL

Va ramassar les fulles del xiprer amb el llegonet de birbar les hortalisses i a grapats va omplir el cabàs; a consciència les escampà pel damunt de les rajoles de fang que feien de pis a la cuina de fora. No feia vent. A grapallades feia muntonets per tota la terrassa alhora que amb la mà, i pels clavills entre rajoles, deixava caure les fulles com si sembrara a xorret. Amb una granera, i sense fer massa força, escampava les fulles, avant i arrere, mirant que s’acoplaren als clavills ajudant-se amb la punta del peu. Estava tan abstret amb les seues cabòries que ni se’n va adonar que la radio, que hi és a la part de dins de l’ampit de la finestra que fa de barra de bar, s’havia parat. Estava en mode Idiota. Fer l’Idiota és voler pensar i fer-ho per sí mateix, sense baranes; a soles. L’Idiota és el pensador solitari enraonant ell amb ell, mentre pretén assolir no se quines veritats indubtables i evidents que ningú més coneix i dubtant, mentrestant, fins i tot que 2+2=4. No és cap professor. El professor transporta conceptes apresos i coneguts d’un cap a un altre; el professor necessita alumnes, públic. L’Idiota, no; s’apanya tot sol, amb les fulles de xiprer i les mans per escampar-les. No opina, ni discuteix: no escriu articles d’opinió, ni diu que està bé o mal; que s’ha de fer o no. No és un omnòleg deambulant de plató en plató, o de diari en diari, pontificant, seriosament, amb autoritat fingida. L’Idiotisme és el deport del pensament. La filosofia comença fent l’idiota: tot aquell filòsof que produeix un nou pensament és un idiota. No és la intel·ligència, sinó l’idiotisme el que caracteritza el pensament. Per això la Intel·ligència Artificial no pot pensar: massa intel·ligent per a fer l’Idiota.

A gatameus, amb els dos genolls i les mans en terra, passava per baix de l’olivera que hi havia entre les dos moreres; amb una mà arrossegava el cabàs i amb l’altra s’apartava les rames i es tapava la cara per a que alguna branca no li traguera un ull. Per a pensar és necessita un camp d’experiència, i escampar fulles de xiprer a l’ombra de les moreres per la terrasa ho és. La gossa, assentada com s’assenten les gosses, el seguia amb la mirada amb careta de pena, semblava, sense saber què pensar. Pensar és sembrar i per a sembrar calen llavors que llançar. Les llavors en el camp del pensament són les idees i per a tindre idees un ha de ser suficientment Idiota per adonar-se que li falta una idea i suficientment temerari per a creure que tot sol la pot descobrir. La gossa no és Idiota, i per això només mira.

S’agenollà al costat de la taula i acatxà el cap doblant la cara per deixar l’ull dret a prop de terra. Tancà l’ull esquerre, mirà a rinxo terra i es posà a fer l’Idiota. Vol dir: a vore si descobria una idea que li permetera entendre què collons estava fent. Sense saber-ho, això sí!, que l’Idiota, al contrari que els savis o els tècnics, d’idees no en tenen de bestreta. Aponat va alçar el cap. Les branques del llidoner feien palmes. Arribava el llebeig.