El llibre de les VIII Jornades d’Estudi Carmel Giner inclou la reproducció del document de cessió de les aigües del Bullent a Pego de 1722

L’arxiver Joan Miquel Almela ho justifica com el millor mitjà per a aclarir “les manipulacions interessades” al voltant del tema en els últims cent anys

La Regidoria de Patrimoni, l’Arxiu Municipal i l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta han presentat el llibre del monogràfic al voltant de l’anomenada “Guerra de l’aigua” que van abordar les VIII Jornades d’Estudi Carmel Giner.

       La presentació ha estat introduïda per la regidora Laura Castellà per a agrair la multitudinària presencia de veïns a un acte que consolidava la iniciativa promocionada des de l’Ajuntament per a posar en valor l’Arxiu Municipal a través de la publicació de totes les ponències que han abordat els diferents aspectes de la història de Pego. “Resulta molt important que tot el que es parla en elles quede escrit i documentat de cara a la posteritat” ha ressaltat per a afegir al capítol d’agraïment la implicació de l’arxiver municipal Joan Miquel Almela pel que fa a l’organització, i la col·laboració de l’IECMA en el tocant a la difusió del volum.

       La presidenta d’aquest últim organisme, Rosa Seser, ha incidit en l’exemple que suposen les Jornades d’Estudi Carmel Giner de cara a investigar eixa part d’història que es també de la comarca, i que en el seu dia va motivar el recolzament de l’IECMA en matèria de difusió pel potencial que li atorga disposar dels sis-cents trenta socis que l’integren.

       Per la seua banda, l’arxiver ha recordat la figura del cronista al que van dedicades les jornades en ares a la tasca portada en matèria d’investigació que malauradament en el seu temps fora poc valorada.

“Aigua es vida però també conflicte” ha afirmat  Almela per a destacar del llibre la reproducció del document de cessió de la còpia autèntica del 9 d’agost de 1867 del document de cessió de l’ús d’aigües del Bullent a Pego per part del duc de Gandía datat en 7 d’octubre de 1722.

Segons ha justificat, la decisió de fora publicat el document textual que abasta de la pàgina 10 a la 38 va ser presa en ares a que suposava la millor manera d’aclarir el que qualifica com a “manipulacions interessades per part de moltes persones des de fa més de cent anys” del mateix, a la vista de que, matisa “el duc no li va donar les aigües a Pego sinó l’ús d’aquestes”. Aquest extrem, apunta, queda evidenciat quan es dona lectura a allò de “quedando reservado para su excelencia y sus sucesores el dominio propietario para todo el tiempo y la regalía de poder fabricar o permitir que se fabrique molino o molinos en las acequias”.

Així mateix, ha contextualitzat el fet en els anys posteriors a la guerra de Successió on la societat intenta millorar econòmicament a través de la colonització de la terra, que en Pego s’aborda cap les muntanyes i la marjal que eren els espais per explotar. En aquest últim indret es on sorgeixen els conflictes a partir de que els camperols i l’alcalde d’aleshores demanen al duc de Gandia la referida cessió d’ús, en la que segons desmenteix, “el document no diu res ni de la costa ni dels pirates, ni res de res més que el terme de Pego és des del riu Revoltes, que era el riu Bullent en el seu origen, i ha sigut així al menys des del segle XIII que es quan tenim documentació, i hi ha que recalcar-ho per tal de no fer com Goebbels qui, a base de repetir la mentida, pretenia convertir-la en veritat”.

Pel que fa a la resta de contingut ha remarcat la visió retrospectiva en els distints vessants i perspectives dels conflictes generats al voltant de l’aigua des de l’Edat Mitjana fins els anys 80 dels passat segle que van atorgar les ponències d’erudits com Fernando Sendra Bañuls, Abel Soler Molina, Tomás Peris Albentosa i Francesc Vila Martín, il·lustrades per material gràfic aportat per aquest últim i el fotògraf Salvador Pascual Sastre.